De ben segur que han sentit com els prohoms del sistema s´omplen la boca cada dia qualificant Espanya de democràcia avançada on regna, diuen, la separació de poders i l´escrupolós respecte de la legalitat.Com més va, emperò, més es constata que tot plegat ha esdevingut una autèntica farsa. A hores d´ara, ningú no es creu que el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional puguin actuar asèpticament quan s´erigeixen en els principals executors de la política repressiva engegada en contra de l´independentisme català. Som aquí, doncs: en la grollera instrumentalització de l´aparell sencer de l´estat en pro de la causa superior que consisteix en l´escapçament sense escrúpols de l´independentisme català.
Aquest és el lloc en què el Gobierno d´Espanya i els seus adlàters es troben enfangats, amb conseqüències funestes i de llarg abast, per cert, per al conjunt de la societat. Aquestes pràctiques, que relativitzen i/o neguen directament el valor de la mateixa democràcia, no han provocat que cap valedor de les essències de l´entramat sembli amoïnar-se gens ni mica. Deu ser perquè la finalitat suprema justifica que s´implementin tantes quantes destrosses es vulguin de les llibertats públiques i privades. Deu ser perquè les garanties legals, que tant i tant s´esventen com a màxima gràcia protectora que ens acull a tots, poden volar pels aires fetes miques sense que passi absolutament res (d´immediat). Deu ser també i coherentment perquè l´estructura profunda de l´estat està dissenyada per romandre incòlume i amb la cara ben alta davant les malifetes que es perpetrin en contra dels principis democràtics més bàsics.
El franquisme —tornem-hi!— encunyà i feu servir un terme de perfecta actualitat. La doctrina oficial deia que els tres poders de l´estat —el legislatiu, l´executiu i el judicial— havien d´estar separats, ben igual com es proclama ara (fixem-nos-hi: sota la dictadura franquista els tres poders també estaven formalment separats). Però el discurs afegia que en l´exercici de les seves funcions els poders s´havien de coordinar. Així doncs, separació de poders i coordinació de funcions, vet aquí la consigna escampada als quatre vents. S´entén que aquesta forma d´exercici del poder s´anomenés descriptivament totalitari. Val a dir-ho: l´estat era un estat totalitari perquè tenia el control de totes les diverses manifestacions del poder. I aquest control ferreny es garantia amb un procediment tan antic com infal·lible: l´exclusiva potestat d´anomenar i destituir els càrrecs.
Per no expandir ombres de dubtes sobre territoris que no s´ho mereixen, convé afirmar d´antuvi que l´Administració de justícia en conjunt fa correctament la feina que ha de fer i de la manera que l´ha de fer (i en circumstàncies materials difícils). Però quan es puja fins a les instàncies més properes al cel dels elegits, la cosa canvia. Els magistrats del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional estan triats, directament o indirecta, pels partits polítics majoritaris i, més encara, pel partit polític que governa en cada moment. Aquest fil invisible explica, verbigràcia, que la causa en contra de l´independentisme es tramiti davant el Tribunal Suprem quan no és de cap de les maneres el tribunal naturalment competent per instruir el procés, ni tampoc per jutjar-lo.
S´entén així que quan l´executiu de torn fa arribar a ambdós tribunals que tal o tal decisió transcendent incidirà en l´esdevenidor d´Espanya, el suggeriment ressoni com un clam. I amb una eficàcia tan aclaparadora que fa que cap altre missatge sigui audible. Cap missatge, per descomptat, mereixerà la més mínima atenció si qüestiona la consecució d´aquell interès superior al qual tot s´ha de supeditar. Cap missatge que convoqui, per exemple, a la concòrdia, a la ponderació, a la mesura, a la mera humanitat... Ni que demani l´estudi desapassionat dels arguments dels afectats. Cap missatge que reclami l´aplicació de la justícia intrínseca sobre les decisions que s´han d´adoptar, que haurien d´estar fonamentades en els fets estrictes i no en la reconstrucció artificiosa feta per avalar les tesis acusatòries que es volen convertir —i es convertiran— en posteriors condemnes.
Estem allà on estem perquè es pretén escalivar l´independentisme amb tanta contundència que el record de la repressió duri les properes dècades. Es tracta d´una repressió bàrbara, desproporcionada, amb ànim d´estendre-la a quantes més persones millor, que vol deixar l´independentisme sense líders per molts anys. Una repressió que, al cap i la fi, té la venjança com a fita senyera. Per això es necessita inhibir amb el càstig també la ideologia independentista, i no tan sols la pràctica política independentista. Si repassem la darrera resolució del magistrat que instrueix la causa davant el Tribunal Suprem, mitjançant la qual ha denegat la llibertat a Joaquin Forn, antic conseller d´Interior, tindrem una mostra cabdal de la intolerable criminalització de l´independentisme.
Arriba a afirmar, aquesta resolució, com un dels motius per denegar la llibertat a Joaquin Forn, que a Catalunya subsisteix un context polític procliu a arribar a la independència. És a dir, el context polític, sobre el qual la persona investigada és impossible que pugui incidir en cap direcció perquè està empresonada i ni tan sols és diputada, és pervers. I d´aquesta perversió en farem responsable el presoner i traurem l´argument definitiu per mantenir-lo en presó. Ja es veu que això no té cap sentit lògic; de qualsevol manera, es tracta d´un argument mancat de sentit que, lamentablement, serveix per privar de llibertat a una persona (i, per extensió, a quatre)
Per acabar de reblar el clau, anotem que el mateix govern espanyol ha reconegut haver actuat en la direcció de coordinar les funcions dels poders de l´estat, aquesta finesa que el franquisme ensenyà a l´actual règim (recordem allò de l´estat totalitari). Ho ha fet bé apel·lant a la raó suprema davant el Tribunal Constitucional per impedir que el president Puigdemont fos investit pel Parlament de Catalunya (fita aconseguida). Bé anunciant el ministre de la cosa, el senyor Català, com a qüestió segura, que en el curs de les properes setmanes el Tribunal Suprem inhabilitaria una llarga llista de polítics i activistes independentistes.
