Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Quan un toro veu roig...

...Envesteix. I els indiots, també; encara record l´encalç que li donaren a mumare per Son Cortei de Galilea, un dia que havíem anat a fer una passejada i ella duia un vestit vermell. Sort que el meu germà i jo li cobrirem la retirada amb un barratge de pedres i terrossos.

Hi ha gent que presenta la mateixa reacció, però quan veu groc: envesteixen; Antonio Machado devia pensar en ells quan escrigué allò de "España que ora y bosteza / y si usa la cabeza/ sólo es para embestir".

Pel que fa al Diccionari Alcover-Moll, indiot és sinònim de beneitot o eixelebrat. Tot quadra.

Aquesta utilització dels flocs grocs és molt antiga; ja a començaments del XVIII, durant la primera repressió borbònica (que encara cueja) després de la Guerra de Successió, el virrei Velasco va fer penjar diverses persones a Barcelona perquè portaven una cinta groga en senyal de suport a Carles d´Àustria.

Als Estats Units, el groc representa el desig del retorn de les persones estimades, ja siguin presoners de guerra com del sistema judicial; durant la Guerra de Vietnam es varen veure milers de vetes grogues penjades dels arbres, o als canells de moltes persones.

Penjar un llaç groc vol expressar per tant el desig de la llibertat de persones que un estima, aprecia o valora; allò que resulta aberrant és que una fiscal hagi dictaminat que arrabassar aquestes expressions de condol també és llibertat d´expressió, quan els flocs no fan mal a ningú.

Aquest fet és característic dels fatxes, una paraula molt gastada, però que s´aplica a les persones que no respecten les opinions dels altres, s´hi oposen amb violència i deterioren la convivència cívica; un fet que em sembla molt més delictiu que penjar un llaç, però és clar, jo no som cap fiscal espanyol.

A mi també em sorprèn veure banderes espanyoles als balcons de cases i mai no se m´acudiria arrabassar-les, ben al contrari, em pos ben content perquè supòs que allà hi viuen persones que mai consentiran en pagar una factura en negre. Pel que es veu, a ells no els sap gens de greu estar sotmesos a l´espoli fiscal i cultural que patim (bé, no crec que el segon els preocupi gaire).

L´altre dia de pagès, l´admirat professor Josep Grimalt estava segut a l´església de Sant Miquel, amb el seu llaç groc a la camisa, quan passà un home que el mirà amb menyspreu i li escopí "Me das asco!". El professor, sense immutar-se, li respongué "I vos em feis pena, germanet!".

I aquell home es devia tenir per un bon cristià!

Jo pens que si el groc els fa tanta ràbia, quan a algun d´aquests indiots els serveixen una truita amb patates, agafen el pot de quètxup i aboquen dues ratlles roges per convertir-la en una rojigualda.

Jo, a les meves truites, hi pos quatre ratlles.

Compartir el artículo

stats