Convé córrer per salvar la pell. La campana de Gauss no sona, però la trobam a tots els aspectes de la vida. Per exemple, si feim una gràfica a la qual mesuram a l'eix vertical la freqüència amb què apareix un valor concret a una població, i a l'eix horitzontal la talla a les persones adultes d'una ciutat, la línia resultant mostrarà els valors més alts entorn de la mitjana, i anirà decreixent a mesura que registram els valors més alts i més baixos: hi haurà pocs Paus Gasols i Rudys Fernández, però també pocs nanets.

I sí, la distribució té forma de campana, o de gep de dromedari, aquest animal al qual normalment deim tots camell, fins i tot la marca de tabac, encara que de fet s'hauria de dir dromedari, perquè el camell pròpiament dit té dos geps.

I què té a veure això amb el salvar la pell, és que els camells mosseguen? Sols si s'enfaden, però jo pensava en la gràfica de distribució de les opinions polítiques, que sol tenir forma de gep, orientat cap a la dreta o cap a l'esquerra segons bufin els vents; el valor més alt es diu moda i normalment sols n'hi ha una.

Ara bé, quan es formen dos corrents d'opinió molt separades, la gràfica es converteix en bi-modal, té dos geps, com un camell, i això pot ser molt mal senyal.

A l'Alemanya dels anys 30 diversos intel·lectuals -científics, escriptors, músics, pintors- varen reconèixer el camell que se'ls acostava i emigraren a altres països, especialment Estats Units, com Albert Einstein, o Brasil, com Stephan Zweig.

Em preocupa veure com la dreta s'està radicalitzant, i massa sovint llegim que es produeixen episodis violents contra les persones que voldrien una major autonomia i respecte per al seu poble, o una cosa tan elemental com la llibertat dels presos per raons polítiques.

El perill rau en què un dels dos grups creu amb la violència com arma política "la dialèctica de los puños y las pistolas" que proposava José Antonio Primo de Rivera (mira, com Albert, ja és casualitat!)

I l'esperança és que, com digué Tertulià a Cartago entorn de l'any 200: "la sang dels màrtirs és llavor per nous cristians", i és que aleshores declarar-se cristià -com ara portar un llaç groc- era molt arriscat.

Tanmateix, i com va observar Tertulià, un escriptor cristià de devers l'any 200, «Sang de màrtirs, llavor de cristians», i és que com més en tiraven als lleons més cristians sortien. Pel que es veu, aquesta gent centralista no sap gaire història.

I és que si no hi hagués separadors, no hi hauria separatistes.