Els col·lectius 0-3 de les illes exposem el nostre posicionament davant les darreres notícies que s'han fet públiques a través dels mitjans:
1.- Els infants més petits també tenen dret a l'educació. Les grans ONG com UNICEF, Save the Children, Aldeas Infantiles, etc., fa anys que aixequen l'alarma respecte a com arriben a ser d'ignorades les necessitats i el drets dels infants en general i molt especialment els dels més petits i els de les famílies més vulnerables. Ja fa anys que les comunitats educatives estem denunciant la manca de protecció dels drets a l'educació dels infants més petits. És ben sabut que algunes famílies opten per models educatius distanciats del currículum oficial. Però la manca d'oferta educativa accessible fa que massa famílies hagin d'acollir-se al que troba i al que pot pagar que no sempre és un lloc que garanteix el dret a l'educació.
2.- Volem agrair i felicitar la veïna que va ser valenta denunciant els fets difonent les imatges del maltractament. Tots som responsables d'evidenciar qualsevol indici de maltractament: i qui en tingui coneixement o sospites fonamentades n'ha de informar. Tots som responsables de detectar i alertar de qualsevol tipus de maltractament. Col·lectivament cada vegada som més sensibles al respecte També els mitjans de comunicació ajuden amb les seves denúncies.
3.- El maltractament infantil als centres que acullen els infants més menuts sol tenir diferents causes: patologia psiquiàtrica dels adults,d' una molt errònia concepció de com induir o reconduir conductes dels infants fruit de manca de formació i de recursos personals, la manca de supervisió i ajuda per atendre als infants amb més dificultats, excés d'hores de feina o de matrícula..., i sobretot la impunitat i la manca d'ajuda per revertir la dinàmica.
4.- Per què pràcticament ha desaparegut el maltractament per part dels adults als centres escolars d'edats superiors? Per la dinàmica de formació contínua a que tenen accés, recursos suficients d'atenció a la diversitat, la fortalesa del treball en equip entre els docents, la riquesa de recursos humans amb que compten els centres que possibilita que al llarg de la setmana siguin diversos els professionals que coincideixen amb el mateix grup d'infants, poder comptar amb reforços a les estones més complicades, la presència molt freqüent de persones externes al centre...
5.- En els centres 0-3 autoritzats fins ara la detecció de situacions de risc inclosa la detecció d'algun cas de maltractament sovint ha tingut molt a veure amb els Equips d'Atenció Primerenca (EAP) que entrant amb regularitat a les aules tenen ocasió d'ajudar a les mestres amb dificultats per relacionar-se amb alguns infants i, juntes, han trobat respostes adequades evitant situacions d'estrès que ocasionalment acaben degenerant en maltractament. Són també els EAP qui en col·laboració amb els equips directius ajuden a reconduir dinàmiques generals dels centres que entren en disfuncionalitat i conflicte.
A partir del setembre els EAP comptaran amb recursos humans per acudir setmanalment a tot els centres privats autoritzats i no autoritzats com centres educatius. Així es va aprovar en el Ple del Parlament dia 22 de maig amb una majoria qualificada de 2/3 de la cambra. És una excel·lent notícia pel benestar i protecció dels infants.
6.- Com és possible que una persona mal tractadora pugui seguir treballant amb infants? Cal inhabilitar a qui hagi estat condemnat ja sigui per haver vexat o maltractat un infant o sigui per violència domèstica. A dia d'avui res impedeix que la persona autora dels maltractaments segueixi treballant amb infants a qualsevol altre centre estigui o no autoritzat com succeeix en un cas molt recent en que el professional condemnat tanca un centre per mor de l'escàndol i segueix a l'altre centre al càrrec d'infants. Cal que s'exigeixi el requisit de no tenir antecedents no només per delictes sexuals sinó també per maltractaments, vexacions... a infants. Com és possible que l'esborrany de la llei de la Infància encara no hagi inclòs aquest punt?
7.- Es permet informació equívoca per part dels centres. En el darrer cas conegut públicament es pot llegir en un gran cartell que presideix la seva façana "Escoleta d'Educació Infantil..." Considerem clarament aquesta informació enganyosa i açò succeeix en molts casos. Fa anys que es ve reclamant que la conselleria d'Educació prohibeixi i persegueixi l'ús d'aquests termes a qui no té l'autorització per fer "educació infantil". Fins ara ningú n'ha fet cas.
8.- Quan es regula hem d'estar segurs de que es regula bé sinó podria ser pitjor la medecina que la malaltia. Pretendre autoritzar centres en els que hi pot haver 12 infants de totes les edats de 0 a 3 en 18 m2 i sense llum natural ja es per sí mateix una vulneració dels drets dels 'infants . Pretendre autoritzar centres en els que hi pot haver una persona sola tot el dia és per si mateix crear una situació de risc. Pretendre que els centres actualment en funcionament puguin accedir a l'autorització justificant que no poden accedir a les exigències normatives justificant que no perjudica als infants. És inaudit. Deu ser per açò que la Mesa de Presidents i el mateix Parlament per acord unànime ho va posar en mans dels consells insulars que coneixen bé la seva realitat.
9.- Persisteixen altres formes de maltractament infantil: la pobresa, la manca places educatives per l'escolarització, l'exclusió derivada de la manca d'ajuts econòmics per accedir a les places educatives, la manca d'ajuts de menjador, l'escàs suport a les famílies, l'escassetat de recursos per la detecció primerenca de dificultats evolutives... I la seva invisibilitat els sostreu de la protecció necessària. La pobresa, l'exclusió i el maltractament avui tenen encara rostre d'infant.
Quan els infants són objecte del debat de confrontació política ells en són els grans perjudicats. La Mesa de Presidents al desembre acordava aturar el decret però no els feren cas. El mateix desembre Més x Menorca presentà una proposició no de llei al Parlament per analitzar i acordar què fer al respecte i malgrat la urgència no arribà a debatre's fins a darreries de Febrer quan, per unanimitat, és va acordar instar a la Mesa de Presidents a constituir una comissió tècnica de treball 0-3 que elabori un document marc sobre l'atenció educativa i assistencial dels infants menors de tres anys.
Donava un termini d'un mes per constituir-la i tanmateix han deixat passar més de tres mesos des de l'aprovació fins la seva constitució.
Com quedem? És urgent o no és urgent abordar la problemàtica educativa i assistencial del 0-3? Urgent implica fer esperar mig any per començar la feina?
Pensem de tot cor que les maniobres per retardar el procés són una falta de respecte als infants, a les seves famílies i a tot el personal educatiu. Estem parlant de qüestions tan fonamentals com són el desenvolupament dels infants, la criança i la conciliació de la vida familiar i laboral
10. Proposarem a la comissió tècnica 0-3 accelerar la seva tasca i que en el temps més breu possible , a més tardar a finals de setembre, acordi les propostes tècniques per al 0-3 educatiu i assistencial que se li han demanat.
