La meva feina em permet conèixer moltes vivències d´estudiants i graduats universitaris en procés de recerca de feina i d´empreses que ens manifesten la seva voluntat de captar bons fitxatges. Els darrers temps, pel que fa a les empreses, hi ha un especial increment de nous directius, amb un cert bagatge, que es varen graduar a la UIB. És a dir, la UIB té una fornada que va in crescendo d´exestudiants que han progressat professionalment fins a assolir càrrecs de responsabilitat. Aquests directius ens diuen que volen retornar a la UIB allò que la UIB els va aportar, tot un bon propòsit i una mostra de respecte cap a la institució que els va formar.

Tot i l´alta taxa d´ocupació —sobretot dels graduats— dels darrers mesos, criden l´atenció les dificultats que, a vegades, ambdues parts manifesten. Es percep un cert desacord entre l´oferta i la demanda, que en alguns casos es conclou amb un «qui cerca no troba», sigui de la part que sigui, demandant i/o oferent. Els demandants d´ocupació cerquen feina de forma equivocada? Les empreses publiquen perfils de forma errònia? Els serveis d´intermediació erram en el sistema? És clar que tornam a viure una primavera ocupacional, les dades així ho demostren. Però hi ha un petit buit a resoldre. Hem d´enginyar un sistema eficient perquè universitaris i empreses es connectin i identifiquin el lloc i la persona adequada més enllà dels mètodes tradicionals de reclutament. O tal volta hem de tornar als mètodes de tota la vida...La Universitat de les Illes Balears compleix enguany quaranta anys, diuen que és el millor període de la vida, ja es té cert bagatge, maduresa, i la joventut suficient per engegar projectes innovadors de forma eficient. Quin és el valor afegit de la UIB? Per mi la seva mida. Els nostres estudiants que han tingut la sort i la voluntat d´anar a l´estranger amb una beca ERASMUS o altres, o han gaudit d´una estada en una gran Universitat espanyola amb una beca Sèneca, quan tornen a la UIB manifesten la seva satisfacció per la gran experiència viscuda, però molts et diuen que allà eren un nombre més, el professorat no coneixia el nom dels alumnes, es feia difícil accedir als professors de forma presencial. A la UIB els professors coneixen els seus alumnes, i els despatxos són accessibles. Aquest fet fa que l´experiència sigui molt positiva. L´altre dia en una conferència organitzada per aquest diari, el ponent, Marc Vidal, ens augurava que la feina del futur es basarà en el servei a les persones. El contacte professorat-alumnat més enllà de l´aula és un gran valor afegit que posa el seu granet d´arena a la nova tendència de feina del futur.

Moltes empreses, que com hem dit abans volen retornar a la UIB allò que aquesta els va aportar, ens sol·liciten persones formades a la UIB, i donen valor a aquest fet: captar joves ben formats, de forma propera, en petit comitè, amb referències o el que ara es diu amb el recurs friends & family. A més, els darrers mesos a les Illes vivim una nova situació; grans empreses que fins fa ben poc recorrien a captació de joves provinents d´altres països, sobretot reclamats pels idiomes estrangers, ara veuen que els resulta impossible proporcionar-los un habitatge assequible, ni tan sols no assequible. Les empreses, en conseqüència, opten encara de forma més clara pel talent local. Donem, idò, un valor positiu al desastre immobiliari, aprofitem-lo per fer més palesa la bona formació dels illencs a la UIB. Fem un reclutament de quilòmetre zero.

Propòs una experiència: els joves de la UIB han de gaudir també de formació temporal a fora, o estius a l´estranger, o camps de treball, voluntariats, o tot plegat; hi ha infinitat d´oportunitats per gaudir-ne, i els idiomes estrangers s´han de dominar. Les empreses d´aquí han d´apostar per aquest jovent creant beques que els cobreixin bé les despeses de les diferents experiències, formant-los a la carta segons les seves necessitats també, oferint sous de qualitat; si no, correm el risc de perdre pel camí els bons fitxatges. Pensem també que és molt més bo de fer obtenir una beca per anar a l´estranger a la UIB que en tantes altres universitats immenses, on la demanada supera amb escreix l´oferta de beques a atorgar. Aprofitem el fet local, donem-li valor. Joan Miró afirmava que com més local és una cosa més universal és. Donem vida també al fet arxipèlag, organitzem intercanvis UIB entre eivissencs i mallorquins, entre formenterencs i menorquins, que estudiar a la UIB sigui viure la quotidianitat de les quatre illes, eixamplant contactes i maneres de fer.

Crec que aquest és el gran petit canvi que podem fer; que els joves s´enlairin, volin, xuclin de fora, de tant en tant s´equivoquin, remuntin, visquin, mengin altres plats, parlin molts d´idiomes, i tornin. La UIB no pot assumir la totalitat d´aquestes experiències, però entre les empreses, les fundacions, els voluntaris, les famílies, el Govern, i les amistats, es poden arribar a fer coses molt guapes i podem dotar la vida professional de persones de món, cultes, obertes i educades.

*Directora del Departament d´Orientació i Inserció Professional de la UIB