Ella no es despulla, / la despullo jo.
Ella no es pentina / la pentino jo.
Ella agafa la cullera, / però l'ajudo jo.
Ella mai no plora, / de vegades ploro jo.
Ella no renega, / ja renego jo.
Ella somriu molt, / per això també ho faig jo.
Ella sé que m'estima / sempre l'estimaré jo.
Ella té autisme / i no sap el que vol dir.
mb aquest magnífic poema de Gabriel Maria Pérez, dedicat a la seva filla amb autisme, comença un llibre molt especial, Lletres blaves per l´autisme (Stonberg, 2017). Es tracta d´una recopilació de textos literaris al voltant del dur i complex món de l´autisme, escrits des de la solidaritat i la compassió que genera en els escriptors que hi han col·laborat i que han volgut d´aquesta manera aportar el seu gra d´arena a la comprensió i el suport de les persones afectades per aquest trastorn del desenvolupament. L´autisme, no hi és de més recordar-ho, afecta una de cada cent persones; això significa que a Europa hi ha actualment prop de cinc milions de persones amb Trastorns de l´Espectre Autista (TEA), 450 mil d´elles a l´Estat espanyol. Tot i que la conscienciació sobre aquesta discapacitat està creixent, molts dels afectats i les seves famílies consideren que no s´acaba de comprendre en tota la seva complexitat.
Així ho ha entès en Gabriel, pare de l´Àgatha i president de l´associació que porta el seu nom, Univers Àgatha, a través de la qual vol conscienciar el seu entorn sobre allò que implica tenir un infant amb autisme al si de la família, d´una banda, i de les repercussions socials de tota mena que aquest fet comporta, de l´altra. Tots hem llegit en alguna ocasió els desagradables incidents que la no comprensió de la conducta d´una persona afectada per autisme ha ocasionat; aquesta és probablement la pitjor de les barreres a què es referia el manifest que APNAB - Gaspar Hauser va donar a conèixer el passat 2 d´abril, Dia Internacional de l´Autisme, davant la façana de Cort il·luminada de blau, on es feia una crida als responsables polítics de la UE per tal d´adquirir un compromís ferm en l´eliminació de les nombroses traves que encara ara impedeixen que les persones amb TEA puguin gaudir en plenitud dels seus drets.
El llibre que vendrà a presentar en Gabriel a Mallorca els propers 13 i 14 d´abril parla precisament d´això, de la reivindicació de la quotidianitat, de tot allò que, als ulls dels escriptors, poetes i persones sensibilitzades que hi han col·laborat, significa tenir una persona amb autisme en un entorn proper. Tanmateix la majoria de les composicions reflecteixen un sentiment de solidaritat i d´amor incondicional envers aquests éssers tan summament especials; no debades ja fa alguns anys, en ocasió de la celebració d´un Dia Mundial de Conscienciació sobre l´Autisme com el que fa poc acabam de celebrar, el doctor José Ramón Alonso afirmà, tot tractant de desvetllar algunes de les claus d´aquest trastorn, que allà on no arriba la ciència arriba la poesia. Evidentment una i l´altra es necessiten i es complementen, però no hi ha cap dubte que Lletres blaves per l´autisme suposa una passa important en aquesta passa cap a la conscienciació d´un dels trastorns de la personalitat més durs i devastadors que es coneixen. En Gabriel Maria Pérez així ho ha entès; per això treballa infatigablement, un dia sí i l´altre també, perquè la seva filla Àgatha i tots els nins i nines com ella no siguin una rara avis en un món que necessita més que mai de la seva comprensió i suport.
Facem, doncs, costat a l´autisme. Ajudem en Gabriel i totes les persones que conviuen amb aquest trastorn a tenyir de blau les seves emocions, els seus anhels, les seves esperances. Rompem barreres, sí, però fem-ho des del respecte i la integració que necessiten i sense renunciar a cap dels drets que els hi pertoquen. De moment farem bé en submergir-nos en aquestes "lletres blaves", encara que només sigui per amarar-nos de la bellesa inherent a la diferència i acostar-nos a la fascinació que, tot i el seu aparent aïllament del món, desperten en tots nosaltres les persones afectades per l´autisme.
