Les anàlisis estiuenques del tarannà de l´anomenat mercat laboral de les Illes Balears han tornat a emfatitzar en els rècords d´afiliacions a la Seguretat Social, en la reducció de l´atur registrat, i en la relativa millora de la temporalitat i la parcialitat contractual. Sorprèn que des d´àmbits governamentals s´entossudeixin a prendre en consideració únicament aquestes anàlisis quantitatives, i menyspreïn altres anàlisis com ara les basades en l´evolució del, posem per cas, Índex de Qualitat del Treball (IQT) que, dit en poques paraules, és un indicador que sintetitza diverses dimensions quantitatives i qualitatives del desenvolupament de les relacions laborals i del grau d´inserció social de debò que té l´ocupació.

M´alarma que, en paraules de l´enyorada Patrícia Gabancho, "el poder omnívor de les elits" hagi aconseguit imposar una anàlisi mainstream en la qual s´emfatitza sobre l´escurçament de les cues de persones en atur inscrites en els registres del SOIB, sense voler veure els allargaments de les cues a, posem per cas, Càritas, Mallorca Sense Fam, o Zaqueo, amb cada vegada més persones teòricament inserides laboralment. Als i a les progressistes hauria de preocupar-nos -i molt- que aquestes elits d´omnívor poder ens imposin el seu marc mental segons el qual, en un mercat laboral de precarització brutal, els rècords de xifres a l´alça (posem pel cas, les d´afiliació a la Seguretat Social), o a la baixa (l´atur registrat, per exemple) són resultats a celebrar per se.

Analitzem succintament les dades dels dos mesos centrals de l´estiu referides a les afiliacions a la Seguretat Social -en una altra ocasió ens centrarem en altres dades- que, per cert i obviant qualsevol rigor metodològic, són per a l´anàlisi mainstream, les afiliacions, (mal)enteses com a sinònim del nombre de persones que treballen. Les dades són els següents: Al juliol la xifra mitjana d´afiliacions (no de persones afiliades) va ser de 579.762, i a l´agost de 576.413. Grans xifres certament que, en paraules de la Conselleria de Treball, Indústria i Comerç del Govern, representen màxims històrics. Motiu d´alegria? Clar que sí! Però com l´alegria a la casa del pobre dura poc, no queda més remei que ponderar aquestes xifres amb la dada de les contractacions temporals de molt curta durada. Val a dir, en aquest sentit, que en els mesos de juliol i agost d´enguany es van registrar 23.251 contractes amb una durada que no arribava al mes, dels quals 18.146 van tenir una durada d´un a cinc dies. No he pogut comprovar si aquesta última xifra representa un màxim històric, però si marca el rècord d´aquesta legislatura car al juliol-agost de 2015, 2016 i 2017 es van registrar un total de 14.750, 15.841 i 18.001 contractes amb una durada inferior a la setmana, respectivament. És a dir, des de l´inici de l´actual legislatura, han crescut entorn d´un 23%!

Sens dubte un símptoma d´humanització en les anàlisis de la situació laboral seria que es presentessin les dades d´afiliació a la Seguretat Social fent referència al nombre de persones que han estat d´alta durant tot el mes. Així la frase "durant el mes han treballat x persones" (x és l´equivalent a la xifra mitjana d´afiliacions, és a dir, de tràmits administratius), s´assemblaria més a la realitat, i seria menys feridora per als i les que en el mes en qüestió han tingut una ocupació remunerada, en el millor dels casos, d´uns quants caps de setmana.

En definitiva, com la nova ocupació té bastant poc a veure amb l´existent abans de les Reformes Laborals de 2010 i 2012, es fa imprescindible humanitzar les anàlisis de la situació laboral. Per fer-ho resulta molt útil prendre en consideració, i incorporar a qualsevol anàlisi del nostre mercat laboral, la reflexió que, en un excel·lent article publicat a l´últim lliurament (Núm. 30, juny 2018) de la revista Gaceta Sindical. Reflexión y Debate, ens deixa la Professora de Filosofia Moral de la Universitat de La Laguna, María José Guerra, en escriure que: "la precarietat s´ha convertit en una modulació dinàmica de l´estructura social que oprimeix i disseca la vida, al fil d´una sort de governabilitat empresarial expressament agressiva que utilitza al treballador, a la treballadora, com a material fungible ...". I, tanmateix, no són imprescindibles grans reflexions filosòfiques. Basta haver posat oïda a les denúncies que les Kellys van fer a les concentracions de fa uns dies, o haver parat esment a les terribles històries de precarietat de les treballadores i treballadors de l´aeroport de Son Sant Joan.