Des que es va fundar l´Hotel Victòria el 1909, la Seu i els seus voltants han estat ocupats per turistes despistats. Bé fos esperant l´entrada al temple, bé fos cercant els banys àrabs de la família España. Primer es feien draws amb dibuixants contractats per l´establiment o que es duien ells mateixos des d´origen. Ara, rics i pobres es fan selfies al costat de la basílica de Sant Francesc o l´olivera de Cort.
No obstant, des de fa un temps s´ha instal·lat un cert populisme a certa societat balear: "Això dels boutiques és inaguantable". Per tant, sense demostrar la seva decisió amb cap estudi rigorós previ, l´ajuntament de Palma decideix que una de les principals causes de massificació turística són les menys de 3000 places d´"hotels boutique". Per alarma de la gent que realment en sap no ja de Turisme, sinó d´Economia Humana, dictaminant al seu PGOU que el turisme de qualitat a determinades zones urbanes és una utopia.
Així s´elegeix un cap de turc propici per calmar les feres. Les mateixes que, seguint segons quines consignes, atempten mitjançant aerosols sobre edificis protegits per patrimoni històric. Una excel·lent manera d´"aturar la massificació". En altres països haguessin anat a judici. Aquí, tenen una consellera de Turisme que sembla fer-los costat.
Si algú recorda com era Palma, Ciutadella o Maó abans de l´esclafit dels hotels d´interior urbans, se´n recordarà que els seus respectius cascs antics eren un seguit de palaus senyorials buits, nius de rates en la seva majoria. Solien ser lloc predilecte pels yonquis locals per administrar-se les seves letals dosis. Per a la seva facilitat d´entrada amb habitacions lliures disponibles, en alguns casos eren racons idonis per les trobades carnals. De pagament, clar.
No era molt difícil trobar carrers sencers del barri de la Calatrava o el Call amb un fort olor a deixalles humanes amb fosses sèptiques a cel obert incloses.
Avui en dia, , els quatre grans cascs antics de les illes són una altra cosa: façanes netes quan abans hi havien runes, edificis restaurats on abans hi passejaven rates, una població en augment quan eren districtes demogràficament minvants i.... molts de llocs de treball creats a la zona quan fa una dotzena d´anys era molt difícil que s´hi donessin les condicions necessàries. No ja per crear ocupació estable, sinó per refer una casa. Tot, havent comprat netament els immobles restaurats: no es coneix cap cas de desnonament per l´obertura d´un hotel urbà.
Aquesta transformació notable ha estat gràcies a diversos factors, des de la progressiva millora de l´economia fins a l´empenta d´alguns emprenedors ( i emprenedores, per cert ) i -òbviament- la permissivitat d´una Administració local i autonòmica que va veure en els "boutique" un motor de millora caigut del cel per a les abans esmentades (i degradades) zones... i que els sortia gratis.
Hauran de repensar molt bé els regidors i regidores de les tres capitals illenques quin model de casc antic volen per les seves ciutats. Si anar al model del casc antic dels súper rics (Michael O´Leary n´ha estat el darrer cas conegut) que poc a poc aniran comprant els casals que quedin. O seguir amb un turisme de qualitat de ofereix feina de manera directe i indirecte a centenars de persones.
Però creure que els cascs antics de les principals ciutats balears "tornaran a ser dels ciutadans" per inexistència d´hotels amb encant és un exercici força demagògic per no dir irresponsable.
Bàsicament, perquè ara ahir i demà, les ciutats són de la ciutadania. I els regidors i regidores haurien de tenir molt present el seu concepte efímer: se´ls canvia cada quatre anys. Amb PGOU o sense.
