Conta un vell acudit que un home molt devot de Sant Pancraç li va demanar amb tanta insistència que li donàs salut i feina, que el sant no va tenir més remei que convertir-lo en autònom. Anys més tard, mentre arxivava expedients antics, el sant es va topar amb el d´aquell bon home i va sentir curiositat de saber què se n´havia fet d´ell. Quan va comprovar que, durant tot aquell temps, no havia fet més que feina i no havia estat ni un sol dia de baixa, Sant Pancraç va quedar tan admirat de com de bona havia estat la seva obra que va decidir fer extensiva la gràcia a tots els pobles i continents i, per això, va concedir a la humanitat l´economia col·laborativa.
És clar que existeix una altra versió de l´acudit només apta per a malpensats. Segons aquesta versió alternativa, no va ser Sant Pancraç sinó un grup de quissons ultraliberals, més vius fins i tot que el propi sant, que després de veure com de barat li sortia a l´estat i a l´empresa aquell pobre autònom i com d´eficient era la seva feina, varen pensar en convertir en autònoms tots els treballadors del món. Sabien, però, que no n´hi hauria prou amb passejar l´estampeta del sant perquè la gent es convencés i per això varen inventar el mite de l´economia col·laborativa. El mite, en resum, explicava que l´economia havia estat fins llavors en mans d´oligarques i intermediaris que s´aprofitaven dels clients amb uns preus abusius. Ells, però, eren els portadors d´una economia justa, que suprimia aquella oligarquia cobdiciosa i facilitava el contacte directe entre clients i proveïdors a canvi, només, d´una petita comissió. Es tractava, en definitiva, de vendre l´invent com un retorn a l´arcàdia del tu per tu, peça per peça, com diu el vers de Bartomeu Fiol.
Les conseqüències de la popularització del mite són conegudes per tothom. Ja no agafam taxis perquè Über és més barat, els conductors van més mudats i, fins i tot, són més simpàtics. Els hotels ja només ens semblen aptes per a turistes, perquè nosaltres pertanyem a una categoria de turista moralment superior, la de viatjant, que s´allotja en un Airbnb perquè vol fer una immersió experiencial. Això per no parlar dels nous repartidors, que ja no són homes suats i amb barba de tres dies, sinó joves atlètics dels quals no ens importa gens que hagin hagut de pagar-se la motxilla on transporten l´entrega o que siguin autònoms i, per tant, no tenguin reconeguts quasi cap dels drets d´un assalariat. El que ens interessa és que ens fan la vida més fàcil i, sobretot, que van en bicicleta, perquè això és molt eco i molt guai.
L´economia col·laborativa es fonamenta en una fal·làcia; a saber, la de fer creure que es limita a fer d´intermediària, quan en realitat és una economia convencional que ha externalitzat les infraestructures, el personal i també tot el risc que se´n deriva. Airbnb, per exemple, no és un portal d´economia col·laborativa dedicat al lloguer vacacional, sinó la companyia hotelera més gran del món. En el seu cas, però, no ha hagut d´invertir en la construcció d´hotels perquè les habitacions les aporten els seus amfitrions. No necessita contractar recepcionistes, ni kellys, perquè són aquests amfitrions qui s´ocupen de tot. Si baixen les pernoctacions, els perjudicis són per a l´amfitrió, no per a Airbnb, que no ha de pagar cap sou ni veu compromesa cap inversió. Així és com l´economia col·laborativa s´ha quedat amb el bessó del negoci, amb el que és realment rendible, sense assumir riscos ni cap responsabilitat social ni una.
En els darrers mesos dos tribunals han dictat dues sentències contradictòries sobre el model de contractació de Deliveroo i Glovo. Una sentència afirma que els repartidors de la primera empresa són falsos autònoms, una altra afirma tot el contrari dels de la segona. Mentre el Tribunal Suprem no decideixi per quina de les dues opcions es decanta, el que és segur és que avui cap petita o mitjana empresa podria legalment tenir tot el seu personal com a autònom amb l´estalvi de doblers i responsabilitats que això li suposaria. I tanmateix, a llarg termini, la necessitat de competir amb la robotització de la gran indústria i amb aquestes falses economies col·laboratives empenyerà l´empresa tradicional, o bé cap a copiar aquests models, o bé cap a la fallida.
L´ésser humà va viure en una lluita fratricida durant milers d´anys, no només per les reiterades guerres, sinó per unes desigualtats econòmiques i socials que cronificaren abusos de tota casta. L´excepció que va suposar a Europa l´estat del benestar és, en aquest sentit, una situació insòlita dins la història de la humanitat. Avui, però, l´economia col·laborativa pretén vendre´ns com a nou el que, en realitat, és un retrocés de segles en els drets dels treballadors i en el pacte social a què s´havia arribat amb l´estat i les empreses. Serà així com el mite col·laboratiu esdevindrà degeneratiu. Només és qüestió de temps.
