Una de les, entre tantes altres, estratègies comercials de la rentrée, tot i que amb la crisi potser hagi amainat una mica, és l´aparició al mercat de múltiples productes de col·leccionisme, dels estris i objectes més inimaginables. De fet, molts diaris i revistes, dels que encara s´imprimeixen amb tinta, si no lectors (com se sap, un alt percentatge de la població ja només llegeix premsa en format digital, és un dir, clar, perquè molt sovint l´activitat lectura es limita a fullejar els titulars), almenys per a atreure compradors, usen també l´esquer del col·leccionisme. Hi clàssics del gènere, a més, a prova de bombes, supervivents generació rere generació, com són ara els cromos del futbol.
Molts recordam encara que, quan érem al·lots sense pèl a les cames, adesiara la nostra plàcida vida escolar, al llarg de la qual se suposa que adquiríem la formació adient per fer de nosaltres ciutadans de profit i amb un futur més o menys assegurat, cosa que, ara, la institució escolar és incapaç de garantir, era interrompuda per la visita d´uns senyors molt ben abillats, de bona presència i de formes educades, de paraula fàcil i entusiasta, que ens venien a vendre gairebé sempre enciclopèdies i i un fotimer de col·leccions més diverses; solien, per endolcir la juguesca, regalar-nos els primers cromos. Si feia falta, sobretot per al negoci de les enciclopèdies, es presentaven a casa a convèncer els pares que, en efecte, tal enciclopèdia era una eina imprescindible per a la formació del fill; si aquest ja era de per si un mica espavilat i obtenia bones notes, no fa falta dir que tenien l´oportunitat, amb uns quants calerons, de fer que el fill fos de matrícula, i el model d´alumne de l´escola i del poble sencer; si, per contra, l´al·lot era un si és no és carabassot l´enciclopèdia en qüestió era l´eina perfecte per fer-lo sortir de la indigència acadèmica.
Com s´ha dit abans, els cromos de futbol eren els que tenien més èxit; la majoria començàvem la passió col·leccionista amb un entusiasme inenarrable; fins i tot alguns arribaven a ajuntar un bon nombre de cromos; però, ai las!, completar-los tots es diria que era gairebé impossible; n´hi havia que ho aconseguien. Tanmateix, un sempre ha tengut la teoria que els fabricants d´il·lusions infantívoles mai produïen les col·leccions senceres, a posta; alguna sèrie, supòs que per imbuir-se d´empresa seriosa i responsable com cal, era mala de trobar i s´havia de sol·licitar de manera explícita a la casa editora. No importa dir que els col·legues que aconseguien acabar tot l´àlbum eren celebrats com uns herois; amb tota raó, exhibien a tort i a dret, tots i cadascun dels jugadors dels equips de futbol.
Amb tota certesa perquè som uns inconstants i no tenim la paciència necessària per acabar res hem tengut sempre una gran admiració per la gent que té l´afany col·leccionista. Per dedicar-s´hi s´han de tenir unes virtuts que no són fàcils d´assolir; la perseverança, és clar, la persistència a arreplegar les peces cobejades, a trescar el que que faci falta per aconseguir-les; per tant el factor temps hi és fonamental. I, sobretot, s´ha de tenir la capacitat de ser ordenat i metòdic; una col·lecció caòtica val poc la pena. Ens hem assabentat no fa gaire dels gustos col·leccionistes d´alguns famosos; Claudia Schiffer recull, des que era jove, insectes i aranyes; Angelina Jolie, ganivets i espases; Johnny Depp, pepes Barbie; Tom Hanks, màquines d´escriure. Deuen disposar, per afegitó, d´uns comptes corrents que els permet satisfer amb escreix l´afició. De tot hi ha, com se veu, a la vinya del senyor. Per part nostra, el col·leccionisme no és gaire glamurós; quatre llibrots esparsos que tal vegada acabin a cal pedacer.
