El català a la sanitat ja és un requisit. Ara falta que surti el decret que desplega la llei. Idò endavant i fora por. Saber català només pot aportar-vos coses bones. No és difícil, no mossega i a més a més obri portes a una millor comunicació i entesa amb una part de la població que, sigui d'on sigui, vol parlar el català. I el vol parlar perquè s'hi expressa millor, hi té dret i és la llengua que ha triat per comunicar-se en el territori en què el català és una de les dues llengües oficials.
Si tots coneixem el català contribuïm a la seva pervivència com a llengua i cultura. Contribuïm a preservar un important patrimoni cultural d'aquestes illes. Contribuïm a fer justícia. El català té dret a ocupar el lloc que li correspon i a estar en igualtat de drets amb l'altra llengua oficial.
Les persones que coneixem les dues llengües oficials, les estimam totes dues i decidim utilitzar el català, ho feim perquè és la llengua que ens han transmès els nostres pares i mares, és la llengua que ha crescut a través del temps en aquest territori, i ho feim perquè volem ser enteses i ateses en català a tots els àmbits de l'administració pública d'aquestes illes i de les empreses privades aquí establertes. No és tan difícil. Es tracta també de ser persones obertes, amb amplitud de mires, que contribueixin a la justícia social, sensibles per valorar el patrimoni universal que són cada una de les llengües vives del món.
Per altra banda, també s'han de superar les barreres psicolingüístiques, aquelles que ens impedeixen i dificulten l'aprenentatge d'altres llengües per prejudicis arrelats i establerts inconscientment com una creença personal infranquejable. Fa temps que faig classe de català i se que, els entrebancs més grans per poder fer un bon aprenentatge, són els prejudicis lingüístics: aquesta llengua no me servirà per a res, ara m'obliguen a aprendre-la... Val a dir que una de les coses que més afavoreix un bon aprenentatge és voler-ho aprendre, passar-hi gust, que faci il·lusió i s'agafi amb ganes. El discurs de la por: no trobarem bons professionals, quedaran places sense cobrir, és una imposició... a més de ser, segons el meu punt de vista, una falsedat, és una manera de predisposar la gent en contra. És treballar perquè els que vivim i treballam a les Illes i hem decidit utilitzar el català, no puguem exercir el dret legítim d'usar-lo.
Parlam català perquè és la nostra llengua habitual, la nostra llengua primera i el millor que tenim per comunicar-nos de veritat amb les persones que ens envolten. És un tret important que ens defineix, és així com ens volem mostrar davant el món i ens hi volem relacionar. És així que tenim la possibilitat de desenvolupar la nostra vertadera i autèntica identitat, sense trepitjar la identitat de ningú, respectant totes les altres i deixant que cadascú sigui, i expressi, allò que és i vol esser.
Des de l'STEI Intersindical volem agrair a tot el personal sanitari que ha après el català, la seva implicació, la seva professionalitat i que ens facilitin el camí de l'entesa mútua, que facin possible que la gent de ciutats i pobles de les illes puguin parlar la seva llengua quan assisteixen a un centre sanitari públic. Fora por. Un nivell B2, per un professional de la salut, no és gens difícil. Entre els millors professionals n'hi ha que parlen el català o que l'entenen perfectament. I, finalment, si aquest personal vol una plaça definitiva en aquestes illes i ha d'acreditar el coneixement del castellà és just que acrediti també el coneixement del català.
* STEI Intersindical
