09 de octubre de 2018
09.10.2018
Tribuna

Els contes i els comptes del mercat laboral

09.10.2018 | 02:45
Els contes i els comptes del mercat laboral
Ras i curt: La tan pregonada millora del mercat laboral de les Illes Balears, és un conte. En tot cas, el que ha succeït és que s´ha engrandit, emperò, que sigui més gran, és a dir, que entri i surti més gent, no vol dir que hagi millorat. Per avaluar la millora o l´empitjorament dels mercats laborals -entre ells, òbviament, l´illenc- resulten imprescindibles indicadors sintètics, com ara, l´Índex de Qualitat del Treball (IQT) del que, per cert, fa anys res se´n sap per aquestes contrades. És, si més no, sorprenent que un conseller de treball tan actiu, mediàtic, i, en alguns aspectes, innovador, com Iago Negeruela, no abanderi el mètode d´IQT per avaluar la situació laboral.

Els comptes són que baixa l´atur registrat seguint el mètode vigent des de març de 1985 Una metodologia que no ha tingut cap reforma, actualització i/o adaptació als canvis de les normes laborals, i de la realitat laboral produïda en els últims 33 anys. Per exemple, se segueix mesurant l´atur registrat igual que quan la cerca d´ocupació era un monopoli públic, sense comptabilitzar a les persones fixes discontínues quan no treballen, o considerant les Polítiques Actives d´Ocupació (PAO) un assumpte gairebé marginal per a persones excloses. Aquest peculiar registre provoca, com a mers exemples, situacions com ara: Que una persona que, com que no té cap prestació per desocupació, cerca una ocupació mitjançant els serveis de diverses ETTs no és, oficialment, una persona en atur; que una fixa discontínua que, posem per cas, aquest any ha treballat 5 mesos –i ja no treballarà més fins a la temporada següent-, durant els set mesos de no ocupació, tampoc computa com aturada registrada; o que una persona que, per més que necessiti urgentment un treball retribuït, s´hagi de "conformar" amb la participació en un programa de Política Activa d´Ocupació (un curs de formació per a persones parades, sense anar més lluny), també és exclosa del registre oficial d´atur.

En un anterior article, publicat l´11-09-2018 en aquestes mateixes pàgines amb el títol "Cal humanitzar les anàlisis de la situació laboral", ja em vaig referir a la incongruència d´assimilar nombre mitjà d´afiliacions a la Seguretat Social amb ocupació. No hi insistiré en les argumentacions, car aquest registre administratiu sense cap paràmetre de qualitat estadístic ha esdevingut, més aviat, en un indicador de l´evolució de la temporalitat extrema (dels contractes de durada inferior a la setmana o al mes). Si a com es computa l´atur registrat, i al fet que pel còmput d´una teòrica ocupació de tot l´any, cada pic són necessàries més afiliacions a la Seguretat Social, li afegim que, en paraules del professor del departament de Sociologia i Antropologia Social, Raúl Lorente, i de la professora de Dret del Treball i la Seguretat Social, Adoración Guamán -tots dos de la Universitat de València- "la figura del ´contracte indefinit´ es presenta com un ´camaleó normatiu´, que cada vegada es mimetitza més amb el contracte temporal", hom pot concloure que en aquests comptes hi ha molt comte.

Disposar d´un Índex de Qualitat del Treball (IQT) regional d´actualització periòdica és fonamental per deixar-se de tant conte. Prenguem en consideració que la resolució del Parlament Europeu, de 31 de maig de 2018, sobre lluita contra la precarietat i l´ús abusiu dels contractes de treball de durada determinada, subratlla que el risc de precarietat depèn del tipus de contracte, però també dels següents factors: 1. Escassa o nul·la seguretat laboral a causa del caràcter temporal del treball, com és el cas dels contractes de treball a temps parcial no voluntaris. 2. Horaris imprecisos i funcions que varien a causa del treball «a la carta». 3. Dèficits de protecció enfront de l´acomiadament i protecció social insuficient en cas d´acomiadament. 4. Remuneració insuficient per portar una vida digna. 5. Drets i prestacions de protecció social nul·les o limitades. 6. Protecció nul·la o limitada enfront de qualsevol forma de discriminació. 7. Perspectives nul·les o limitades de progrés en el mercat laboral o en matèria de desenvolupament i formació professional. 8. Baix nivell de drets col·lectius i dret a la representació col·lectiva limitat. I 9. Un entorn laboral que no respecta les normes mínimes de salut i seguretat. Els sona? Posem que xerram de la precarietat laboral en l´Aeroport de Son Sant Joan, de la situació dels no subrogats, entre d´altres els de la finca de Raixa, de les condicions de treball del personal intern al servei de la llar, de les Kellys sense antiguitat a l´empresa, de les persones externalitzades, dels falsos autònoms o autònoms forçats, dels homes i dones que treballen a empreses de micro grandària i d´efímera vida que floreixen a cada temporada turística, de la joventut s´incorpora al món laboral...
Per no seguir en l´ensomni dels contes, i passar als comptes resulta de gran utilitat la lectura del recentment publicat avanç (en la seva integritat es publicarà en 2019) de l´enquesta de Fundació vinculada a Càrites, Foment d´Estudis Socials i de Sociologia Aplicada (FOESSA), on, entre altres reflexions sustentades en comptes (i no en contes), es pot llegir: "La capacitat de l´economia per millorar les situacions de vulnerabilitat, una vegada recuperada la senda del creixement econòmic, passa perquè l´ocupació creada tingui suficient impacte sobre les situacions de vulnerabilitat descrites, i això no és el que està passant". Més clar: l´aigua clara!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!