Existeix un ampli consens amb la idea que l´acabament i l´inici d´un any és un moment que convida al repàs del què ha succeït i alhora, convida a plantejar-se nous projectes.
Sense cap dubte, son moments que ens inciten a revisar el nostre entorn familiar, social i polític. Des de la perspectiva política, no puc estar-ne de reflexionar sobre el debat territorial d´Espanya, del model institucional, del model administratiu i polític i de com encaixar les diferents sensibilitats i percepcions del que ha de ser el projecte "Espanya".
Assistim a una batalla on s´enfronten dos nacionalismes que lluiten per la seva pròpia supervivència. Un d´ells amb la força d´un Estat i l´altre amb la potència de la mobilització ciutadana, però ambdós treballant de valent la propaganda.
El greuge com a concepte que uneix i desuneix una societat, així com fa a nivells familiar i d´amistat. Reforçam la nostra existència sobre el pilar del greuge patit per l´altra, tant uns com els altres.
Envoltats de la nostra bandera defensam allò indefensable, ja sigui la violència policial o la violència parlamentària, la nostra bandera ho aguanta tot, una bandera enfront de l´altra, un nacionalisme enfront de l´altra, un veïnat enfront de l´altra... Assistim a una baralla permanent volguda per ambdues parts, una brega d´interessos personals, polítics i econòmics que cerca reafirmar a cada un dels bàndols. Però també deixa orfes a aquells que, de manera anònima i discreta, cerquen un espai de convivència per afavorir un futur millor per als seus.
Existeix un espai polític i social que defensi la convivència i l´aturada de les agressions mútues, cal treballar un posicionament polític que parli d´integrar i no separar, de diversitat i no d´uniformitat, de futur i no de passat, d´encaix, de pacte, d´acord per continuar una relació de progrés que permeti a la majoria sumar-se al projecte.
Qualsevol projecte necessita comptar amb objectius i indicadors que permetin avaluar el grau de consecució i així decidir si cal redefinir o mantenir els horitzons plantejats. És evident que el projecte d´Espanya necessita dedicació i una reformulació que faci possible que tots ens hi sentiguem part imprescindible.
Espanya, la política, no necessita oportunistes que cerquen en la confrontació un benefici electoral o personal. No necessitam la divisió entre bons i dolents, entre vencedors i vençuts, no necessitam un debat entre nacionalismes, necessitam un debat sobre un projecte que permeti assolir nous nivells de benestar social.
És l´hora de recuperar la iniciativa per plantejar un model institucional que afavoreixi la convivència.
És l´hora de parlar d´un projecte on es reforci la unitat respectant la diversitat amb l´objectiu de que, sentint-nos tots més còmodes, siguem més eficaços per aconseguir vèncer la desigualtat amb polítiques que fomentin la cohesió social.
Federalisme és unir territoris diversos per ser més forts en la defensa d´un projecte comú de benestar social, per tant és eliminar fronteres. Estic convençut que el camí és aquest, obrir un debat real i modern no sobre el que ha estat Espanya, sinó sobre el que és avui en dia i el que volem que sigui en el futur.
Cal posar en marxa polítiques de redistribució de la riquesa, polítiques que afavoreixin la diversificació del nostre model econòmic, polítiques de millora de la qualitat dels serveis públics, és l´hora de parlar d´equitat entre els ciutadans i les ciutadanes que formen part d´aquest projecte, és l´hora de parlar d´igualtat d´oportunitats.
Necessitam el Partit Socialista perquè entén aquesta realitat i ho demostra, dia a dia, allà on governam. Treballem per una proposta política que ens uneixi entorn a la bandera social per la batalla de sempre, la que no hem guanyat, la de classe, contra la desigualtat.
*Secretari de Cultura del PSIB-PSOE
