Una vegada Sant Agustí es passejava per la vorera de la mar a prop de Hipona, avui Annaba, a Algèria, meditant en el misteri de la santíssima trinitat -ja sabeu, que el pare, el fill i l'esperit sant són tres persones distintes i un sol Déu- quan va veure un infantó que havia fet un clot a la platja i hi anava abocant aigua de la mar amb una copinya.
-Que fas, al·lotet? -li demanà el bisbe.
-Vull buidar la mar aquí dins -li digué sense deixar la seva tasca.
-Però fillet, això és impossible!
Aquí el menut es va transmutar en un ésser lluminós que enlluernà el sant home, i és que era un àngel d'incògnit, i li enflocà:
- Més impossible és que tu entenguis el misteri de la trinitat!
En Ramon nostre, és a dir, en Llull, el volgué explicar com tres ciris que donen una sola llum, com podem veure a un dels vitralls de la meravellosa església de la Porciúncula.
Montesquieu va definir el 1748 les persones de la Trinitat Social: el poder legislatiu, l'executiu i el judicial, que suposadament han d'actuar independentment si les societats han de viure en justícia i harmonia.
Però aquests dies: miracle! Hem pogut veure com els tres poders clàssics es refonen en un sol i omnipotent Déu: l'ÍBEX, capaç d'obligar el Tribunal Suprem a fer el ridícul més espantós del segle quan el fa anul·lar la seva pròpia llei sobre les despeses hipotecàries.
A mitjan XVIII Edmund Burke va definir la premsa com el quart poder, al qual s'han afegit ara la ràdio i la televisió, que tanmateix ballen sovint al so que els toca el déu suprem. Sort que encara ens queden alguns mitjans més o manco independents, i el que podríem definir com el quint poder: les xarxes socials. A veure si amb aquest descobriment em faig tan famós com Burke!
