Del tipus de festa de l'edat mitjana, com són els entremesos, Pollença és l'únic poble de Mallorca que conserva el ball de les àguiles i de sant Joan Pelós. Conjunt que acompanyat dels músics, danses davant el Santíssim a la processó del Corpus. L'historiador i gran folklorista pare Llompart diu: la processó del Corpus a Pollença, te dues danses executades per dues jovençanes amb vestimenta d'època i plenament enjoiades que porten una figura d'àguila real, La segona dansa, respon a un home revestit a la manera de sant Joan Baptista. Un temps enrere portava una pell de xot, d'on li vengué el nom de "Pelós o pelut"; pell que encara s'usa per la festa de sant Joan a Ciutadella "s'homo d'es bé".
El de Pollença porta un hàbit vermell, color de la sang i de martiri. El personatge embraça baix l'aixella un xotet viu, que és l'anyell que lleva el pecat del món. L'origen d'aquest ballador que obri el pas a la custòdia eucarística, és autònom; prové de la litúrgia del corpus medieval de la Seu de Mallorca, que comparegué al segle XIV. Els estudis inèdits (sense publicar) de Gabriel Llompart, asseguren que les àguiles eucarístiques arribaren de Barcelona, a la primera meitat del segle XIV, que es dugueren de Sicilia, quan el regne d'Aragó ocupà aquell territori, abans imperial alemany. De Barcelona passaren a València i d'aquesta província Dominica, segurament arribarien al convent de sant Domingo de Pollença, d'on el dia del Corpus sortien en processó. Després de la desamortització de Mendizábal, les àguiles del convent passaren a la parròquia, on encara es mantenen.
Quan a Joan Pelós, l'historiador Antoni Mayol en el seu llibre La festa a l'època medieval a Pollença, parla de Sant Joan Pelós com a personatge exclusiu del folklore mallorquí, ja que a la segona meitat del segle XVI, concretament el 27 de desembre aquest personatge es representat per un prevere a la Seu" (citat per Donovan en consueta de la sacristía de la catedral de Palma). En el noticiari de Mallorca de l'Arxiu Capitular, l'any 1662, hi ha constància que el Pelós, sortí en processo, figurant a la llista dels boters: "Los boters, son panó ab [dotze atxas encesas] ab lo anyell davall el bras". El 1750 ja es manifesta que el Pelós va dansant davant el Sagrament.
En quan a pintura, el pare Llompart mostra una taula gòtica del segle XIV on figura el sant portant l'anyell. Com era costum aquests ritus litúrgics de la Catedral es traslladaven als pobles. Així la dansa de sant Joan Pelós, en el segle XIX es representava a Felanitx (veure a Llunari pagès de Jaume Oliver) a Artà (veure a Narracions de Salvador Galmés), i a Son Carrió que perdurà fins a la dècada de 1920. A Pollença no disposam d'una data concreta, si bé una antiga fotografia de Bestard (1900?) juntament amb unes antigues àguiles mostra el sant amb el me davall el braç, i el padrins del poble així també ho recorden. Per la singularitat de la festa, per ésser Pollença bressol de tradicions, tot fa pensar que aquesta costums és antiquíssima. La iconografia ha canviat molt poc; des de fa uns anys, el menet en lloc de dur-lo en braços es portat dins una borsa de tela, treguent el cap a fora, per anar més còmode. D'aquesta manera el menet, és un símbol d'una dansa religiosa d'origen medieval d'alta significació humana i cristològica.
Darrerament, els pobles intenten recuperar les seves arrels per enfortir la pròpia identitat i els organismes internacionals a partir de la Convenció de la Haya 1954, Convenció de París de 1972 (?) van promovent la consciència ciutadana quan a la importància del patrimoni cultural, dins la seva diversitat. A Espanya, la llei 16/1985 estableix una diferenciació de Bens d'Interès Cultural (BIC), com és patrimoni etnològic, que inclou costums, festes, llengua o qualsevol manifestació relacionada amb la cultura d'un poble. Dins la categoria de patrimoni etnològic, actualment es dóna gran importància al patrimoni immaterial, referit a l'esperit, costums de vida, manifestacions religioses, etc. Així el 2011, la UNESCO declarà la Sibil·la mallorquina Be Immaterial de la Humanitat.
Amb aquesta pinzellada, ens podem adonar que la llei del Govern balear de protecció d'animals, que la conselleria ha tremés al rector de Pollença "prohibeix el tractament antinatural, fos quina fos la seva antiguitat", no permetent la presència del menet que Sant Joan Pelós porta dins la borsa, i que dansa entre les dues àguiles, en una processó senzilla, sèrie i entranyable -aquesta prohibició-, sembla una exageració. No hi ha res antinatural i, si la seva antiguitat no compta, estram en contradicció amb la llei 7/1998 de 21 de desembre, on diu textualment: consagra la voluntat de transmetre a les generacions futures, el testimoni viu i ric de la historia, l'art, la cultura i formes de vida dels habitants de les Balears. Per tant, o l'esmentada llei és ambigua, o l'aplicació no respecta el rang normatiu o existeix un desconeixement, una descoordinació o una intencionalitat (?) política.
Pens que les opinions de tots els col·lectius són respectables, però les reivindicacions no sempre són assumibles al cent per cent, al menys que es vulgui arribar a l'absurd, o a les imposicions tipus totalitari. En aquest cas, s'està manipulant un conjunt de patrimoni medieval del Llevant espanyol i especialment, el sentiment d'un poble habitat per una pluralitat d'individus amb uns drets comuns.
* Membre de la Real Acadèmia d’Història
