El silenci i la indiferència ens fa còmplices davant la desigualtat de gènere i sobretot per la xacra de la violència masclista. Front aquesta realitat no és possible callar i estar impassibles. Ens sentim compromesos cercant rompre i desconstruir el model hegemònic de la masculinitat, ens posicionam clarament i rotundament en el rebuig de tota expressió, conducta i pràctica de violència envers les dones.
No podem quedar-nos en silenci i deixar de denunciar. No podem mirar cap a un altre costat en cap de les situacions i maneres en les quals les violències masclistes es facin presents en qualsevol entorn de la vida quotidiana, de l'entorn familiar, professional o laboral, a l'oci i temps lliure o al carrer. No podem ni volem callar, fer-ho ens deixa en els armaris de les complicitats.
Tampoc no volem callar enfront del que consideram un símptoma molt explícit i preocupant, amb el senyalament de les violències masclistes, amb el que està suposant la denúncia tramesa contra la directora insular d'Igualtat, Nina Parrón, tenint en compte el seu dret individual, de compromís social i feminista, sumant la responsabilitat pública i compromís de defensar els drets socials. Defensam i donam suport a la directora d'Igualtat en el seu posicionament respecte al que va ser l'assassinat de Xue Sandra a Pollença. Contràriament al posicionament del senyor Skibinski, quan justifica el fet com un crim passional entre altres consideracions, descartant així, la concepció de masclisme en l'acció criminal que va suposar l'assassinat esmentat.
Entenem que en una societat lliure, hem de considerar la llibertat de pensament i expressió. Hem de respectar el rol de l'Administració de la justícia, quan enfront d'un greuge, a compte del qual poden provocar-se danys i dol. En aquest sentit tot respectant el procediment judicial que s'ha posat en marxa, volem expressar també una profunda preocupació davant al dany moral que esdevé socialment de certs comportaments que podem suscitar posicionaments de legitimitats de les violències masclistes.
Com a homes que ens definim i feim camí cap a noves maneres d'afrontar la masculinitat; que cercam i treballam desenvolupar relacions socials, familiars i personals, de parella, laborals i professionals, des de la recerca de la igualtat de gènere com a camí. Homes transitant vers unes pràctiques i relacions igualitàries i transformadores. Conscients de les mancances heretades, que ens porten a reconèixer les mateixes febleses. Amb compromís de recerca i apropament als camins definits des dels feminismes, nodrint-nos del que ens empeny a realitzar en nosaltres un canvi que ens alliberi i acosti al camí col·lectiu amb les nostres companyes, mares, filles i fills, companys i amics, assumint un canvi social que ens allunya dels models de domini, dels privilegis de la masculinitat patriarcal, per endinsar-nos en una dimensió pacificadora. Fent un procés conscient, voluntari, de canvi de paradigma, ens solidaritzam amb el que suposa la tasca i compromís de Nina Parron, pel que fa a denunciar les violències masclistes, igual que amb les entitats i institucions que lluiten rotundament i expressament en la denúncia de les violències masclistes.
Insistim i remarcam, assumint la nostra responsabilitat en un quefer col·lectiu, en el qual milers de dones i col·lectius feministes s'hi deixen la pell fent de la convivència riquesa i de la força, una transformació agermanada.
Apostam per mostrar el nostre rebuig, fent nostre el crit "Ni una menys", ni una dona més agredida, violada, assassinada, utilitzada sexualment. El masclisme mata, i el que volem és la vida.
* Portavoz del Grup d´homes de Randa
