Ens recordava Carlos G. Delgado en el recent congrés "Smart Island" celebrat a Calvià, que en el segle XIX molts ciutadans abandonaven les ciutats per antihigièniques, a causa dels problemes que provocaven les indústries que en elles estaven instal·lades. L´higienisme urbà va aconseguir despertar la consciència de les autoritats, les muralles es van eliminar, les ciutats es van modernitzar i les indústries van ser traslladades fora de la ciutat, en llocs específics perquè no molestessin.
Juana Roca ens explica en el seu article sobre la fàbrica tèxtil de Can Ribas publicat en Papers del Partal, que aquesta fàbrica va ser fundada en 1830 al centre de Ciutat, concretament al barri de sa Gerreria, i d´allí va ser desplaçada a la Soledat en 1870, quan havia aconseguit una grandària important amb més de 400 treballadors.
A poc a poc van traslladar-se totes les indústries fora de la ciutat cap al nou eixample, fins que en 1967 es va crear el polígon industrial de Son Castelló i les indústries es van anar concentrant en ell. El soroll, la densitat de circulació de transports de mercaderies, els fums, les molèsties de tot tipus i els riscos per a la salut dels habitants, van ser les raons més importants per a una raonable i costosa decisió.
El turisme que va reprendre en els anys 50, després de la Guerra Civil i l´europea, era ja una nova indústria, basada en satisfer les vacances familiars d´estiu de les classes treballadores i mitjanes angleses, franceses i nòrdiques, dels països guanyadors de la segona guerra mundial. Van créixer així els nuclis de l´Arenal, Can Pastilla, Santa Ponça, Magaluf, etc.
Mentre la costa de Palma i Mallorca es desenvolupava de la manera que sabem, nosaltres invertíem en els anys 80, mot d´esforç i diners a millorar les condicions de vida dels nostres centres històrics. A Palma, els barris del Puig de Sant Pere i la Calatrava primer, i Santa Catalina i sa Gerreria després, així com una quantitat enorme de cases antigues de tota la ciutat, es van rehabilitar i van fer del centre històric de Palma una ciutat recuperada, molt atractiva per tots els ciutadans i visitants, no solament pels que allí vivien.
La indústria del turisme, buscant noves destinacions i negocis, es va adonar ja en els anys 90, de la importància dels centres antics de les ciutats com a atractiu turístic. Es tractava de posar al mercat turístic una activitat que havia estat minoritària i convertir-la en majoritària: visitar els seus monuments, participar en les seves festes, passejar pels seus carrers, les seves cases, els seus bars, els seus comerços antics, així com gaudir de viure en ella alguns dies .
D´aquesta manera va créixer un nou producte de la indústria turística. Una indústria que de manera global ha anat desenvolupant altres fórmules com el turisme de creuers i el turisme de lloguer de pisos, aconseguint un turisme de curta estada, no ja de milers de persones que disfruten tranquil·lament d´una ciutat mediterrània, sinó de milions que la devoren.
A causa de l´enorme volum de persones que passen cada any per la ciutat antiga, es transformen els comerços, bars i restaurants, per donar servei a aquests nous visitants, els seus gustos i demandes, pujant els lloguers de locals i desplaçant el comerç tradicional.
Molts pisos i cases es dediquen al lloguer vacacional, pugen de valor i es venen a preus exorbitants, majoritàriament a estrangers de més alt poder adquisitiu, desplaçant als residents tradicionals.
Les grans marques multinacionals i les seves franquícies locals, s´apoderen dels millors llocs comercials. Les terrasses dels bars dirigits a ells ocupen totes les places i llocs importants de la ciutat: el Born, la plaça de "les tortugues", la plaça de Cort, la de Santa Eulàlia, la plaça d´en Coll, la plaça Major, etc.
La concentració d´activitats turístiques fa créixer les activitats complementàries en forma de fires, festes, concursos, carreres, etc, que se sumen a les tradicionals com les de Sant Sebastià, carnaval, Fira del Llibre, Setmana Santa, Sant Joan, etc., augmentant sens dubte l´activitat d´oci del centre i arribant en moltes ocasions a situacions de saturació. Tothom vol estar al centre i els que viuen al centre desitgen anar-se a un altre lloc. Com els paguen molt bé les seves cases, venen i se´n van.
Una tal intensitat de monocultiu turístic, nomes compensat per l´us administratiu que encara roman, fa que tota la vida tradicional de la ciutat, per la qual cosa va començar sent un atractiu turístic, vagi desapareixent. El centre històric de la ciutat, on han viscut moltes generacions de mallorquins, ja no és un lloc normal per viure, sinó que s´ha convertit en un polígon industrial de turisme urbà. Un negoci del que encara participen els mallorquins però cada vegada menys. Un fenomen que observem atònits i que de moment sembla que no hi ha alternativa.
