Fa un temps que les forces de M. Rajoy i d´A. Rivera (forces polítiques, mediàtiques i empresarials) es dediquen a aixecar bubotes en l´imaginari col·lectiu amb el lema de "La España rota". Diuen estar preocupats pel creixement del "separatisme". El voldrien anul·lar i han posat tots els mitjans coercitius al seu abast per fer-ho, tant com volen eliminar per la via de la repressió la majoria d´expressions social o ideològicament crítiques. Ho declaren obertament: la unitat d´Espanya és el seu tòtem i als seus peus tot sacrifici està justificat.
Però no ens enganyen. Els que realment estam preocupats som nosaltres. I ens sobren els motius:
Perquè ha estat precisament l´acció del Partit Popular i la propaganda dels neo-populistes que el volen substituir les que estan obrint unes esquerdes dramàtiques en la nostra estructura democràtica: "Un indecente con poder destruye y destroza todo aquello que tiene que gobernar" acaba de dir fa uns dies el filòsof Emilio Lledó analitzant el vergonyós erm que ens han deixat al davant. "Un indecente con poder", vagi per dit.
La corrupció, consubstancial al partit del senyor Rajoy, i no l´expressió lliure d´idees, projectes i sentiments, és el crui més perillós que pateix Espanya. Una corrupció que buida els recursos públics i amb la qual ni els partits polítics, ni les empreses, ni els professionals poden competir en igualtat de condicions, i que alarma fins i tot a la Comissió Europea, cansada ja d´advertir que es controli.
És la precarietat i la incertesa a la qual han condemnat a la joventut més preparada de la nostra història qui romp Espanya.
És la desigualtat, la discriminació i la indiferència cap a les dones, més mal pagades, abusades i menystingudes, el que esquerda la societat. Rajoy ha hagut d´acceptar l´esmena que l´obliga a entregar a les administracions locals i als governs autonòmics els 120 milions d´euros compromesos per dur a terme el Pacte contra la violència masclista i que ni tant sols havia consignat als pressuposts de l´Estat.
És la desprotecció dels drets de la infància, la que romp la consciència, el futur i l´esperança: consenten ser el quart estat europeu amb major pobresa i desigualtat infantil. I és el menyspreu als pensionistes i el tracte de favor als banquers, allò que romp Espanya.
És per tant, la discriminació per col·lectius, el que romp la cohesió social i corca la democràcia.
I també, la discriminació territorial. A Balears ho hem sofert històricament. És l´abús del gran sobre un país petit com el nostre. Tenen sobrades proves que l´actual sistema de finançament no és just, però no desbloquegen el Règim Especial per a Balears. Ens imposen unes condicions de vida i de competitivitat més dures que a la resta de territoris i ni tan sols compleixen els acords d´inversions que han signat amb nosaltres. Això ens romp. Si realment volguessin la pervivència de l´Estat espanyol, s´esforçarien en no maltractar ningú.
La persecució de la intel·ligència i de les idees és una de les majors càrregues de profunditat contra la convivència: la conculcació sistemàtica del dret a la informació en la televisió pública, en la qual els periodistes treballen vestits de dol; la intolerància, el dogmatisme, l´autoritarisme, la persecució i repressió de les múltiples formes de llibertat d´expressió i de drets civils i polítics, això romp els drets de la ciutadania i amenaça la convivència.
I, per acabar, la creixent sospita que ja no tenim garanties de la necessària separació de poders de l´Estat.
Aquests són els cruis que rompen Espanya.
El risc és major cada dia que passa amb el Partit Popular a la Moncloa. El Congrés debat avui el futur de Rajoy i per tant el nostre futur polític immediat de ciutadans avergonyits, empobrits i maltractats. "La España rota" torna a inflamar les flàmules de la dreta més rància i d´aquells que volen ser el seu recanvi. Encara no podem estar segurs de què passarà avui vespre. Esperem que els vots del Congrés a la moció de censura a Mariano Rajoy respirin l´aire del carrer, la sensació que això no pot aguantar més i que el cicle ja s´acaba. Avui és més necessari que mai revertir la involució democràtica i social que ens fan patir. És més necessari que mai obrir una via de diàleg i d´esperança.
