incident de la setmana passada a un restaurant de Deià, és una mostra del que passa a algunes fondes de Mallorca en què els mallorquins no hi som benvinguts. És així de trist, però és cert, hi ha establiments on d'una manera o una altra els indígenes d'aquesta terra no interessam com a clients. En conec alguns casos -des de la Colònia de Sant Pere fins a Galilea, passant per Palma- que no tenen en compte la teva reserva i que t'ignoren tan bon punt tenen el local bastant ple o et posen a la pitjor taula perquè et sentis incòmode. Tot i que no en són la majoria, els responsables d'aquests negocis s'estimem més tenir parroquians d'altres nacionalitats amb una suposada cartera més plena que no pas els illencs que vivim tot l'any a la Roqueta.
El cas de Deià està relacionat amb la senyora Catalina Valriu, a qui conec per haver estat professora meva. Ella, que sempre ha destacat per una educació exquisida (i són molts els que en poden donar fe), ha estat víctima d'aquesta discriminació, que també és lingüística -Valriu només exercia el dret de parlar en la seva llengua; no va exigir al cambrer que li contestàs en mallorquí-, però que va una mica més enllà. M'explic: setmana rere setmana jo mateix visit un bon grapat de restaurants amb cambrers i cuiners mallorquins i d'arreu del món instal·lats a la nostra illa: el problema no és que un cambrer sigui rus, madrileny, pakistanès o xinès, perquè si et vol entendre, encara que parlis en un idioma que ell no coneix, ja sigui català, espanyol o alemany, mirarà d'entendre't. És, simplement, una qüestió d'educació i de respecte envers la gent que t'acull a la seva terra.
Crec que quan ens trobam en casos de restaurants maleducats i que discriminen, ja sigui per raons de llengua, raça, sexe, etc., hem de fer un parell de coses. La primera no deixar-hi ni un cèntim, la segona posar una queixa a Consum i la tercera explicar la nostra experiència (sempre amb l'educació que reclamam) perquè cap persona, ni d'aquí ni de fora, en pugui ser víctima mai més.
