Aquest estiu, en el cicle de cinema a la fresca, l´Ajuntament de Palma ha programat en un moment preferent, coincidint amb els dies de la pluja d´estels que s´originen a les Persèides, el film de culte que representà la dignificació definitiva de la ciència ficció com a gènere cinematogràfic atorgant-li un estatus de respecte i seriositat del que havia estat mancada. És tracta de la projecció estival de 2001: una odissea de l´espai del director nord-americà guanyador d´un Oscar Stanley Kubrick. L´encertat cartell anunciador del cicle està il·lustrat amb la imatge nocturna del famós icona del film, el monòlit, envoltat de simis prehumans, un dels quals aixeca de manera violenta amb el seu braç un ós llargarut que sembla ha d´utilitzar com a instrument d´atac per colpejar algú altri. Tot plegat forma part d´un merescut homenatge a la cèlebre pel·lícula en el seu 50è aniversari. Encara que la visió sencera del film 140´, amb un ritme narratiu força parsimoniós i contemplatiu, a voltes pot ser excessivament lent per a adolescents acostumats a un llenguatge cinematogràfic d´acció trepidant, com a professor de filosofia vull assenyalar que he utilitzat, sovint amb bons resultats de cara a un alumnat jove, fragments de l´obra per tractar qüestions d´antropologia com l´hominització, sobre la intel·ligència artificial (IA) i el seu abast, en relació al pensament utòpic, la tecnociència, etc, etc. 2001 mostra un caràcter d´obra total semblant a les òperes (L´anell dels nibelungs) que el músic alemany Richard Wagner construí per mostrar d´una manera grandiosa els orígens mítics del pobles germànics. El film ha ofert, i fins i tot ara en plena revolució digital ofereix, tot un ventall de possibilitats pel seu aprofitament des d´un punt de vista didàctic especialment en les disciplines més relacionades amb la reflexió filosòfica que permet l´aplicació a l´aula de la interdisciplinarietat entre pensament filosòfic i arts visuals que recomana la Unesco en els seus informes.
Com a modesta contribució a un homenatge que consider merescudíssim voldria aportar algunes dades sobre la recepció de 2001 a la premsa mallorquina del moment (Diario de Mallorca i Baleares,). El primer aspecte a considerar és refereix a la data d´estrena del film. Encara que el rodatge començà el desembre de 1965, i amb un dels majors pressuposts de la història finançat per l´ aleshores poderosíssima Metro Goldwin Mayer, no s´estrenà als EUA fins el mes d´abril de 1968 i desprès de què Kubrick reduís la llargària del metratge que inicialment tenia previst (160´). A la cartellera espanyola l´estrena fou simultània a Madrid i Barcelona i tengué lloc l´octubre del mateix any 1968, quedant així justificada la commemoració actual del 50è aniversari de la primera projecció pública. Ara bé, amb una ràpida consulta a l´hemeroteca insular es pot comprovar que a Mallorca la data d´estrena de 2001 fou el divendres 14 de març de 1969, i el lloc la desapareguda Sala Born de cinema. Per tant des de la perspectiva illenca l´aniversari 50è es podria perllongar perfectament a l´any vinent.
Sobre el moment concret de l´estrena a Mallorca, la premsa reflecteix un context internacional de Guerra Freda i ens trasllada al moments àlgids de la cursa espacial entre EUA i URSS. La principal notícia de portada del dia d´estrena de la pel·lícula fou l´amaratge reeixit de la missió tripulada Apol·lo 9 que havia fet la primera prova a l´espai del mòdul lunar que posteriorment culminaria amb l´allunament de dos astronautes de l´Apol·lo 11 (Amstrong i Aldrin) el 20 de juliol del mateix any 1969. Són dades en que la informació astronàutica ocupava d´una manera aclaparadora les portades de tots els medis de comunicació, tant escrits com radiofònics i televisius.
Respecte a la manera com s´enfocà la publicitat del film 2001 en la premsa mallorquina, es curiós comprovar com s´advertia al públic que volgués assistir a la projecció que tengués la màxima puntualitat a causa del "complicat argument de la pel·lícula"(sic). Per aquesta banda el mateix anunciador ja ressaltava l´exigència reflexiva que suposava el visionat del film i apel·lava en la crida publicitària a "l´espectador intel·ligent" com a model de perfecte espectador per a la pel·lícula.
La crítica de l´obra a la premsa de Mallorca ressaltà en el moment de l´estrena l´assessorament rebut pel director del científic i escriptor de ciència ficció britànic Arthur C. Clarke que en relats anteriors (The Sentinel i Childhood´s End) ja plantejava la mateixa problemàtica que posteriorment completaria amb la novel·la 2001, una odisea a l´espai. Ambdues, la pel·lícula de Kubrick i la novel·la de Clarke, foren realitzades paral·lela i simultàniament de 1964 a 1968. La crítica del moment assenyala unànimement per una banda l´acurat desplegament tècnic i el titànic esforç tant de producció com de realització, la excel·lent combinació d´imatge i música amb algunes cèlebres peces clàssiques (Danubi Blau, Així parlava Zarathustra, etc.) i una característica recurrent que es ressalta pels crítics periodístics és l´hermetisme del film. Entre els nombrosos aspectes tecnològics que s´assenyalaren, els més cridaners foren la comunicació per televisió a distància i, sobretot, el protagonisme de HAL 9000, l´ordinador, que planteja el tema de la rebel·lió de la màquina envers dels seus creadors.
En el plantejament crític illenc es mostra clarament reflectit el context de nacionalcatolicisme en les interpretacions que es donen a l´element icònic per excel·lència de 2001, el monòlit. Mentre que per un dels crítics el monòlit representaria les taules de la llei recollides per Moisés segons La Bíblia, un altre interpreta l´artefacte com el símbol de la idea de Déu com a principi suprem creador. La situació d´aquella època resta també e palesa amb la pel·lícula que directament substituí 2001 a la cartellera: Les sandàlies del pescador, basada en un bestseller de l´escriptor australià Morris L. West que relata la història profètica d´un bisbe eslau perseguit pels dirigents comunistes que esdevindrà el nou Papa de l´Església Catòlica.
A vegades 2001, una odissea de l´espai resta com una gran fita aïllada sense relació amb cap altra producció similar pel motiu de què Kubrick no reprengué la temàtica espacial en la resta de la seva filmografia. En aquest cas no es té en compte que amb posterioritat a 2001 Clarke escriu dues seqüeles 2010 i 2061, a més d´una Odissea Final. Encara que només es realitzà la producció cinematogràfica de 2010 es pot bé considerar que hi ha una saga novel·lística d´odissees. Precisament el mateix any d´estrena del film de Kubrick de la MGM la resposta de l´altra gran productora i competidora ferotge dels EUA, la 20th Century Fox va ser la creació d´una nova saga de ciència ficció que començà amb, la també molt celebrada i guanyadora d´Oscar, El planeta dels simis protagonitzada per l´actor hollywoodenc del moment, Charlton Heston, i que, amb posteriors adaptacions i seqüeles, arriba fins a l´actualitat. La competència global internacional entre productores també arribà a la nostra terra i esdevingué local, ja que mentre es projectava 2001 a la Sala Born, el cinema Fantasio tenia els simis en la seva cartellera.
Aquest estiu de 2018 és un bon moment per valorar l´epopeia humana que Kubrick narrà visualment, entre els acords solemnes del poema simfònic Així parlà Zarathustra de Richard Strauss, mostrant la transformació nietzschiana final del superhome mitjançant un nadó intergal·làctic en un estadi pròxim a la immortalitat que ens remet a l´ actualment molt discutida i mundialment divulgada concepció historico-antropològica de l´Homo Deus del professor israelià Yuval Noah Harari. Si hem d´ésser honestos amb la història del pensament no podem deixar de constatar que amagades darrera vestidures tecnocientífiques i de història prospectiva es retallen les siluetes de velles qüestions metafísiques que ja plantejaren Plató, Aristòtil, Ramon Llull i tant d´altres mitjançant la filosofia.
* Doctor en Filosofia
