Robert Walser a la plaça del Banc de l'Oli: un nou espai per als vianants

En aquesta petita joia literària trobam alguns passatges dedicats justament a la pressa que envaïa ja les ciutats i pobles del seu temps i al nou invent, els automòbils, que destorbaven els transeünts, els flâneurs com Walser, de l'observació assossegada de l'entorn: "[...] En realitat estimo la calma i tot allò que reposa. Estimo la parquedat i la moderació i juro que dins meu sóc enemic de les presses i l'atrafegament. No cal que digui més que allò que és veritat. I de ben segur que per aquestes paraules no s'aturarà ni una sola vegada la circulació d'automòbils, ni tampoc la pudor que corromp l'aire i que certament ningú no aprecia ni estima gens. Seria contra natura que això encantés a cap nas humà i que aquest ensumés amb alegria el que per a qualsevol altre, si més no alguna vegada i potser segons s'estigui d'humor, resulta escandalós i desperta repugnància [...]".

La vehemència de l'escriptor contra l'automòbil feia presagiar el que ha vengut després. No abundaré en aquest tema perquè són de sobres conegudes les conseqüències de rendir les ciutats al culte i supremacia del cotxe privat i que intentam contrarestar amb l'impuls de mesures per a una mobilitat alternativa, una mobilitat sostenible. I és justament la conversió de carrers i places en nous espais per als vianants una de les principals estratègies per a guanyar la partida al cotxe, una reconquesta que no hauria d'aturar-se mai, sigui quin sigui el color polític que governi, combinada amb iniciatives paral·leles com són el foment de la mobilitat ciclista i la promoció del transport públic, entre d'altres.

Però per a avançar, i com s'estableix en el Pla de mobilitat urbana sostenible en allò especialment referit al centre històric de Ciutat, és important impulsar aquest tipus de mesura al mateix ritme en què, per exemple, es vagin recuperant els aparcaments en concessió privada per a la seva gestió municipal. Addicionalment, la modificació del pla d'usos prevists en el Pla general d'ordenació urbana, que també ha impulsat aquest equip de govern, permet que la substitució dels cotxes per vianants a determinats espais no converteixi aquesta bona notícia en un malson per als veïnats amb la proliferació de negocis de restauració. D'aquesta manera, la modificació restringeix aquesta possibilitat als nous espais guanyats a l'asfalt i al fum. Per tot això, i amb la finalització de la concessió de l'aparcament de la plaça del Comtat del Rosselló que el passat mes d'abril es va incorporar dins el catàleg públic de l'ajuntament, l'SMAP, es va obrir una finestra d'oportunitat, ja que permet donar una alternativa d'aparcament als vehicles del centre afectats per futures conversions en zones per a vianants.

I per què el Banc de l'Oli? A banda de la seva proximitat amb l'aparcament recuperat, és un indret de Palma desconegut per molts ciutadans, que mereixia que es posés en valor. La configuració mateixa de la plaça i el seu alt valor patrimonial dins la fesomia del centre històric ja bastarien per a justificar la mesura de la seva reformulació, però fou gràcies a un article publicat fa uns anys per Diario de Mallorca que vaig poder estirar el fil per a arribar a identificar un dels principals trets que ara mateix distingeixen la plaça: els seus tarongers.

Aquests foren sembrats el 7 d'octubre de 1988 per l'ambaixador israelià a Espanya, Sholomo Ben Amí, el batle de Palma, Ramon Aguiló, i membres de l'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel. En paraules de l'ambaixador, aquells arbres foren un record al món agrari, tan important durant segles a Mallorca, però també significaven el renéixer d'un esperit, el de la comunitat jueva a l'illa, sobre el rerefons històric que uneix ambdós pobles. El nombre de tarongers fou de 18. Una casualitat? No, ans al contrari. Un gest carregat de simbolisme atès que aquest nombre significa pau i llarga vida d'acord amb la cabalística jueva.

En un moment com l'actual, en què la Mediterrània ha esdevengut un abisme, i de vegades una tomba que separa pobles i anhels, es fa encara més important reprendre, encara que sigui a petita escala, actuacions que recuperin la bellesa d'un lloc per a la memòria i afavoreixin el retrobament de cultures. Aquestes mesures, al seu torn, esdevenen intervencions a la ciutat que la humanitzen, la converteixen en un lloc més amable, en aquest cas per als vianants, i l'obren a tot aquell que es vulgui endinsar pels antics carrers de Ciutat on el sol entra molt tard.

Ara queda una darrera part del relat, i és la que vulguin escriure els mateixos veïns de la plaça i altres actors que han manifestat la seva voluntat de decidir-ne la configuració i que aviat encetarem amb un procés plural des de la regidoria de Mobilitat. És evident també que les friccions són lògiques, ja que la recuperació d'un espai d'aquestes característiques, on s'havia consolidat durant molts d'anys un ús imposat d'aparcament i circulació de cotxes, genera ara els lògics canvis d'hàbits entre els residents, afegint a això que ara mateix a Palma el debat sobre els efectes de la gentrificació al centre històric roman obert. Però també és cert que seria del tot irresponsable aturar els processos de conversió d'espais per als vianants justament per aquesta confluència de factors, ja que perdríem una gran oportunitat d'humanitzar la nostra ciutat per a aquell que la viu. A tall d'exemple, la recuperació del mirador de la Seu per als vianants no va quedar exonerada de la polèmica, però ara mateix ningú se'l tornaria a imaginar ni desitjar replet de cotxes, en l'antic aparcament a l'aire lliure que era abans, just davant una de les principals catedrals del gòtic mediterrani.

Ara mateix el llenç de la plaça del Banc de l'Oli està en blanc, buit de cotxes i obert de pinte en ample perquè la ciutadania recuperi un espai carregat no només de simbologia i de retrobament cultural, sinó també de vivències i història (fou un antic punt de distribució de l'oli d'oliva que arribava a Ciutat, habilitat ja a finals del segle XV). Ara el futur dirà però ja hem consolidat que s'escriurà sense la presència dels automòbils que tant detestava Walser i que els palmesans començaran a reprendre l'hàbit de trobar-se en aquesta plaça, sota l'ombra dels tarongers.

* Tinent de batle de Mobilitat de l´ajuntament de Palma