Creia que ja no en quedaven, però no és així; són una mutació regressiva de l' homo sapiens,(bé, no gaire) endèmica de Balears, encara que hi ha una variant a València que mostra un color blavenc a la seva pell. I no, no són barrufets. També es caracteritzen per no emprar sempre el cervell per a les funcions cognitives, sinó uns òrgans situats quatre pams més avall, per certs temes.
El seu aspecte és normal, fins que amollen el bramul que els caracteritza:
-Jo som MAllorquí SÍ, CAtalà NO! -va declamar el meu veïnat de taula.
-És que jo sé qui va ser mon pare.-li vaig dir.
-I jo també -botí com un pinyol de cirera.
-I quins són els teus llinatges? Tots vuit, si els saps.
Me'ls va recitar, tot orgullós.
-Tenc notícies per tu: tots ells són catalans. I encara que no ho fossin, un no és d'on neix, sinó d'on peix.
-Quin peix? -els masícanos solen ser d'un vocabulari una mica limitat.
-Vull dir d'allà on es guanya les sopes, i encara que acabassis d'arribar d'un altre país, te diria que és propi dels ben parits el saber ser agraïts al poble que has escollit per viure, i si aprens la seva llengua i costums, seràs un d'ells.
-Però aquí xerram un altre idioma!
-Demana a qualsevol sudamericà quina llengua parla i no te dirà que argentí o mexicà, sinó castellà, i mira que xerren diferent!
-Però és una falta d'educació xerrar-li mallorquí a un foraster!
-Jo trob que es tractar-lo de beneit i poc agut... saps qui era Schopenhauer?
-Clar! Un músic que va viure a Valldemossa!
-Uiii, t'has fet a prop, aquell nomia Chopin. El que jo dic era un filòsof alemany del segle XIX que escrigué "una persona que es creu superior a una altra pel lloc on ha nascut, és un noningú menyspreable", perquè no té cap altre mèrit propi.
No t'adones que els que vos fan creure tot això fan el joc a Madrid? Ja ho digué Juli César: divideix i venceràs, per això volen separar els balears masícanos i els valencians blaveros dels nostres parents catalans, que si més no, ho són per la cultura, l'idioma i la visió del món. Però té ben clar que si els tres països ens féssim costat uns als altres tendríem l'equitat fiscal i respecte cultural que mereixem.
-Jo vull xerrar com a ses rondaies!
-I qui les va recollir va ser mossèn Alcover, que a més va fer el diccionari català-valencià-balear, amb més de 160.000 paraules, i al pròleg ja es diu que és un sol idioma, i si tu et penses saber més que no ell, t'ho has de fer mirar... manito.
