13 de septiembre de 2018
13.09.2018
Tribuna

Vivim tan i tan bé!

12.09.2018 | 21:15
Vivim tan i tan bé!
Un dels entrebancs més greus del sistema universitari espanyol és l´escassesa de recursos econòmics amb què s´ha de manejar. Aquesta dificultat, que ja és ancestral, s´ha incrementat encara més en els darrers anys a causa de la crisi econòmico-financera. En matèria d´inversió en educació superior i recerca, Espanya ocupa una mala posició amb relació als països avançats. És la demostració més palpable que –com estan cansats de pregonar els rectors a través de la CRUE– la Universitat mai no ha ocupat un lloc destacable en l´estratègia global de país.
L´evidència dels esquifits diners de què disposen les universitats del conjunt de l´estat és fa més sagnant si centram la lupa només sobre Balears. Les dades assenyalen que la nostra és una de les comunitats que pitjor ha tractat l´ensenyament superior. Potser la que més. Vegem tres dels diversos indicadors que ho corroboren.

Comencem pel finançament estructural per estudiant universitari. Aquest indicador s´obté de dividir pel nombre d´alumnes la subvenció total que rep cada universitat per part del govern que la tutela, sumat al que es recapta de matrícules i altres ingressos. En el curs 2015-16 a Balears aquest finançament fou de 5.712 euros, mentre que la mitjana del conjunt d´universitats públiques presencials d´Espanya fou de 8.226. És a dir: a Balears destinam a la formació de cada estudiant universitari gairebé un terç menys que a la resta d´Espanya.

La penúria pressupostària en què ha de sobreviure l´ensenyament superior a Balears també es posa de manifest si analitzam com es distribueix la despesa pública en educació entre els diversos nivells educatius. En aquest sentit, Balears és la comunitat que dedica una menor proporció del seu pressupost educatiu a l´ensenyament superior. En el 2016 el percentatge fou del 10,1%, mentre que la mitjana de tot l´estat arribava al 19,9%.
Els costos directes d´una plaça pública d´ensenyament superior il·lustra també la mancança de recursos. Aquests costos –amb dades de l´any 2015– foren a Balears de 5.614 euros –els més baixos de tot l´estat–, mentre que la mitjana espanyola arribà als 6.643 euros. A comunitats com el País Basc o La Rioja les xifres estaven per damunt dels 10.500 euros! Interessa saber que la despesa per una plaça pública de primària i secundària a Balears és superior a la mitjana estatal. És a l´ensenyament superior on els números indiquen situacions empobridores i incompatibles amb la pretensió de ser alguna cosa més que servidors de turistes.

Més enllà de tota retòrica, i malgrat les millores dels darrers anys, el finançament de l´ensenyament superior a Balears és significativament inferior a la mitjana de l´estat. Segur que a molts, potser a la majoria, això els serà del tot indiferent. Al cap i a la fi, ¿per què promocionar el coneixement si vivim tan i tan bé essent la comunitat amb el menor percentatge de població amb estudis superiors?

* Catedràtic de la UIB

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!