El discurs de Quim Monzó al Palau de la Música, en recollir el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes aquesta mateixa setmana, va ser una defensa del llibre i també -i sobretot- a la Biblioteca Pública, encara que sigui en la seva versió més romàntica: el bibliobús. Els bibliobusos iniciaren la seva tasca a Catalunya en els anys de la Mancomunitat per a acostar els llibres i la lectura als llocs més recòndits, i varen tenir un paper fonamental durant la Guerra Civil, cosa poc coneguda, al front d´Aragó.
Per a molts combatents rebre aquests llibres va fer possible els seus únics moments d´esbarjo i segurament d´oblit davant la situació dantesca en què es trobaven. Aquest servei impecable, el prestaren dones valentes que posaren la seva vida en perill i que havien après el seu ofici a l´Escola Superior de Bibliotecàries, una institució d´ensenyament modèlica en molts sentits.
A la xarxa de biblioteques municipals de Palma encara no disposam de bibliobusos, però volem posar en valor el que tenim perquè, sense cap mena de dubte, ajuda molts ciutadans i ciutadanes i podem afirmar que sense les biblioteques Palma seria francament pitjor. Hem de dir que la nostra xarxa de vint biblioteques municipals no és encara homologable a la d´altres ciutats, algunes són deficitàries i no disposen dels espais ni horaris adequats, però segueixen donant un gran servei, i tot això és mèrit sobretot del seu personal preparat i il·lusionat amb la seva feina diària.
Des de l´inici d´aquest mandat, som coneixedors d´aquesta situació i ens n´hem ocupat, a diferència del que passava abans: el llegat anterior va ser el tancament de cinc biblioteques, l´externalització de dues i l´abandonament progressiu de les altres. Aquests anys hem fet millores de la xarxa que volem reivindicar, malgrat la llei Montoro, la qual té un efecte demolidor en els municipis.
Així, seguint el pla de biblioteques municipals de Palma hem dotat el servei de més personal, de dues places d´ajudant i quatre més d´auxiliars, bàsiques per a poder dur endavant qualsevol projecte; hem creat el dipòsit circulant de llibres de Sant Miquel; hem millorat l´accessibilitat i les instal·lacions de les biblioteques de Sant Jordi, Son Rapinya, Ramon Llull, Son Fortesa; hem instaurat zones infantils a les de Santa Catalina, Son Fortesa i Sant Jordi; hem incrementat la dotació per a l´adquisició de fons; hem impartit cursos de formació per al personal de biblioteques, i hem fomentat la lectura mitjançant activitats infantils i clubs de lectura, que han passat d´un a cinc, algun tan destacat com el de temàtica africanista de la biblioteca de Son Gotleu, i se´n preveuen més.
El dissabte passat segurament culminàrem l´actuació més destacada d´aquest mandat, encara que no serà la darrera; el trasllat de la biblioteca del Molinar a l´edifici de Sa Petrolera. Em sembla evident explicar, per tant, que no és per a nosaltres un simple trasllat, sinó la demostració del nostre compromís amb la biblioteca pública. En aquest sentit, em sembla de justícia agrair la feina feta per la conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, sense la generositat de la qual no hauria estat possible que l´Aula de la Mar, el Centre de Recursos d´Educació Ambiental i la biblioteca del Molinar compartissin aquest edifici. Així s´ha aconseguit reunir una biblioteca pública, un centre d´interès important especialitzat en medi ambient, situat davant la mar, amb una sala d´estudi polivalent, una secció infantil i juvenil, més accessible, amb millors horaris (de dilluns a divendres matí i tarda i dissabte matí) i ben dotat de personal.
D´altra banda, voldria aprofitar per a recordar una altra vegada d´on sorgeix la biblioteca pública. Biblioteques elitistes n´hi ha hagut sempre: la d´Alexandria és tal vegada la més famosa; la del monestir d´El nom de la rosa, la més ben novel·lada, i la pública és aquella fruit del noucentisme, un moviment cultural i polític que va suposar un impuls bibliotecari de primer ordre i que es va anar consolidant durant l´època republicana, amb uns valors cívics que reclamaven la importància de crear les infraestructures necessàries per a acostar la cultura a tota la ciutadania.
Eugeni d´Ors i Jordi Rubió en foren els primers precursors a l´Estat i definiren com havien de ser aquelles biblioteques ara fa cent anys: "Disposarem d´un edifici emblemàtic, proporcionant espais tranquils i acollidors, obrint en uns horaris amplis i adequats. Aïllat d´altres edificacions i voltats només d´aire i vegetació. Així, les biblioteques tindran espais independents, secció infantil, fons seleccionats, accés lliure als prestatges i personal preparat." Totes aquests premisses es cobreixen a la nova biblioteca del Molinar, a les quals cal afegir els avenços tecnològics del segle XXI, que donen resposta a l´evolució de la societat i a les necessitats dels usuaris.
*Regidor de Cultura del ayuntamiento de Palma
