El passat 26 d'agost el prestigiós diari britànic The Guardian publicava l'enèsim article subscrit per científics, polítics i escriptors on es denuncia que, una vegada més, sembla que l'argumentació demagògica, desinformada i, en definitiva, negacionista, segueix tenint un pes massa important en el "debat" (hauríem de demanar-nos si encara mereix seguir emprant aquest mot per referir-nos a la qüestió) del canvi climàtic. L'equilibri, diu el manifest, implica igualar pesos; però això, a nivell d'opinió pública, es crea una falsa equivalència entre l'aclaparador consens científic, per una banda, i un lobby fortament sostingut per interessos als quals es deu en exclusiva i que persisteix en difondre notícies tot negant l'existència i els efectes del canvi climàtic, per l'altra. És impossible, doncs, que els mitjans de comunicació i l'opinió pública en general segueixin posant al mateix nivell ambdós discursos.
El negacionisme és una pràctica, per desgràcia, força estesa. El cas més significatiu el vivim, i patim, amb el president dels Estats Units, Donald Trump que no ha estalviat esforços d'ençà que ocupa la màxima responsabilitat del seu país en retrocedir les passes que s'havien fet a nivell global per intentar posar fre al desbocat cavall del canvi climàtic. La sortida del tractat de París n'és l'exemple més clar, però també ho són les seves incessants declaracions, i dels seus col·laboradors, per negar el que ja és evident a moltes parts del món. Com deien els signants del manifest, està clar qui empeny la balança per fer veure un suposat equilibri de forces entre ambdós discursos i està clar també a quins interessos responen aquests impulsos. Hi ha molt a seguir guanyant i ningú vol perdre.
A Balears, seguir una dinàmica similar a la de Trump ens enfonsaria... literalment. Com a illes de la Mediterrània som un dels territoris del món que més risc correm de començar a patir una de les primeres causes de l'escalfament global: la pujada del nivell del mar. Per no parlar de canvis climàtics que afectarien a la vegetació, incendis, ascens de les temperatures, collites... i que ens convertiran, si no aturam màquines, en un indret cada cop menys habitable.
Davant d'aquest repte, és evident que no és possible continuar impassible i molt manco negar-ho. A ca nostra, aquells que els interessa confondre les restriccions en benefici de la col·lectivitat amb l'abundament dels drets cívics, interessadament injecten en el debat polític allò de "prohibit prohibir". No es tracta de prohibir, senyors, ara es tracta d'actuar i de pensar qui som, quina és la nostra co-responsabilitat amb el món i quin espai ocupam. Unes illes al bell mig de la mar a mercè dels cataclismes i que tenim per principal font d'ingressos el turisme... encara ens ho hem de seguir pensant? Per fortuna, el Govern balear ha aconseguit dur endavant un projecte de llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, un projecte ambiciós que ara iniciarà el seu tràmit parlamentari. Els socialistes i la immensa majoria de ciutadans de les illes podem estar ben satisfets amb aquesta iniciativa encapçalada pel conseller de Territori, Energia i Mobilitat, el socialista Marc Pons.
El que proposa la llei, a trets generals, és una presa de consciència del nostre context i mesures d'actuació en aquelles qüestions més sagnants i que poden fer del nostre territori unes illes més verdes i que, des d'un plantejament més localista, contribuïm a la millora global del nostre entorn. D'aquesta manera, i en un escenari previst per al 2030, es preveu que el 35% de les energies siguin renovables (arribant al 100% el 2050) alhora que se preveu reduir les emissions en un 40% en un primer estadi assolint un 90% a la darrera fase. Això implicarà també el tancament progressiu i la reconversió de les centrals tèrmiques contaminants de les illes (la part del Murterar que més pol·lució genera tancarà el 2020).
Pel que fa a la mobilitat sostenible, es preveu no permetre la circulació dels turismes dièsel a partir de 2025, excepte els ja existents. Per arribar a aquesta fita, la llei inclou una aposta decidida per la mobilitat elèctrica amb la creació d'una gran xarxa de punts de recàrrega i l'obligació que les flotes de vehicles de lloguer hauran de seguir el camí de la mobilitat elèctrica per arribar, l'any 2035, amb el 100% dels seus cotxes elèctrics. De manera paral·lela, els nous aparcaments de més de mil metres quadrats hauran d'instal·lar plaques fotovoltaiques per autoconsum i els ja existents, de més de mil cinc-cents, hauran d'adaptar-se també.
Les Administracions, al seu torn, també seran corresponsables de la mesura i donaran exemple atès que totes les noves instal·lacions públiques hauran de contractar energia certificada renovable i hauran d'incorporar estratègies d'autoconsum. Els edificis públics, a més, hauran de minimitzar les emissions i s'haurà de valorar en tot moment el consum energètic per tal de reduir-lo a la mínima expressió.
Amb tot plegat els socialistes de Balears complim no sols amb el nostre compromís polític de sostenibilitat confirmat al passat 13è congrés del PSIB-PSOE, sinó que resolem una nova fita que s'ha plantejat la socialdemocràcia europea per acabar amb les greus conseqüències socials d'impacte ecològic provocades pel neoliberalisme. Perquè treballam pel que importa, creiem que aquesta llei ens donarà un impuls ben fort per aplicar els principis bàsics del socialisme -igualtat, llibertat i solidaritat- també a l'esfera de la sostenibilitat ambiental.
* Secretari de Sostenibilitat del PSIB-PSOE
