La història de Palma tenyeix la ciutat de punts emblemàtics, fins ara abandonats, que durant aquest 2018 seran rehabilitats i suposaran una oportunitat per a la ciutadania. Realçar el patrimoni de Palma és el nostre compromís i, restaurar la història, un objectiu per a aconseguir una Palma més estimada.

L'antiga fàbrica de Can Ribes: arts escèniques i circ

Can Ribes fou l'imperi tèxtil més important de la dècada de 1870 a Mallorca. La fàbrica té el seu origen en el taller que el teixidor Gabriel Ribas obrí a la Gerreria en el decenni de 1830, però no va ser fins el 1851 que s'expandí a la fàbrica de Can Ribes de la Soledat, amb la seva filla, Caterina Ribas Ripoll, i el seu home, Vicenç Juan Rosselló, al capdavant. Amb més de 700 treballadors, produïa anualment prop de 40.000 flassades de llana i més de 200.000 metres de teixits de cotó. Els productes eren venuts a Mallorca, Espanya, Filipines, Puerto Rico, Cuba i els Estats Units. Mort Vicenç Juan, l'empresa passà a denominar-se Herederos de Vicente Juan i entrà en crisi fins a tancar, definitivament, el 1960.

Ara, després de més de 40 anys d'abandó, llevat de la intervenció que s'hi va dur a terme el novembre de 2007 a l'exterior i la restauració de la xemeneia, obrim aquest punt perquè sigui un nou espai de creació artística destinat a les arts escèniques. La seva estructura donarà cabuda a dos espais diàfans de 800 metres quadrats. Juntament amb la futura Caixa de Música, seu de l'Orquestra Simfònica, revitalitzaran la Soledat i Nou Llevant a través de la cultura.

Les Torres del Temple: un nou museu

Els usos de les torres del Temple han estat molts i molt diversos. Des de la seva creació, durant els segles X i XI, en què foren una porta d'accés a la Madina Mayurqa, fins a esdevenir la seu dels templers de Mallorca, amb el rei Jaume I, propietat dels santjoanistes; la seu del Tribunal de la Inquisició durant el segle XVI, una posterior caserna militar, etc. A les darreres dècades del segle XIX, la propietat es va fragmentar i se'n va iniciar la seva urbanització. A les torres, se'ls va atorgar més alçada i se'n va remodelar la part posterior; tot per a convertir-ne la porta en un edifici d'habitatges. I, per si no n'hi hagués prou, durant la Guerra Civil una bomba malmenà considerablement la façana de l'edifici.

El nostre compromís és el de recuperar al màxim possible l'original porta d'accés des de la part de llevant de la Madina Mayurqa. Les torres del Temple es convertiran en un Centre d'Interpretació del Patrimoni de Palma. Aquest espai, que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) el 2005 i que des de 2007 és propietat municipal gràcies a una permuta, esdevindrà un punt de referència de la Palma àrab, rehabilitat i museïtzat. La finalitat d'aquest projecte és doble: per una banda, rehabilitar el patrimoni i, per l'altra, dotar Palma d'un centre d'acollida, atenció i orientació al visitant que ha de jugar un protagonisme clau en la difusió del patrimoni. Formarà part del museu en xarxa d'història de la ciutat, que anirà coordinat amb el Castell de Bellver i Can Balaguer.

Les Cases de Son Ametler: un casal per al barri

La finca de Son Ametler és d'origen medieval, encara que, segons sembla, les parts més antigues de la construcció actual daten del segle XVII. Compta amb una capella, la qual va fer les funcions d'església de la barriada fins els anys 30 del segle passat. A mitjan segle XIX s'hi feu una important reforma, amb la construcció d'una edificació en forma de L, construcció que li dona l'aspecte actual. El jardí, actualment en estat d'abandó, és de l'època isabelina.

A partir d'aquest any, recuperarem aquest espai per al veïnat: Les Cases de Son Ametler, les més importants de la barriada del Viver, seran un nou espai comunitari i polivalent per a la ciutadania i les associacions de la barriada. Se n'habilitarà la planta baixa, s'arreglarà parcialment el jardí i es farà alguna intervenció a la façana.

L'antiga presó: un nou espai de creació

L'antiga presó, que data de l'any 1968, va ser abandonada quan es va construir l'actual centre penitenciari l'any 1999, de dimensions molt majors, a la mateixa carretera de Sóller. A causa de l'augment de presos, el Centre es va anar ampliant en anys anteriors però no va ser suficient. Per a evitar la massificació, que va dur a la conflictivitat que arribà a provocar, fins i tot, un motí durant l'any 1986, aquest centre fou abandonat, i actualment només està operativa la nova presó.

Amb el nou Pla general d'ordenació urbana de la ciutat, s'han estudiat les diverses possibilitats per a tornar a donar vida a aquest gran edifici en desús. Una d'aquestes és convertir-la en un espai multifuncional, un nou refugi creatiu que, juntament amb Son Busquets, doni lloc a una nova centralitat de la ciutat, agafant exemples com l'antiga presó provincial de Segòvia, La Fabrica, que es va transformar en un espai multidisciplinar per a les arts creatives, o el centre O Vello Cárcere de Lugo, que va reobrir les seves portes per a convertir-se en un nou centre per a la memòria històrica i per a acollir esdeveniments culturals. L'objectiu final és donar vida a aquest punt negre de la ciutat perquè contribueixi a fer, de Palma, una ciutat més creativa i moderna.

L'antic canòdrom: el primer bosc urbà

L'antic canòdrom de Palma, una zona que donava vida a les barriades del seu voltant, ara ha quedat totalment aïllat i suposa una barrera a la ciutat. Antigament estava situat molt a prop de la fàbrica de sucs Zuic, que també va desaparèixer. Limitava, a la seva dreta, amb el velòdrom del Tirador, el més antic d'Europa, que data de l'any 1903. A la zona on hi ha els Instituts, s'instal·laven els firaires quan arribava el bon temps, a partir de la primavera i, just al carrer de Jesús, els apostadors de cans llebrers passejaven abans d'arribar al camp esportiu.

Ara, el que pareix que és un descampat enmig de la ciutat esdevindrà el primer bosc urbà de Palma. S'hi plantaran 300 arbres mediterranis (lledoners, pins i alzines), que permetran crear un gran pulmó verd per a la ciutat de 16.000 metres quadrats. L'àmbit serà 100% permeable i es farà servir aigua regenerada per a afavorir el creixement dels arbres; un bosc amb recorreguts perquè els vianants en puguin gaudir i passejar-hi, eliminant les barreres arquitectòniques per a fer-lo més accessible i connectar els barris dels voltants, a més de recuperar el ramal de l'antiga sèquia de la Font de la Vila i conservar l'antic traçat de la pista del canòdrom per a destinar-lo a passeig.

El que abans era la història recent de Palma ara són punts negres, els quals reconvertim en equipaments que han de liderar el nou model de ciutat, a través de la cultura, l'economia creativa, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.