L'incident de la setmana passada a un restaurant de Deià, és una mostra del que passa a algunes fondes de Mallorca en què els mallorquins no hi som benvinguts. És així de trist, però és cert, hi ha establiments on d´una manera o una altra els indígenes d´aquesta terra no interessam com a clients. En conec alguns casos -des de la Colònia de Sant Pere fins a Galilea, passant per Palma- que no tenen en compte la teva reserva i que t´ignoren tan bon punt tenen el local bastant ple o et posen a la pitjor taula perquè et sentis incòmode. Tot i que no en són la majoria, els responsables d´aquests negocis s´estimem més tenir parroquians d´altres nacionalitats amb una suposada cartera més plena que no pas els illencs que vivim tot l´any a la Roqueta.
El cas de Deià està relacionat amb la senyora Caterina Valriu, a qui conec per haver estat professora meva. Ella, que sempre ha destacat per una educació exquisida (i són molts els que en poden donar fe), ha estat víctima d´aquesta discriminació, que també és lingüística -Valriu només exercia el dret de parlar en la seva llengua; no va exigir al cambrer que li contestàs en mallorquí-, però que va una mica més enllà. M´explic: setmana rere setmana jo mateix visit un bon grapat de restaurants amb cambrers i cuiners mallorquins i d´arreu del món instal·lats a la nostra illa: el problema no és que un cambrer sigui rus, madrileny, pakistanès o xinès, perquè si et vol entendre, encara que parlis en un idioma que ell no coneix, ja sigui català, espanyol o alemany, mirarà d´entendre´t. És, simplement, una qüestió d´educació i de respecte envers la gent que t´acull a la seva terra.
Crec que quan ens trobam en casos de restaurants maleducats i que discriminen, ja sigui per raons de llengua, raça, sexe, etc., hem de fer un parell de coses. La primera no deixar-hi ni un cèntim, la segona posar una queixa a Consum i la tercera explicar la nostra experiència (sempre amb l´educació que reclamam) perquè cap persona, ni d´aquí ni de fora, en pugui ser víctima mai més.
