Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Lectors i lectores

Pareix que ara tornen debatre sobre el valor extensiu del gènere masculí, que li permet incloure el contingut del femení. És a dir, que quan un empresari, posem per cas, s´ha compromès a pujar el sou als obrers, ¿hem d´entendre que també s´ha obligat a pujar-lo a les obreres?

Quan no qüestionàvem l´estructura de la llengua, que els parlants nadius coneixen intuïtivament, la cosa era clara. La resposta del catecisme a la pregunta "per quin fi és creat l´home?", s´aplicava també a la dona. Les llengües contenen moltes oposicions d´aquestes en què un terme (anomenat extensiu o no marcat, definit negativament) abraça també l´altre terme (intensiu, marcat, definit positivament), i no solament en l´oposició de gènere, sinó en moltes d´altres. D´exemples en altres camps, en trobaríem a betzef. Vos ne posaré uns quants: a l´oposició lèxica "dia / nit", el terme "dia" és l´extensiu i comprèn l´altre, l´intensiu, i si qualcú conta que ha passat vuit dies a l´estranger, entendrem que també hi ha passat les nits corresponents, sense necessitat de precisar-ho. Si ens diuen que l´ajuntament ha acordat asfaltar els carrers de tal o tal barri, no pensarem que deixarà les places sense asfaltar. El terme intensiu, en canvi, exclou l´extensiu: entenem que els drets de l´"home" (extensiu) ho són també de la dona), però si parlam dels drets de la "dona" (intensiu) ens referim a uns drets que són només propis d´ella. Els drets de l´"home" també ho són del nin, els drets del "nin" només són els d´aquest, no són de l´home.

Tornant al sexe, si no el podem precisar, farem servir el masculí: quan durant la gestació encara no sabem de quin sexe serà l´infant, direm "na tal espera un nin" i no excloem que pugui esser nina; si dèiem "espera una nina", entendríem que ja sabem que serà nina i descartam que pugui esser nin.

Advertiu que les llengües no coincideixen en quin dels membres és extensiu i quin és intensiu. Del substantiu "colom", el gènere masculí és l´extensiu, i així, quan amollen coloms, hi van mesclades colomes, i criar coloms inclou criar colomes. El castellà ho resol al revés; no diuen "suelta de palomos" ni "cria de palomos", sinó "suelta de palomas" i "cría de palomas". A propòsit de coloms, hi ha un llibre de tema amorós escrit en àrab que en traducció castellana se titula El collar de la paloma. El mot "collar" aquí se deu referir a aquell redol de plomes irisades que algunes espècies de coloms tenen al voltant del coll. Advertiu que només les hi tenen els mascles, les femelles no les hi tenen. No hauria estat adequat traduir El collar del palomo. El títol en català hauria hagut d´esser El collar del colom. El traductor castellà del llibre va optar per "paloma" perquè per a ell, el sexe de l´animal no era pertinent i per això va recórrer al femení, que és el terme extensiu i no exclou el mascle.

Tot això, els lingüistes ho han explicat molt bé i no pareix que la cosa sia tan mala d´entendre, però hi ha qui, en els seus discursos formals, se considera obligat a anomenar explícitament els dos gèneres. Hi són particularment proclius els polítics. Per què? Doncs perquè aquest recurs se considera un signe de progressisme i un polític per res del món no voldria semblar retrògrad, abans consentiria a passar per corrupte.

Acabaré amb una anècdota que vaig viure personalment, per tant rigorosament històrica. Anava dins un autocar i devora jo hi seia un home que tenia xerrera. Parlava un castellà molt natural. Va explicar que venia d´unes matances. Havent dit que era originari d´una població del nord d´Àfrica, li vaig demanar si era musulmà. Em contestà que sí. Davant la meva estranyesa per la seva participació en unes matances, se justificà: Sí, mi religión me prohíbe comer carne de cerdo; yo no como carne de cerdo, però he comido y suelo comer carne de cerda, que por cierto sabe mejor que la de cerdo, sobre todo la del jamón".

Notes:

1. Com que tenc carnet de filòleg, entenc que "gènere" és un terme gramatical i remet al pla lingüistic, i per designar el conjunt de peculiaritats que fan diferents els homes i les dones, que pertany al pla extralingüístic, em valc sense escrúpols del terme "sexe", que pareix que es tabú: ara els humans no tenen sexe, sinó gènere.

2. Com que l´article s´ha allargat massa, ja vos donaré un altre dia la recepta de la truiteta de pa que vos tenc promesa. Alguns lectors (i lectores, ben segur) la me reclamen.

Compartir el artículo

stats