"Mallorca és el paradís si el pots aguantar”. Així va descriure l’escriptora nord-americana Gertrude Stein la nostra illa ja a principis del segle XX. El consell era per a Robert Graves. Al seu refugi al poble de Deià, l’escriptor anglès va poder suportar la bellesa de l’entorn fins a la seva mort, als 85 anys.
Aquells primers turistes i nous residents varen descobrir un paradís que, tot i els canvis soferts, encara manté la seva essència. El paisatge cultural de la serra de Tramuntana ocupa el tercer lloc al rànquing espanyol de monuments naturals del portal TripAdvisor i entre els deu millors d’Europa. Això fa que de cada vegada siguin més els visitants que transiten aquest 22 per cent de la nostra illa. L’augment de demanda de serveis, juntament amb les dificultats que pateix l’agricultura de l’illa, en permanent crisi des de fa cinquanta anys, i que s’accentua a Tramuntana, posa a prova el paisatge de la Serra com l’hem vista fins ara.
La conservació de la Serra, tasca de tots
L’any 2011 la UNESCO va declarar la serra de Tramuntana patrimoni de la humanitat, posant-la com un exemple excepcional de paisatge agrícola mediterrani, per la peculiar combinació de sistemes hidràulics per al reguiu d’horts i cítrics d’origen islàmic. A més de les zones de secà, especialment olivars, delimitades amb marjades de pedra seca als vessants muntanyosos. Un preciós testimoni de l’adaptació humana a condicions ambientals difícils.
La declaració també va comportar la creació del Consorci Serra de Tramuntana, l’any 2010, amb un paper de vigilància de la protecció del patrimoni però amb escasses atribucions. Ajuntaments, Consell i Govern es reparteixen les competències a la Serra en matèria d’urbanisme, patrimoni o medi ambient, per posar alguns exemples. Afegint que el 95% del territori de la serra de Tramuntana està en mans privades. En el seu espai hi cohabiten petits i grans propietaris, pagesos i excursionistes, residents i turistes, amb una natura, un ecosistema i un patrimoni fràgils. Tots i cada un som responsables i beneficiaris de la gestió que fem dels recursos que ens dóna aquest valuós patrimoni.
Cap a la governança de la Serra
El Consorci ha treballat intensament any rere any. S’han donat subvencions per a la conservació i millora d’aquest patrimoni que enguany superen el milió d’euros, una xifra rècord. La tasca de divulgació també té un gran pes: 2.600 alumnes de 32 centres escolars de tot Mallorca han gaudit de l’experiència Aprenentatge i Servei a la Serra només en el curs actual. La necessitat ara és establir un model de governança, basat en la interacció entre institucions públiques i la societat civil, donant veu al sector privat, a entitats i associacions, en la seva gestió. Així aconseguirem un diàleg constructiu en un fòrum estable i periòdic per regir les actuacions a la Serra com a projecte de tots.
En els darrers anys el Consorci ha posat les bases per a què aquest Patrimoni que hem de preservar es gestioni amb una mirada ampla. El 2016 es va crear la Mesa de Batles de la Serra. Al Consell de Participació, que es constitueix avui amb els agents socials de la zona, es debatrà a la possibilitat d’establir una comissió permanent de la Serra, amb institucions, agents locals i experts. Un lloc de presa de decisions per a poder dur a terme la governança.
Sabem que la situació no és fàcil. Necessitam conjugar la preservació amb un desenvolupament econòmic que el faci sostenible, patrimoni, agricultura, medi ambient i turisme han de conviure de manera harmoniosa en el mateix territori. La governança es una eina clau, però potser això encara no sigui suficient per coordinar tots els esforços, hem de plantejar-nos si necessitem una llei de la Serra de Tramuntana que coordini totes les accions per a preservar aquest be. Estam fent feina i hem de seguir fent feina colze amb colze per a què la Serra segueixi sent el paradís que tots volem.
