Un dels trets que caracteritza els temps presents és la velocitat a què tot va; els canvis constants, a voltes difícils de pair, que vivim i experimentam; el tan esmentat concepte de "liquidesa" és una metàfora d´allò més encertada per referir-nos-hi; uns temps en què l´efímer i la provisionalitat campen arreu. S´escampen als fets més poc transcendents; qualssevol dels múltiples aparells que tenim a casa bé sabem que ens duraran no-res, malalts del que se´n diu, concepte que ja sap el més beneit del poble, obsolescència programada; el costum, dit sigui de passada, d´usar tecnicismes i expressions presumptament cultes i sofisticats, és una altra de les manies d´ara; conceptes durs i llépols que, però, amaguen una notable buidor, maquillen paraules i expressions que, abans, significaven referents clars i precisos.
Als qui va educar-se en un món encara a frec de les societats preurbanes els costa força adaptar-se als nous règims de vida; més d´un cop, a més, fa la sensació que vivim uns moments en què ens estafen de manera permanent, sense poder fer res per aturar-ho; no s´entén, consti que són exemples pedestres, com es deia més amunt, que hàgim de canviar de gelera, de rentaplats, o de cotxe, al cap de nou o deu anys de fer-los anar, només perquè la peceta malavidosa espanyada ja no es fabrica o reemplaçar-la val un ull de la cara, més que l´aparell sencer; els tècnics en la matèria, abans d´arromangar-se, t´avisen fil per randa que la millor opció és comprar un giny nou; deixarem anar així l´emprenyadura i contribuirem, de pas, a greixar el pas marcial del negoci, que de cap manera no es pot aturar, perquè, per paga, tots ens sortiríem perjudicats. Els fonaments de les nostres societats pareixen que s´han afeblit, han perdut la fermesa de quan érem infants; el perill potser sigui que, el dia menys inesperat, apareguin cruis d´aquí d´allà, i s´enfonsi l´edifici sencer.
Una de les conseqüències d´aquesta manera de fer és que tots plegats anam abandonant responsabilitats que potser sempre s´havien donat per pressuposades. Es pot constatar en les fiblades de què ha estat objecte la idea d´autoritat. Som conscients que sol tenir mala fama; tots volem passar per primfilats demòcrates i tolerants; tot i que institucions encara claus de la societat com la família i l´escola no són possibles de mantenir-se sense qualcú que comandi de veritat, alci la veu quan sigui necessari i posi el bestiar a les ordres. No fa falta que ningú en surti malferit o humiliat. Són les regles del joc. La família i l´escola assaonen una de les matèries més sensible del món, els joves i adolescents, els ciutadans del futur, que en deia sempre l´enyorat Joan Barril, un dels sectors més malparats i oblidats dels mercadeig politicosocial.
Els canvis que pateixen les societats també els afecten a ells. Les darreres tendències en la investigació juvenil ens adverteixen que l´edat d´adolescència s´hauria d´allargar, pel cap baix, fins als 24 anys. Si, per un costat, els adolescents d´ara maduren, en alguns aspectes, més prest, per un altre, s´aixeca un període d´alentiment, de postadolescència, a causa d´un seguit de mutacions en la dinàmiques socials; l´enduriment, abans que res, de les condicions laborals, el preu inhumà de l´habitatge, els sous miserables, provoquen un retard evident a allunyar-se del clos familiar, una de les grans il·lusions dels rebels que fracassaren de les generacions passades. Però també pot tenir afectes negatius de caire psicològic, com és ara una certa tendència a acomodar-se en la immaduresa, i aprofitar-se dels avantatges que aquesta té (sobreprotecció, glamur social, irresponsabilitat,) i a estancar el neurodesenrotllament mateix, atès que el cervell exigeix matraca, altrament es torna malfeiner.
