I. Palma s´ha convertit en una ´ciutat-negoci´. En els últims anys la invasió turística dels espais residencials ho ha mercantilitzat gairebé tot, des dels espais urbans, com ara, places, carrers, i barris, fins a l´exercici del dret a l´habitatge, passant per la majoria de les polítiques culturals públiques. En poques paraules, ara que es compleix el cinquanta aniversari de l´aparició, de la mà del filòsof Henri Lefebvre, del concepte de ´El dret a la ciutat´, aquest dret és menys practicable que mai. Aquesta extracció de drets explica l´aparició de nous moviments urbans com ´Ciutat per a qui l´habita i no per a qui la visita´. Val a dir que el nom dicotòmic d´aquesta assemblea ciutadana no em sembla capritxós, donat que als actuals processos de turistització de les ciutats, o se´ls posen severs límits i eficaços mecanismes per controlar-los, o la convivència d´habitants i visitants esdevé en incompatible.

II. Les ´ciutats-negoci-turístic´ tendeixen a maximitzar beneficis amb mercats laborals singularment precaritzats, i, per combatre aquesta tendència, és clau tenir indicadors d´àmbit municipal que avaluïn els efectes que aquesta precarització té per a les persones. No obstant això, a Palma no tenim a l´abast de la ciutadania -i em tem que tampoc a l´abast de les institucions- indicadors de, a tall d´exemple, el seu particular risc de pobresa i/o exclusió social, el percentatge de població amb un treball remunerat a temps parcial o en la condició d´autònom forçat (és a dir, no desitjat), la mitjana salarial, l´ índex d´incidència de sinistralitat laboral de la ciutat, o la taxa de cobertura de les prestacions per desocupació. És a dir, sembla que no interessa acompanyar la foto de l´ ´èxit turístic´ palmesà amb la foto dels treballadors i treballadores pobres de la ciutat. L´absència d´aquesta segona fotografia és una decisió política, i no val al·legar impossibilitats tècniques-estadístiques. No debades, altres ciutats sí que es preocupen i ocupen de conèixer l´evolució de les vides precàries dels seus ciutadans i ciutadanes. Potser l´exemple més clar i pròxim sigui Barcelona, on el govern municipal, a través de Barcelona Activa, fa tot just uns mesos publicà el seu ´Llibre blanc del futur del(s) treball(s)´. Si, en singular i en plural, doncs, si xerram seriosament de treball, no n´hi ha prou amb fer-ho de l´ocupació remunerada -la de mercat- més o menys normalitzada, sinó que cal analitzar les Bullshit jobs (les feines de merda), i, òbviament, el treball no remunerat ni valorat de cures i/o reproductiu.

III. I tanmateix, es coneixen algunes dades de la precarietat laboral realment existent a Palma. Posem pel cas la que fa referència a la contractació temporal estiuenca de molt curta durada: Del total de contractes amb centre de treball a Palma registrats en el tercer trimestre de 2018 (55.578), el 82,6% van ser temporals, dels quals, almenys -posat que del total de contractes temporals (45.926), gairebé la meitat eren de durada temporal indeterminada-, el 32% tenia una durada fixada de menys d´un mes. Però atenció, la dada més colpidora és la de l´extrema temporalitat: al voltant d´un de cada quatre contractes temporals tenia una durada d´un a cinc dies. Val a dir que a Palma el nombre d´aquests contractes que no arriben a la setmana ha crescut en el període 2010-2018, és a dir en els anys en els quals ha revifat la ´Palma Tot Turisme´, per sobre d´un 146%.

IV. Per tant, no és exagerat qualificar el model econòmic de Palma com de fracàs en termes d´estabilitat laboral, d´integració social via treball remunerat, i, tenint en compte que el risc explotació laboral és proporcional a la magnitud de l´extrema temporalitat, de vides laborals i vitals desitjades per a tots i totes.

V. Per acabar, convé nomenar a les coses pel seu nom. Les ´ciutats-negoci-turístic´ són, entre altres coses, una construcció social basada en la flexibilitat laboral que, usant els mots com cal, no deixa de ser un eufemisme per referir-se a vides amb carències materials més o menys greus, i, en qualsevol cas, projectes vitals precaris. En l´època de les ciutats turistitzades i l´economia de plataforma digital és més cert que mai que "en el passat, llevar-li la connotació maleïda a l´expressió ´sistema capitalista´ va donar lloc a moltes circumlocucions, com ara sistema de ´lliure empresa´ o d´ ´empresa privada´. En l´actualitat, el terme flexibilitat s´usa per suavitzar l´opressió que exerceix el capitalisme". Transcorreguts divuit anys d´ençà que Richard Sennett va escriure La corrosió del caràcter. Les conseqüències personals del treball en el nou capitalisme és un llibre, malauradament, molt i molt actual.