Ja ha arribat la primavera, i les campanyes publicitàries de les grans marques de roba així ens ho recorden, però el mes d'abril és de justícia recordar també una de les grans tragèdies del món de la moda. El 24 d'abril de l'any 2013 es va esfondrar el Rana Plaza, un edifici de vuit plantes que acollia tallers tèxtils i que estava ubicat a 29 quilòmetres de Dacca, la capital de Bangla Desh. 1.135 treballadores i treballadors perderen la vida i es comptabilitzaren uns 2.500 ferits. Entre les runes es trobaren etiquetes de grans marques de moda.

La catàstrofe va posar damunt la taula la cara fosca de la moda: les duríssimes condicions en què treballen les persones que confeccionen la nostra roba als països del sud. A Bangla Desh, els seus salaris es mouen entre 1,3 i 1'67 euros diaris, i les seves jornades laborals oscil·len entre les 10 i les 14 hores.

Les imatges del Rana Plaza colpejaren les retines de milions d'espectadors i des de llavors es commemora cada any el Fashion Revolution Day, que s'ha acabat convertint en un moviment global, present a més de vuitanta països, un moviment que clama per una autèntica reforma sistèmica de la cadena de subministrament de la moda, des dels agricultors que cultiven el cotó, passant pels tallers de teixir, tintar i cosir i fins a arribar als consumidors. L'objectiu és donar a conèixer el vertader preu del fast fashion, el seu impacte social i mediambiental en totes les etapes del procés de producció i consum.

Tanmateix, darrere les accions reivindicatives del Fashion Revolution Day hi ha un ampli ventall d'alternatives a aquest model de consum de roba barata. Noves empreses, conscients de l'impacte negatiu de la indústria tèxtil al món, ja estan aportant peces de roba fabricades amb matèria primera orgànica i extreta de forma ètica, i les botigues de comerç just ja fa anys que treballam en aquesta direcció, oferint roba confeccionada als països del sud per col·lectius que han rebut un sou digne per la seva feina i que, a més, garanteixen als consumidors que les peces de roba han estat elaborades amb criteris d'igualtat entre homes i dones i de forma respectuosa amb el medi ambient. Les col·leccions Veraluna d'Oxfam i les creacions de la Fundación Vicente Ferrer tenen bona acollida i un públic cada vegada més ampli, constatam a les botigues de S'Altra Senalla.

Paral·lelament, el reciclatge s'està convertint també en una opció davant la sobreproducció de roba. La reutilització de residus tèxtils per crear noves peces de major valor amb dissenys creatius, està de moda. Un exemple és la IV Marató de Reciclatge Creatiu de Roba, que la Fundació Deixalles organitzà el passat mes de març.

Les tendes de segona mà o els mercadets d'intercanvi també estan a l'ordre del dia. A les botigues de Càritas i Deixalles la roba de segona mà és una opció de compra des de fa anys, i és també una bona proposta per avançar en la inserció social dels col·lectius més desafavorits, com també ho és el Projecte Koluté impulsat per Càritas, que aporta roba confeccionada per grups de migrants senegalesos amb teles africanes.

Les opcions són múltiples però cal que el canvi comenci per decisió dels consumidors i les consumidores, i que no ens deixem cegar pel glamur dels espots i les tanques publicitàries. El consum és possiblement una de les millors eines que tenim al nostre abast per canviar el món.

* Representant de Entitats de Comerç Just de les Illes Balears