Durant la passada celebració de les "matines", es produí un fet com a mínim significatiu: un fidel interrompé l'ofici quan es cità "la conquesta catalana de Mallorca". Aquest darrer defensà que la paternitat de la conquesta era aragonesa i no catalana. Essent rigorós, el fidel podria tenir una part de raó: Jaume I el Conqueridor era intitulat rei d'Aragó, cap del Principat, comte de Barcelona,i senyor de Montpeller quasi al néixer com a títols principals.
D'entrada, comentar que el jove Jaume no ambicionava conquerir Mallorca. Ni València. Com a mínim, no era on hi tenia expressament posats els seus ulls. La seva primera ambició era la de venjar el seu pare, Pere el Catòlic, i ambicionava reconquerir els territoris i feus que el Papa Innocenci III i el rei de França li prengueren després de la batalla de Muret (1213), no feia ni vint anys. No obstant el Conqueridor féu més cas a les raons econòmiques d'una conquesta "senzilla" de Mallorca (que no ho va ser tant, tal com s'ha demostrat després) que a una guerra més incerta, cara i d'un caire més sentimental com la d'Occitània. El comtat de Barcelona es veia pressionat tant per la seva burgesia com per les repúbliques nord-italianes, que veien impedit el comerç amb Barcelona pels pirates residents a Mallorca i protegits pel vàlid de torn, qui solia tenir part en el cors.
Cercant a l'història medieval, començarem a trobar fets que ens faran dubtar una mica de quina patent -si n'hi hagués alguna- hauria de tenir la conquesta de Mallorca. Primer de tot, els orígens de l'heràldica reial i la seva nomenclatura. Quan Alfons I el Trobador o Cast envesteix la modernització com a Estat dels seus territoris (1162), decideix seguir respectant la corona aragonesa amb el seu tractament de "reialme". No obstant, i per no ferir els puixants nobles i comerciants catalans es crea una unió de comtats històrics dita "Principat de Catalunya". Amb un cap de sang reial que necessàriament ha de ser el comte de Barcelona. Per això els monarques aragonesos s'intitulaven rex Aragonensium et comes Barchinonensium. Els monarques aragonesos no es varen dir "reis d'Aragó" sense citar el comtat de Barcelona o el Principat de Catalunya. És a dir, era una interessant dualitat de tractaments reials en una sola dinastia. L'únic que intentà trencar aquest doble tractament (Pere III el Gran) no aconseguí establir-ho com a definitiu, degut a la seva sobtada mort, nou anys després de començar el seu regnat.
En segon lloc, l'aportació d'homes diners i armes a la "conquesta de les Mallorques", tal com es veu reflectit al Llibre del repartiment. Hi llegim com el volum d'ajuts dats per a la croada provinents d'Aragó varen ser realment pocs comparats amb els donats pels tres braços del Principat. Exactament 150 cavallers. Tenint en compte els més de 1.500 amb que comptava la croada, afegits als prop de 15.000 peons, és una xifra humil. S'explica aquest fet per dos motius: a) les diferències polítiques del jove i a vegades intempestiu sobirà amb la noblesa d'Aragó, i b) els privilegis donats a la noblesa aragonesa per presentar guanyar terreny en nom del rei contra els musulmans valencians. Les campanyes de Balasc d'Alagó -conegut noble aragonès- en són un exemple clar.
De fet, és l'èxit de les campanyes nobiliàries aragoneses que precipiten la croada de València, car l'amenaça real del "condottierisme" planava a la noblesa aragonesa, amenaçant esser una font de problemes que calia canalitzar convenientment. És aquest interès aragonès en el Llevant peninsular el que farà que les tres campanyes de València siguin un èxit, proporcionant al rei una abundant armada... tot facilitant-los un posterior domini del territori.
Es així com aquesta generositat dels comtats del que avui es coneix com a Catalunya en l'empresa mallorquina marcarà la diferència en el repartiment de l'illa enfront una petita part en mans de cavallers aragonesos, que per cert varen ser en gran part abduïts pels catalans per la política d'unió de patrimonis a l'illa.
Com a conseqüència del repartiment, també en serà origen dels seus subseqüents colonitzadors: una vasta part insular quedà sota influència de l'Església catalana, les ordres de cavalleria amb seu a Catalunya i -òbviament- la noblesa del Principat.
No és d'estranyar que la colonització fos feta quasi exclusivament amb serfs catalans. L'actual departament francès del Roussillon -antic Comtat de Cerdanya i Rosselló- va ser un dels majors emissors de colons cap a les illes. Catlar, Canet, Cervera i un llarg etcètera, toponímies germanes que encara avui en dia en són familiars. Per no parlar dels abundants llinatges comuns... i una llengua, hereva d'aquella colonització.
Per tant, podríem afirmar sense cap tipus d'error històric que "les Mallorques" foren conquerides per una croada promoguda pel rei d'Aragó, cap del Principat i comte de Barcelona. Però que pel simbòlic ajut rebut per part de la noblesa aragonesa, fou una conquesta militar, econòmica, geogràfica i culturalment catalana.
* Llicenciat en Història Contemporània
