Després de llegir les notícies sobre la (per ara) darrera estafa immobiliària piramidal a Balears , els voldria resumir el més fredament possible quins han pogut ser els ingredients necessaris per a que tal feta pogués ser possible en ple s. XXI.
1. Ignorància: primer condiment per a tota gran estafa. Escollir una massa crítica de gent amb un retrat tipus amb poca capacitat intel·lectual. Gent treballadora, humil
i sense masses estudis. També estrangers sense massa domini de les lleis espanyoles.
2. Desesperació: justament per aquest retrat tipus, la desesperació d'aquest col·lectiu per assolir una vivenda digna
a preus "normals" fa més fàcil la feina dels presumptes delinqüents. Val a dir que els promesos preus són els que eren alts en fa tan sols cinc, en plena crisi.
3. Desconeixement del sistema: complementari a punt 1. Cap dels afectats es va prendre la molèstia (o això pareix) d'anar a un misser o API i demanar els diversos Certificats que per precaució es demanen en aquests casos. Des del Registre Mercantil, de la Propietat, els Arxius d'Urbanisme de les diferents localitats on estaven donades les llicències -moltes caducades- o, senzillament, el Registre de Penals del principal encausat en la trama.
4. Col·laboració encoberta dels bancs: si bé es pot adduir ignorància per part de les víctimes, no es pot dir el mateix de les entitats financeres que donaren més d'un crèdit per cobrir les famoses opcions de compra. Una altra qüestió és com han pogut deixar evaporar diners en teoria inamovibles les mateixes entitats. Algunes explicacions al jutge hauran de donar.
5. Agència immobiliària: molts ens miràvem aquesta agència amb curiositat des de feia un temps. Tenia un producte molt mitjaner, per no dir baix. En canvi, presentava una expansió territorial puixant i un gran nombre de comercials. Tenint en compte la quantitat de recursos que dedicava a actes altruistes i mecenatge esportiu variat, alguna cosa no encaixava.
6. Arquitecte: punt i apart en tota aquesta trama. Era necessària la seva participació com a professional per a fer els plànols, i com a persona que avalava amb el seu títol qualsevol sospita. Per molts, el vèrtex sobre el que bascula gran part de la captació de diners. Sense la seva presència no hagués estat possible.
7. "Despacito": aquesta és la paraula que millor pot definir l'acció de les diferents institucions incriminades. Des del Col·legi d'Arquitectes fins als ajuntaments, passant pel Consell de Mallorca o el Col·legi d'APIS de Balears. Ara tots diuen que ja ho sabien, però no podien fer res. Molt diferent opinió té en Bartomeu Salas, que en tan sols tres mesos ha pogut convèncer al ministeri de l' Interior del presumpte caràcter mafiós de la trama.
En definitiva, un cúmul de circumstàncies, certament. Però que hauria de fer reflexionar a tots els implicats. Des dels diferents Col·legis Professionals fins el Banc d' Espanya.
* Gestor de patrimonis immobiliaris
