Vosaltres ho sabeu? Jo tampoc. I tampoc sembla que ho sàpiguen el Govern, el Consell, l´associació pel lloguer turístic, ni els hotelers. En qualsevol cas, aquesta és, la fixació del preu de venda de les places de lloguer turístic, la discussió que tenen: el govern sembla que vol vendre-les per 4.000 euros, igual que les hoteleres; el Consell en canvi més barates (ves a saber per què), i els del lloguer turístic encara més barat (aquests sí que està clar el perquè). I quins són els criteris per arribar a la xifra de 4.000 euros del Govern, o la de 2.500 euros del Consell, o les més baixes dels del lloguer turístic? Hi ha alguna mena d´anàlisi, per exemple financer, computant el valor present dels fluxos de diner futurs esperats d´aquestes places? Ho dubt molt.

El què sí que ha aparegut a la premsa han estat el arguments dels del lloguer turístic, que volen que una plaça els hi surti més barata que als hotelers les seves: com que, a diferència dels hotels, l´explotació dels pisos turístics no permet explotar economies d´escala per exemple en la neteja i l´oferta de serveis (vaja, són menys eficients), haurien de pagar menys per la seva plaça. De forma anàloga, pensem en dues empreses de sabates: qui creiem que ha de guanyar més diners, la que ho fa millor, sabates de més qualitat a un millor cost, o la que no ho fa tant bé? Aquest és un, entre d´altres, dels arguments per a triar un preu o altre.

De quina manera un poc més rigorosa podríem esbrinar el preu d´aquestes places de lloguer turístic? Resulta que aquesta és una pregunta fàcil pels economistes. Com es fixen els preus? En el mercat, amb competència entre oferents i demandants. Doncs per què no muntem un mercat de places de lloguer turístic? De fet, pel què sembla, un cop un particular s´hagi comprat una plaça se la podrà revendre, i llavors ja hi haurà un mercat. Però no costa massa de veure que val la pena de muntar un mercat per a vendre les places de bon principi; i a aquest mercat se li diu fer una subhasta.

Sí, el què hauria de fer el Govern o el Consell és subhastar, es a dir, vendre, les places de lloguer turístic a qui pagui més. El disseny concret de la subhasta pot variar, i hi ha múltiples opcions: per exemple, subhastes distintes per places de lloguer turístic i hoteleres? Diferents subhastes en funció de la zona de la que formen part les places (rural, etc.)? El disseny concret s´ha de pensar bé, però la idea general és clara: enlloc d´inventar-nos un preu, les hauríem de vendre al millor postor. Altrament, el què molt probablement passarà és que les malvendrem. I això vol dir que els ciutadans haurem perdut diners. Amb una venda mitjançant subhastes, la societat s´apropiarà de bona part de les rendes lligades a aquestes places. I aquesta no és l´única virtut de les subhastes: qui millor sàpiga explotar una plaça, se la quedarà ja que serà qui més estarà disposat a pagar per ella. Altrament si, per exemple, amb un preu de 2.500 euros hi ha més compradors que places, qui se les quedarà? Es farà un sorteig? Això serà fer un regal a qui li toqui la plaça.

Em faig gran, permeteu-me que faci un poc de memòria. El primer article que vaig escriure en aquestes mateixes pàgines va ser l´any 2006 criticant l´adjudicació mitjançant concurs del terreny de Can Domenge per part del Consell de Mallorca de la senyora Munar, concurs amb un preu màxim prefixat, no una subhasta. Ja sabem com va acabar la història. El mateix 2006 s´havia de decidir com adjudicar les places hoteleres obsoletes; vaig fer una altre article demanant que es fes amb subhastes; ni cas. El 2013 un altre article: es va adjudicar una llicència per a un nou casino a Mallorca, com es va fer? Estil Can Domenge, concurs amb preu màxim, i això que era en època del govern liberal del senyor Bauzà; i un diria que als liberals els hi hauria d´agradar això dels mercats. I res més que això és una subhasta, un mercat per a triar a qui i a quin preu s´ha de vendre un objecte, sigui un terreny, una llicència, o una plaça turística. I ara hi tornem, en aquest cas amb governs d´esquerra. No, ja sé que les coses no es faran diferents. Moltes vegades amb companys ens hem demanat per què els nostres governants tenen tan poca tirada a fer servir les subhastes. Si és que no en sabem prou, potser podríem demanar a eBay, la plataforma de subhastes de productes usats, que ens ajudin, que segur que ells ens ho sabran organitzar bé.