El 7 de gener de 2015, després que dos ciutadans francesos massacressin deu persones a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo, es va popularitzar a les xarxes el lema #JesuisCharlie. Aquell atac es va considerar especialment simbòlic i el lema es convertí en una defensa de la llibertat d´expressió que acabaren adoptant personatges públics de totes les ideologies. A Espanya, molts dels que es sumaren al #JesuisCharlie havien justificat l´any 2007 que l´Audiència Nacional segrestàs un número del setmanari El Jueves per suposades injúries a la Corona. Avui sabem que l´adhesió de moltes autoritats espanyoles al #JesuisCharlie, en realitat, no era un compromís amb la llibertat d´expressió, sinó la garantia de què a Espanya mai no hi hauria un atemptat com el de París, senzillament perquè una publicació com Charlie Hebdo faria anys que hauria estat prohibida.
Els mateixos polítics i mitjans que l´any 2015 sorprengueren a molts amb el #JesuisCharlie han justificat aquests dies la pena de presó al raper mallorquí Valtonyc. Entre aquell atemptat i la condemna a José Miguel Arenas, la monarquia ha viscut la seva pitjor crisi de prestigi d´ençà que fou restaurada per Francisco Franco, s´ha proclamat una república retòrica a Catalunya i, el 2015, es modificà, entre altres, l´article 578 del Codi Penal. Aquella modificació, precisament, fou una conseqüència d´atemptats que, com el de Charlie Hebdo, havien motivat una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. En el preàmbul justificatiu de la reforma s´exposa el següent en relació al terrorisme gihadista: "Estas nuevas amenazas deben, por tanto, ser combatidas con la herramienta más eficaz que los demócratas pueden emplear frente al fanatismo totalitario de los terroristas: la ley". En conseqüència, tres anys i unes quantes sentències després d´aquell canvi legislatiu, la pregunta pertinent avui és la següent: com és possible que una llei dissenyada per a combatre el terrorisme gihadista s´hagi acabat utilitzant per a coartar la llibertat d´expressió d´artistes i tuitaires?
La llibertat té sempre el mateix preu, la responsabilitat. Molts dels que avui s´horroritzen per la condemna a Valtonyc demanaren, fa poc més d´un any, que es prohibís la circulació del bus transfòbic de l´organització ultracatòlica Hazte Oir. La protecció contra els delictes d´odi a col·lectius com l´LGTBI és del tot lícita i necessària, però també és lícit que els familiars de persones assassinades per la seva ideologia política es considerin igualment una minoria a protegir. En canvi, el que no sembla tan acceptable és que sota la mascarada de la lluita contra el terrorisme, en el cas de Valtonyc, o de la correcció política, en el cas d´Hazte Oir, es pretengui limitar un dret tan fonamental com és el de la llibertat d´expressió. Al capdavall, limitar col·lectivament una llibertat acaba essent sempre més perjudicial del que ho puguin ser les seqüeles que, individualment, provoca qui s´excedeix en el seu exercici.
La batalla de les idees és crucial en una democràcia. Per contra, la correcció política és un tipus d´autocensura que sols serveix per a ocultar sorpreses com la victòria de Trump, el sí al Brexit o el no a l´acord de pau a Colòmbia. Deborah Lipstadt, famosa per haver derrotat en els tribunals al negacionista de l´holocaust David Irving, va haver de defensar la necessitat de rebatre públicament les tesis d´Irving davant un grup de notables hebreus que li demanaven que no caigués en aquella provocació. Gràcies a ella els postulats negacionsites reberen un cop letal. Tot i axò, quan anys més tard, Irving fou condemnat a presó per un tribunal austríac, Lipstadt declarà el següent: "Em sento incòmoda amb empresonar gent per parlar. En general, no crec que la negació de l´holocaust sigui un delicte. Sóc una persona de llibertat d´expressió, estic en contra de la censura".
La sentència del Tribunal Suprem deixa clares, com a mínim, dues coses. Per una banda, que les lletres de Valtonyc que s´hi recopilen mostren una absoluta manca de respecte cap a tots aquells que pensen distint d´ell. Per una altra, que els tribunals li han aplicat sistemàticament la interpretació més restrictiva dels articles del Codi Penal modificats l´any 2015. Poc ha importat que els dos grups terroristes a què es refereix en les seves cançons faci anys que estan desarticulats o que el Tribunal Europeu de Drets Humans declarés, en una sentència de 2011, que la protecció especial al rei d´Espanya contra injúries i calúmnies era contrària al conveni europeu de drets humans. Gairebé sembla que els tribunals tenien decidit d´entrada condemnar Valtonyc i volien que la seva fos una condemna exemplar. Només així s´explica que se li hagi imposat la mateixa pena que a violadors o pedòfils. Valtònyc no és un heroi, però serà un màrtir de la llibertat d´expressió. El contingut de les seves lletres és ofensiu i del tot discutible, però la vulnerabilitat democràtica que ha deixat al descobert amb la seva tossudesa és de tal gravetat que hauria d´interpel·lar a tots els espanyols.
