ARCA es congratula de la solució que es vol adoptar respecte del Valle de los Caídos. El lloc preminent de les restes del dictador resulta ofensiu per a qualsevol mentalitat democràtica. La solució anunciada, que és el trasllat de les restes a un lloc que eviti al màxim que els fanàtics de torn li puguin retre homenatge, ens sembla intel.ligent i justa.

Molta gent recordarà que al debat públic, anys enrere, hi havia una proposta per demolir el Valle de los Caídos. Es considerava que havia de desaparèixer per ser un negre record dels abusos i atrocitats de la Dictadura. Ara el discurs ja és un altre, després dels informes d'experts arran de la Llei de memòria històrica. Ara el que es vol fer és treure els simbolismes, evitar els antidemocràtics homenatges a un dictador. Amb un gest molt emblemàtic i amb altres actuacions, que encara s'han de concretar, es vol canviar el significat que durant anys se li ha donat al Valle de los Caídos.

Canviar el significat! El camí està iniciat i sembla que en la direcció correcta. Seria bo que el mediocre joc d´alguns polítics no evitàs les unanimitats necessàries en aquestes qüestions. Que hagi gairebé desaparegut del debat públic la idea de la demolició -o destrucció, en definitiva- és un simptoma de sentit comú, de cultura i civilització i de maduresa política.

Un altre cas semblant és l´Arc de la Victòria de Madrid. Aquest monument d´homenatge a l'entrada de les tropes del dictador va ser acabat d´aixecar a la capital madrilenya l´any 1956. Durant la legislatura actual, dins l´Ajuntament de Madrid, es va plantejar el seu futur i la decisió que va trascendir va ser que no es demoliria i que es canviaria el seu significat. Canviar el significat! I això és posible, malgrat l'origen tan clar i la finalitat indiscutible del monument. La proposta de solució que els governants de l´Ajuntament de Madrid, encapçalats per Podemos, volen adoptar és canviar el significat de l'Arc i no destruir-lo. És una proposta excel·lent, a més d'una bona noticia.

Els casos de Madrid, salvant les distàncies, òbviament, ens mouen a una comparança. Contràriament a allò explicat fins ara, aquí a Mallorca, els qui governen tant l´Ajuntament de Palma com el Consell de Mallorca, han tengut una actitud radicalment distinta. Aquí han volgut destruir el consens i tirar a baix el canvi de significat que el govern d'Aina Calvo (avui Secretària d'Estat en el Govern Sánchez) va fer al monument de sa Feixina. A més d´altres actuacions, llavors es va col.locar un rètol en quatre idiomes tot recordant que, originalment, era un monument a unes víctimes i ara és un monument contra l'horror de les guerres i les dictadures. Aquest text és ben adient, no creim que ningú el pugui dejectar i ja estava consensuat fins i tot anys abans de l´any 2010, quan finalment es va instal·lar amb el vot unànime de tot el Consistori palmesà.

Ajuntament de Palma i Consell, però, s´han obstinat en donar carnet de feixistes a totes les persones que hem defensat que el Patrimoni, les empremtes del passat, les pedres i els monuments són testimonis que aporten coneixement a les actuals i futures generacions, i que els significats inicials, amb el temps, desapareixen i passen a ser fites.

Fa més de tres anys que els nostres governants s´han embarcat en una creuada anti-monument de sa Feixina amb un objectiu únic: l´enderrocament d´aquest monument tot i que no va ser erigit per homenatjar el dictador ni per homenatjar cap vaixell assasí, si no per recordar unes víctimes. Set-centes seixanta i cinc, concretament, alguns gairebé nins, que varen morir quan l´acció militar i triomfant del bàndol republicà de la Guerra Civil va enfonsar el creuer de guerra Baleares.

Ferits i alguns morts , els cossos dels quals es varen recuperar, varen arribar per centenars al port de Palma. La commoció va ser molt gran. El monument de sa Feixina, com tot en aquella època, va ser utilitzat pel règim franquista col·locant a sobre una inscripció laudatòria a les víctimes, que incloïa la paraula "pàtria" amb l´escut franquista i que va ser inaugurat amb molta parafernàlia pel propi dictador. Ja fa anys que el monument de sa Feixina havia deixat de tenir cap significat concret, era simplement una fita urbana amb valor social, històric i arquitectònic, tal com assenyalen els experts que han aportat els seus coneixements.

Els recents esdeveniments al voltant dels casos del Valle de los Caídos i l'Arc de la Victòria (entre d'altres com el de Tortosa o el d'Ondarroa) ens haurien de servir per reflexionar sobre les pretensions demolidores del monument de sa Feixina de Palma.

Si el govern municipal de Podemos a Madrid considera que a l´Arc de la Victòria, que és un homenatge al dictador, basta canviar-li el significat i mantenir-lo€ Per quin motiu a Palma aquells que comparteixen ideologia política volen tomar un monument que no és un homenatge a Franco sinó a unes víctimes, moltes d´elles obligades a servir un bàndol de l´exèrcit, en molts casos en contra de la seva voluntat? Si el Govern socialista decideix mantenir el Valle de los Caídos canviant-li el significat i llevant el simbolisme ofensiu, per què a Mallorca els socialistes del Consell han fet gala d'escoltar tan sols una minoria molt respectable, però que no apostava precisament pel consens i que ha fet cas omís de la pròpia Ponencia técnica de patrimoni, on s'afirmava que el Monument de sa Feixina sí tenia valors patrimonials?

ARCA demana coherència, des de la coherència. ARCA sempre ha sostingut el mateix propòsit, tant l´any 2010 com ara l´any 2018. La població no entén, no pot entendre, que els grups polítics governants (a Palma i al Consell de Mallorca) no desactivin el conflicte que produeix una proposta de demolició o de destrucció del monument de sa Feixina.

Diàleg i consens són valors impagables en política. Les decisions de l´Ajuntament i el Consell entorn a sa Feixina han dinamitat el consens i el diàleg, donant pas a la imposició. Les enquestes que han sortit públiques sempre han dit que la immensa majoria de la població vol que es mantingui el monument i que els doblers es dediquin a un projecte en positiu, i no a destruir.

Seria possible, des del respecte a la discrepància, arribar a una solució per al monument de sa Feixina, de l´arquitecte Francisco Roca Simó, que no impliqui cap demolició? Parlem-ne, ara que estam en any previ a les eleccions. Tothom ho agrairà. O gairebé tothom.