Un bell matí de'abril, un home estava assegut a la sala de ca seva, amb les finestres obertes per on entrava l'aire ja tebi de la primavera amb una barreja de perfums dels camps que envoltaven la casa, i llegint un llibre que el tenia ben engrescat.
Amb això, per la finestra va entrar una papallona d'ales daurades, que es posà a volatejar per la cambra, fins que es va aturar damunt la taula.
L'home la va seguir amb la mirada, embambat per aquella visita tan inesperada i bella.
L'insecte va aixecar el vol altra vegada i va sortir per on havia entrat.
Al cap d'una estona va ser un esbart d'una dotzena de papallones com la primera, un núvol irisat que el dexà bocabadat; es va aixecar per agafar el mòbil i fotografiar, fins i tot filmar, aquell encisador ball de reflexes d'or.
Adesiara s'aturaven als mobles i deixaven unes taquetes de color fosc, però l'home no els donà importància, serien bones de llevar amb un pedaç; no era pagat el petit esforç, a canvi de poder gaudir d'aquell meravellós espectacle.
Llavors va entrar un vertader nigul de papallones d'ales daurades, que ompliren tota la sala i deixaven dejeccions per tot arreu.
Aleshores, aquell home va cridar els bombers...
Vos recorda res aquesta paràbola?
