Les lliçons de Neumünster

-Recordar que la judicatura alemanya és, per damunt de tot, garantista amb l'acusat. Tampoc ajuda el fet de que s'hagi descobert que el cotxe del processat estigués geo-localitzat, fet del tot il·legal en terres germàniques... si no és per ordre d'un jutge alemany, que no era el cas.

-Per pensar seriosament: a Alemanya escolten (i saben el que diuen o escriuen) els 'gurus' del periodisme espanyol tipus Jiménez Losantos, Carlos Herrera i els "politòlegs" de La trece. Alerta que la propera sentència sobre si hi pot haver extradició o no per malversació pugui estar influïda seriosament per segons quines pujades de to.

-Presentar el moviment independentista català com un grup subversiu i violent equiparable al terrorisme irlandès, basc o de les Baader-Meinhoff alemanyes ha estat un gran error. Llegint poc a poc la sentència, un se'n dóna conta de la relativa pobresa de les proves aportades per la Guàrdia Civil. Ni les ferratines grogues als cotxes de policia són còctels Molotov ni els pares de família amb les mans enlaire s'assemblaven a la kale borroka o a les temibles joventuts del Sinn Féinn.

-Cap Estat de l'UE li resoldrà els problemes al Govern de M. Rajoy. Ni la pròpia UE com a institució, malgrat els seus equilibris diplomàtics. Una cosa és mirar cap a una altra banda i l'altra és ser partícips d'un problema de fons.

-En aquesta mateixa línia, i per primera vegada en tot el que es du de procés, la mateixa Angela Merkel va fer una reflexió a través del seu portaveu: "El més important és que els catalans tinguin nou govern i el Govern de Madrid dialogui amb ell". Insòlit, però aplaudit per tota la premsa alemanya, des del Die Welt fins el més conservador Frankfurter Allemeigne.

-A Espanya, fins i tot la més que moderada La Vanguardia demana diàleg. La teoria del en boca del seu sots-director (Enric Juliana, tot un estil d'anàlisi política) és la unànime a tota Europa: no es pot judicialitzar un procés bàsicament polític car aleshores s'entra en un "govern dels jutges". Si aquests apliquen la llei sota diverses òptiques -tal és el cas- s'entra en fase de block out o paràlisi institucional.

-La darrera reflexió és que Espanya pot quedar aïllada de manera preocupant cara a un futur a curt i mitjan termini. Com a mínim judicialment parlant. Totes les fonts consultades coincideixen en un punt: el dilema que té el Suprem és molt important. Si recusen la sentència de dia 5 d'abril davant l'Alt Tribunal Europeu, poden passar dues coses: a) que s'assoleixi l'anul·lació de l'edicte i tot torni a estar com fa un any o b) si les tesis defensades pel jutge Llarena i el ministre Zoido són desestimades, tota la política d'Interior duita en aquests cinc darrers anys sobre el problema català es veurà no ja amenaçada, sinó seriosament qüestionada a nivell internacional mitjançant sentència judicial. Que és justament el que Puigdemont volia, per altra banda.

Per acabar, caldria que tant el Partit Popular revisés la seva estratègia de desentendre's dels problemes de la ciutadania "perquè és un tema en mans dels jutges". Sembla que a Mariano Rajoy ja li vagi bé que bastantes coses més del normal estiguin sub iudice.

Però el que seria necessari i urgent és que tant PSOE com Ciutadans repensessin la seva política d'aliances a les Corts per tal de trobar una solució política al tour de force que dia rere dia estem assistint entre el moviment secessionista català i el Govern del regne d'Espanya.

* Llicenciat en Història Contemporània