Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Catalunya i Europa. Recepta

Els espanyolistes, constitucionalistes, dependentistes o com els hàgim de dir, per fer por als independentistes, els amenacen dient-los que, si Catalunya se separava de l´Estat espanyol i se constituïa en república independent, quedaria totalment fora d´Europa.

Jo me deman si Catalunya, i en general les comunitats autònomes perifèriques, formen realment part d´Europa mentre depenen d´Espanya. Europa no és una unió de pobles ni de cultures, com ingènuament esperàvem que seria, sinó d´estats. Per tant, Catalunya no serà membre d´Europa mentre no sia justament això: un estat.

Catalunya no té veu pròpia dins Europa ni hem de pensar que n´hi tengui a través d´Espanya. El president de França, Macron, va dir no fa gaire que ell només s´entendria amb en Rajoy, aleshores president del govern espanyol. I què podríem esperar que fes en Rajoy, o un equivalent, dins Europa, a favor de Catalunya?

Tenc a la vista un llibre titulat Histoire de la littérature européenne, obra realitzada per un equip d´universitaris sota la direcció d´Annick Benoit-Dusausoy i de Guy Fontaine, publicat a París per Hachette l´any 1992. Entre els col·laboradors, n´hi ha tretze d´espanyols. És una obra que dóna gust de fullejar, sobretot per la presentació, amb multitud d´il·lustracions. Dóna a conèixer escriptors, moviments i literatures que les històries literàries convencionals no solen esmentar. Doncs bé, de la literatura catalana, només hi apareix un nom, Ramon Llull, al qual dedica tres línies i mitja dins un capítol general dedicat a la mística. Inclou, això sí, un fragment del Libre del Amich et Amat (així el cita).

De tots els altres noms de la literatura catalana, cap ni un. Sembla que almenys hauria pogut fer menció del Tirant lo Blanc, que qualcun dels col·laboradors hauria conèixer, si més no de nom, per les vegades que l´anomenen en el Quijote. Pareix que el Tirant devia merèixer almenys tanta atenció com, posem per cas, el Lazarillo, al qual el llibre dedica dues columnes mal comptades. Podria haver fet menció de la Renaixença quan tracta en general del Romanticisme, però res de res.

He de notar que, a la llista de col·laboradors espanyols d´aquella Histoire, no hi figura un sol nom que soni a català. Si Catalunya hagués estat independent quan se publicà, segurament hauria rebut el tractament que hi tenen literatures modestes, com ara la danesa.

A un article anterior vaig prometre que donaria la recepta de la truiteta de pa, i ara hi ha lectors que la´m reclamen. Vet-la ací:

Si teniu pa rostit, el podeu aprofitar. Deixau-lo en remull. Quan haurà reblanit, el treis i el sucau perquè perdi l´aigua. Posau-lo esflorat dins una pella amb oli ben calent i l´hi teniu, remenant-lo adesiara, fins que haurà pres color. Aleshores hi afegiu els ous rebatuts, remenau-ho tot i donau-li forma segons la vostra manya. Posau-hi sal a discreció.

Aquesta truiteta és molt indicada per als infants que no volen acompanyar amb pa una truita clàssica. Aquesta ja el du incorporat.

Una vegada jo mateix en vaig fer una, la se va menjar una dona embarassada i la va trobar bona.

Compartir el artículo

stats