30 de abril de 2018
30.04.2018
Tribuna

Mirar l'EPA amb ulleres violetes i de la precarietat

29.04.2018 | 20:34
Mirar l´EPA amb ulleres violetes i de la precarietat

Les dades corresponents al primer trimestre de 2018, que ens va proporcionar l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada el passat 26 d'abril, es poden observar segons les ulleres que es portin. Entre altres, és pot fer amb unes ulleres "neoclàssiques", per fer una lectura, gairebé, exclusivament quantitativa, i seguint els estàndards analítics del mainstream polític i econòmic; amb unes de color violeta per analitzar-la amb la sempre necessària perspectiva de gènere"; o, posem per cas, amb unes ulleres que ajudin a visibilitzar la precarietat laboral i la seva associació amb la precarietat vital de la gent que la pateix.

Doncs bé, les dades del mercat laboral illenc estimades per l'INE s'han comentat suficientment des de la perspectiva quantitativa, posant l'èmfasi en la dada d'una població activa –és a dir, la que vol i està en condicions d'incorporar-se a l'activitat laboral, i, per això, és classificada com a ocupada o aturada– de 591.800 persones, que, en termes absoluts, registra en els darrers anys unes variacions a l'alça, però no gaire significatives. I, tanmateix, el fet més important és assenyalar que, pel que fa a la taxa d'activitat, amb un 60.8%, aquesta és la més baixa dels darrers deu primers trimestres. S'escau, doncs, plantejar el següent dubte: ¿està el mercat laboral illenc perdent dinamisme i atractiu? Per una altra banda, la població ocupada estimada és de 488.700 persones (un -6,1% menys que l'any anterior), amb una taxa d'ocupació del 50,2%, que baixa en relació al mateix trimestre de l'any passat un -1,2%. Per acabar d'arrodonir aquest grup de dades, que no són precisament per bravejar, l'EPA ens informa que en aquest primer trimestre de 2018, la població aturada arribà a la xifra de 103.100 persones, registrant, en variació trimestral, un +4,7%, i una taxa d'atur (17,42%) que creix un 0,7%.


No obstant això, s'han comentat bastant menys els aspectes que tenen a veure amb el procés estructural de precarització del nostre mercat laboral, una precarietat que, no s'oblidi, és un factor determinant –encara que no únic– del procés d'empobriment d'una part important de la nostra societat. Com quan parlem de precarietat laboral ens referim als homes i dones que, tot i tenir un treball remunerat, no arriben a fi de mes, i que, encara que freqüentin menys les cues del SOIB, sovintegen a les d'organitzacions caritatives, com ara, Càritas, Mallorca Sense Fam, etc., em sembla perillós per a la convivència democràtica, i èticament indecent, qualsevol anàlisi i/o discurs que pretengui aproblematitzar aquesta qüestió.

En aquest sentit, pens que l'èmfasi en l'anàlisi de l'EPA dels tres primers mesos d'aquest any ha de posar-se en el fet que hem tornat a assolir el rècord de temporalitat de la gent assalariada, amb 101.800 persones afectades (el 26% del total). Amb tota seguretat, aquesta temporalitat té un component molt elevat de temporalitat extrema, car la contractació d'un a cinc dies -que l'any 2017 a casa nostra va arribar al rècord històric, amb 83.894 registres– segueix sent força present. Val a dir que, si no es corregeix aquesta temporalitat extrema, alguns increments salarials, presentats com "històrics" pel repartiment de la riquesa generada en aquesta fase de "recuperació econòmica", poden acabar tenint un efecte molt minso en la millora dels pressupostos familiars.

I, tanmateix, com la precarietat sol tenir cara de dona, fer una anàlisi que vulgui problematitzar el fenomen del precariat és impossible sense posar-se les ulleres violetes. Per tant, anotem, si més no, que el percentatge de dones amb ocupació a temps parcial és del 18,9%, mentre el dels homes tot just arriba al 5,6%.

Sens dubte, els intents d'aproblematitzar la precarietat laboral són una nova forma d'insensibilitat social, i de política d'estruç, que no vol mirar de cara la següent realitat: A Balears no s'ha modificat substancialment el model econòmic d'especialització, gairebé exclusiva en turisme, però, durant la crisi-estafa, altrament dita "gran recessió", s'han aprovat dues reformes laborals en la lògica de la degradació del factor treball. Això fa que seguim amb els mals d'un model de creixement basat en ocupacions precàries i salaris baixos. La novetat fonamental és que, com en el seu moment afirmà la catedràtica de Dret el Treball i la Seguretat Social de la Complutense de Madrid, i expresidenta del TC, María Emilia Casas, "la norma laboral no crea ocupació, però la transforma". Així doncs, un mercat laboral com l'illenc –ja de per si precari– s'ha anat transformant en turbo-precari. Si volem corregir aquesta deriva, fa falta, entre altres coses, una bona revisió oftalmològica, i un canvi d'ulleres del mainstream que s'entesta a veure que, en matèria laboral, Balears va bé.

* Analista sociolaboral

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!