Vaig assabentar-me del trist accident de sa Ràpita a través d'un bon amic que havia estat professor de na Paula Fornés aquest mateix curs, al Liceu des Pont d'Inca. Tots dos tornàvem de les festes de Sant Joan de Ciutadella amb les nostres respectives parelles; estàvem a punt d'embarcar en el vaixell de Baleària que cobreix la línia Ciutadella-Alcúdia quan, visiblement afectat, em comunicà la trista notícia. Em va dir així mateix que la causant havia estat una dona que conduïa pel passeig marítim de sa Ràpita amb una taxa d'alcohol que triplicava o quintuplicava el màxim permès, ara no ho record ben bé. El que sí record perfectament és que no va fer cap retret o crítica a la temerària i homicida actitud de la dona; potser ho pensava, com ho pensava jo mateix i moltes de les persones que en aquells moments acabaven de conèixer la notícia i es debatien en un sentiment d'indignació i impotència davant la tràgica mort de l'adolescent marratxinera.
L'endemà de l'accident Es Liceu va publicar una senzilla nota a la seva pàgina web on es destacaven els anys de creixement i escolarització viscuts al costat de na Paula, el record del seu germà Marc, exalumne del centre, i el sentiment de solidaritat i acompanyament cap als seus pares, na Maria i en Biel. "Es Liceu està amb vosaltres", concloïa el comunicat. Em va semblar que aquelles cinc paraules contenien tot el cabal de dolor i serena compassió que en aquells moments es podia expressar. No li he demanat, però estic gairebé convençut que la seva autoria pertany a l'amic i professor que em comunicà la notícia de la mort de na Paula, poc abans que el Nixe solcàs amb la seva quilla les aquell horabaixa tranquil·les i plàcides aigües del canal de Menorca, com si també volguessin transmetre pau i conhort a l'immens dolor que en aquell moment embargava pares, familiars i amics. Just damunt del comunicat apareix una foto de na Paula amb altres companyes d'Es Liceu: hi apareix guapa i somrient, com pertoca a una al·lota jove i alegre, i com la recordaran sempre tots aquells que l'estimaven i que d'una manera o l'altra la varen conèixer.
Feta aquesta reflexió consider l'acció de la conductora homicida del tot reprotxable, no cal dir-ho. Però pens també en els seus familiars i amics, en el sentiment de dolor i impotència que també deuen sentir davant la tragèdia de la revetla de Sant Joan a sa Ràpita i que baratarien ulls clucs si poguessin retornar ni que fos un alè de vida a la infortunada víctima. Són dolors diferents, sens dubte, però tenen en comú la llosa irreversible dels fets consumats, davant els quals s'imposa un sentiment de justícia però també de respecte, primer de tot per la víctima i després per l'entorn, per les circumstàncies que han envoltat aquests i altres luctuosos successos.
Dit això, caldrà adoptar urgentment mesures que protegeixin la integritat dels vianants davant les cada vegada més freqüents escomeses de persones que condueixen sota els efectes de l'alcohol o les drogues. En el cas de l'accident de sa Ràpita, l'única separació entre la carretera i el carril bici per on circulava na Paula era una simple línia divisòria entre ambdues vies. Potser tenen raó els que afirmen que no n'hi ha prou amb pintar una retxa en terra per fer un carril bici, especialment quan aquest es troba just devora una carretera o calçada per on circulen vehicles a elevada velocitat. És cert que, com en el dissortat cas que ens ocupa, el mot accident porta implícits uns fatídics components de negligència i fatalitat. Vistes les conseqüències, toca ara posar-hi remei, és a dir, habilitar les solucions necessàries per tal d'evitar que una conducció imprudent o temerària torni a provocar tragèdies com la que va segar brutalment la joventut de na Paula.
