Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ermitans "On The Beach"

Elucubrar sobre el futur és un dels entreteniments més agradables que la naturalesa ens ha concedit. A diferència dels estèrils exercicis de nostàlgia, la prefiguració del que està encara per venir, no només ens diverteix, sinó que té la capacitat d´alterar el present amb tanta determinació com qualsevol fet del passat. És per això que, quan el dia 31 de desembre Diario de Mallorca ens va despertar amb un reportatge titulat "Mallorca 2038: más calurosa, poblada, silenciosa y libre del turismo basura", es va fer palès, un cop més, que parlar del futur és, en el fons, la millor manera d´explicar el present.

Allunyat de l´espectacularitat i el dramatisme que exigeixen els mitjans audiovisuals, s´agraïa el to serè d´aquell text. Els experts consultats exposaven els reptes que la nostra societat haurà d´encarar amb rigor acadèmic, però sense manca de claredat. L´augment del nivell del mar, el final del sistema de pensions tal com el coneixem o la substitució de part de l´ocupació per hologrames i robots eren desgranats amb la serenor de qui té assumit que serà impossible frenar el compliment de les seves pròpies prediccions. Allò que resultava més sorprenent del reportatge però, era que tots aquests experts semblaven tenir coll avall que, d´aquí a vint anys, Mallorca no només no haurà reduït la seva dependència de la indústria turística, sinó que en dependrà tant o més que avui. Val a dir que també resultava inquietant que cap d´ells parlés dels problemes d´accés a l´habitatge que, en algunes zones de Balears, freguen ja la distòpia.

L´atzar va fer que aquella informació coincidís en el temps amb la notícia de la troballa del cos de l´ermità Benet, desaparegut uns dies abans en l´entorn de l´ermita de la Santíssima Trinitat de Valldemossa. Més enllà del drama evident, allò que degué cridar l´atenció de molts lectors va ser el descobriment de què, en ple segle XXI i en una illa turistificada fins al darrer racó, existeixi encara un petit grup d´homes que viu apartat a la muntanya, en una vida d´austeritat i contemplació. Si les muntanyes de Mallorca fossin les d´un país recòndit i aquests homes pertanyessin a una cultura més exòtica, no hi ha dubte que artistes i líders de mig planeta farien cua per fotografiar-se amb ells.

La pervivència d´una ordre d´eremites fundada el segle XVII, a només uns quants quilòmetres de Magaluf o el Port de Portals, constitueix una anomalia d´un valor incalculable. Si hi afegim, a més, que s´han resistit a la temptació generalitzada d´anunciar el seu monestir a Airbnb o de muntar un chillout al mirador, cal elevar aquests quatre supervivents a la categoria d´autèntics extraterrestres. Lamentablement les anomalies en general tenen els dies comptats. I aquesta també serà homogeneïtzada per la mateixa piconadora que ha acabat amb tants contrasts i contradiccions que feien de la nostra illa un encreuament privilegiat.

Una congregació religiosa com la dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni només podia sobreviure en una societat agrícola i religiosa com era la de la Mallorca anterior al boom turístic. Avui, aquells segles de dominació cristiana ja comencen a ser història a tot Europa. A Espanya la història hi sol arribar amb una mica de retard, però fins i tot després de quaranta anys de nacionalcatolicisme, és just reconèixer que el turisme va ser el principal accelerador del declivi de la cristiandat, molt especialment a Balears. També és cert que, alhora, va ferir de mort la pagesia; avui pràcticament convertida en el servei de jardineria d´aquest parc temàtic "nostre".

L´any 1229, el pas de l´anomenada dominació musulmana a la dominació cristiana es va produir per mitjà d´un genocidi. En canvi, ningú no podrà negar que el pas de la dominació cristiana a la dominació turística s´ha realitzat en un inaudit clima de pau. Els doblers, en efecte, han estat un lenitiu llèpol per a una terra que travessà massa anys de misèria. La farmacologia, però, ja descobrí fa milers d´anys que, una mateixa substància, administrada en excés, pot arribar a emmalaltir en lloc de guarir. En qualsevol cas, del que no hi ha dubte, és que els llibres d´història es referiran a aquests anys com els anys de la dominació turística de Balears.

El turisme és avui la religió oficial del regne. N´hi ha prou amb fer un repàs a la llei turística de la nostra comunitat per comprovar-ho. Anar, per exemple, a l´article 4 apartat g) -per cert, no derogat en la modificació aprovada pel Govern de la gent- que estableix que la política turística de Balears ha de vetllar per "la sensibilització dels ciutadans sobre els beneficis del turisme i la importància que té el tracte respectuós i amable amb els turistes, així com la preservació dels valors i els recursos turístics de Balears". Una llei d´un sector industrial que obliga als poders públics a fer proselitisme en favor del mateix sector que regula, en realitat, no és una llei, sinó un credo.

Compartir el artículo

stats