El passat dia 18 de setembre la presidenta Francina Armengol anunciava una desgravació fiscal de fins a 600 euros per les despeses de cura i educació dels infants a la que podran acollir-se les famílies amb rendes individuals màximes de fins a 30.000 euros o de 48.000 si són conjuntes. Ens alegra qualsevol gest de polítiques d´estaló a la família.

Ni en el Parlament ni en la divulgació pública d´aquest anunci es va donar cap referència de "a partir de quins ingressos familiars es podrà rebre l´ajuda?". Des del primer moment va quedar clar que es necessitarà un cert nivell de renda per poder desgravar i beneficiar-se´n. Per poder entendre millor el que proposa el Govern hem consultat a assessors fiscals que ens han fet l´estudi.

Qui no es podrà deduir despeses de 0-3 a la declaració de renda?

Per exemple, les famílies monoparentals mileuristes (14.600 euros /any) només podran deduir-se uns 5 euros mensuals i hauran de fer front, si poden, als 1.700 euros i 2.200 euros que costa l´escoleta pública. En la declaració conjunta de parelles mileuristes tampoc es poden desgravar pràcticament res tant si tenen un fill, dos o tres. En el cas de les persones que treballen "la temporada", han de guanyar un mínim de 2.400 euros cada mes que treballin per poder-se deduir 5 euros mensuals com ajuda per pagar els 2.000 euros aprox. de l´escoleta (dinar a part).

Qui sí que es podrà deduir despeses de 0-3 a la declaració de renda?

SÍ que es podran desgravar els 600 euros anunciats aquelles persones amb un infant (casades o no ) que tenen ingressos superiors als 20.000 euros anuals. També ho podran fer les que ingressen 30.000 euros anuals. Si la fan conjunta podran deduir-ne 300 cada un.

És a dir: si guanyes poc no et pots desgravar i per tant no et pots beneficiar de la proposta del Govern. En canvi si tens un sou elevat de 30.000 euros sí et pots desgravar i per tant et beneficia. Sí, les persones amb fills, casades o no, amb ingressos inferiors a 14.000 euros queden fora d´aquest paraigües "protector" del Govern.

Queden fora de l´ajuda econòmica els 10.000 infants de 0-3 que a Balears viuen per sota del llindar de pobresa.

Si tenim en compte que el llindar de pobresa està en un límit d´ingressos màxim anuals per parella en els 17.896 euros vol dir que el 30% de les famílies més pobres de Balears queden desateses Queden fora de protecció uns 10.000 infants de 0-3 de Balears.

No s´hi poden acollir les famílies amb infants 0-3 que viuen en condicions d´extrema pobresa. Tampoc s´hi podran acollir les 100.000 persones que viuen en condicions de pobresa extrema a les Balears, un 10,4% de la població. UNICEF i UIB, a l´estudi publicat el 2017 sobre la infància a Balears, fixaven en un 34,1% els infants que es troben en risc de pobresa a les illes. Aquests tampoc es podran acollir a la deducció dels 600 euros.

Què fan altres comunitats autònomes?

A la notícia de Diario de Mallorca de dia 1 d´octubre el Govern es comparava amb altres autonomies. I com sol ser habitual donava unes dades i n´obviava unes altres. Referint-se a la Comunitat Valenciana no deia que l´escolarització pública a 2-3 anys és gratuïta i a compte del Govern de dita Comunitat. Tampoc expliquen que la Generalitat Valenciana concedeix una ajuda anual directament a les famílies de l´alumnat de centres públics i privats de fins a 1.400 euros en el cas dels infants de 1 i 2 anys i de fins a 2.000 euros pels nadons. Les ajudes també beneficien a l´alumnat de centres privats de 0 a 3 anys.

L´import global a la Comunitat Valenciana d´ajuda directa a les famílies amb infants a una escoleta pel curs 2018-19 és de 46.000.000 euros. Aquestes ajudes no exclouen els pobres, sinó que són els que reben suport de forma prioritària. En total reben l´ajuda 31.000 famílies.

Si ajustem la quantia anterior a la proporció d´infants 0-3 de Balears, aquí el Govern hauria de dedicar 12 milions en ajudes directes a les famílies. A dia d´avui hi dedica 0 euros. El dia 5 de febrer del 2018 el conseller d´Educació es va comprometre a incloure els infants de 0-3 a les ajudes individuals de menjador. Algú les ha vist?

El Govern també diu que ho fa millor que Andalusia: a Balears es desgrava més als que no són pobres. Podem repassar els números d´Andalusia: 1) El març de 2018 va fer una convocatòria dotada 165.000.000 euros per ajudes directes a les famílies del 0-3 pel curs 2018-19. 2) El més d´agost la va ampliar amb 13.200.000 euros més. 3) En total, 178.000.000 euros d´ajudes per tal que les famílies puguin escolaritzar al 0-3 si ho necessiten. 4) O sigui convoca les ajudes amb mig any d´antelació a la demanda de places del curs venidor per tal que les famílies sàpiguen quina ajuda econòmica tindran si el matriculen.

Extrapolant les dades anteriors, si el Govern de les illes donés ajudes directes semblants a les que dóna Andalusia posaria una partida de 23.000.000 euros per garantir el dret a l´educació dels infants 0-3 amb més dificultats econòmiques. Així és, Andalusia, Comunitat Valenciana... disposen d´ajudes molt importants per garantir el dret a l´educació i el "plat a taula" dels infants 0-3 de les famílies més vulnerables. I destinen poca ajuda a les famílies amb rendes més altes.

Podríem anar repassant altres comunitats, però de moment ho deixem aquí. Estaria bé que el Govern informés de quina manera ajuden les altres comunitats autònomes directament a les famílies 0-3 per garantir el dret a l´educació dels seus fills.

L´equitat per als infants de 0-3 de les illes des de fa anys està a la sala d´espera del Govern.

Aquí, a les Balears, quan ja han passat dos mesos des de l´inici del curs encara estem parlant de si es concediran o no les ajudes d´escolarització i de menjador per al 0-3. El govern en aquesta matèria incompleix tant com promet: les ajudes individuals de menjador promeses el febrer del 2018 que encara no estan ni anunciades. Tampoc ha fet cas fins ara al Ple del Parlament que el mes de maig va instar al Govern a articular ajudes per als alumnes de 0-3 socialment més vulnerables.

Veus internes parlen de març o abril del 2019 com a data de possible posada en marxa de la normativa. O sigui que la pretensió del Govern sembla ser saltar un altre curs. En canvi les ajudes per rendes més altes tindran efectes retroactius des del gener del 2018. Mentre continuen creixent les desigualtats i les famílies que no poden pagar han donat de baixa els seus fills o directament no els han matriculat. Tot semblen tramoies per acabar un altre curs amb dotació 0 euros per ajudes que garanteixin el dret a l´educació als infants de 0 a 3 anys.

Sí, el Govern dedica 17,2 milions a ajudar a les famílies amb infants menuts deixant excloses d´aquesta inversió uns 11.000 infants, el 30% de les famílies més pobres, que no en veuran un cèntim. Acadèmics i ONG humanitàries alerten del ràpid creixement de les desigualtats entre els infants rics i pobres. Ara la desigualtat és un 9,7% major que fa 6 anys. No només no es corregeixen les desigualtats sinó que augmenten... Quan l´administració deixa fora de les ajudes al 30 % més pobre està fent créixer les desigualtats.

Ara ja queda clar que la negativa a dotar d´ajudes directes a les famílies amb menys ingressos no té a veure amb els recursos econòmics del Govern sinó que té a veure amb les idees socials dominants a la conselleria d´Educació. Per què no les expliquen clarament?