Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Illes, Carpe Diem: fins quan?

Sense voler generalitzar massa, podríem arribar a la conclusió de que a Mallorca i Balears en general s'hi viu molt bé. Bastant millor que a la resta d'Europa, on sia per una calor excessiva -Grècia, Itàlia, Andalusia-, bé sia per un clima poc agraciat i núvol -de la serralada pirinenca cap a dalt- les hores d'insolació són escasses i preuades. Endemés, la febre compradora sobre actius a Balears s'ha vist corregida i augmentada per dos factors: un transport aeri barat ( beneficiat per uns preus força benèvol del barril de petroli ) i unes illes plenes d'oportunitats inversores degut a la crisi immobiliària de la passada dècada. Un còctel perfecte. En aquests moments, estem a la cresta de l'onada. Top wave, que en diuen els anglòfons. I de fet, les expectatives són de dos anys més de projectes i vendes. Centrades en el món del luxe i residències pensades pel resident centre-europeu i escandinau. Promocions pels habitants locals, comptades.

Port d'Andratx, Alcúdia, Calvià, Felanitx, Ca's Concos... zones on una venda no ho és si no s'atraca al mig milió d'euros. Preus de 2.000 ?/m2 per cases velles i per reformar ja són usuals a molts pobles de part forana. Ja no xerram de zones costaneres: Algaida, Campos, Porreres. Sineu... qui té un casal ben situat pensa que té milions.

Aquest augment de la demanda -i per tant dels preus- s'ha detectat també en l'exclusiu món dels casals urbans (el fenomen dels "hotel boutique" hi ha ajudat molt) i grans extensions rurals, de les possessions. En el segon cas, l'objectiu de tenir un tros de l'història de Balears es veu exponencialment recompensat.

La pregunta que es fan molts és fins quan pot durar aquesta situació. A la passada cimera de Davos ja es va avisar de que les xifres macroeconòmiques mundials eren les mateixes que les del 2007. Un any abans de la darrera crisi. També es féu una enèsima crida a la reducció del deute i a l'utilització progressiva d'energies renovables. Curiosament, l'Espanya del gabinet Rajoy ha semblat ignorar ambdós consells. No és d'estranyar que diversos analistes ja pronostiquin la propera crisi en un lapse que va dels divuit als vint-i-quatre mesos. Exactament entre dos i tres semestres fiscals a partir de que acabi el proper exercici tributari als Estats Units. Els primers símptomes perillosos pel producte "Balears" comencen a fer-se evidents: uns preus del petroli cada cop més alts, una sensació de que fins i tot part forana i fora vila comencen a ser cares i una sensació de col·lapse permanent al territori va fent perdre punts enfront altres competidors. Com a prova, els anglesos i alemanys mediocres que vingueren els anys vuitantes i norantes del passat segle comencen a partir, ara el seu objectiu són les Canàries o el sud de la Península. No parlem dels sudamericans, que venent un pis per deu vegades el que en varen comprar en el seu dia poden refer la seva vida al seu país.

No obstant aquests senyals, res sembla aturar aquest moment de certa luxúria de tot tipus (tant sexual, moral i consumista) en la sembla que ens hem instal·lat. Si han d'arribar els problemes, que els arregli qui vingui al darrera nostre. Carpe diem.

Compartir el artículo

stats