Sovint a una sobretaula, a l´ajuntament o l´autobús sorgeix la conversa. El tema? Les persones joves, els nostres hàbits i problemes, que en realitat són els de tothom. La conversa sol caure insistentment a les molèsties directes que generam. Deixam fems, feim renou a baix d´una finestra, maltractam mobiliari urbà... en altres paraules, no feim res útil ni per nosaltres ni per la comunitat. Socialment només es pot esperar a que, de forma miraculosa, ens impregnem de "comportaments adults".

Poques vegades la conversa acaba apuntant a les causes socials que provoquen que estem en una plaça cremant hores, almenys més del normal. Un fàcil accés a les drogues; un fracàs escolar que més de ser de l´alumnat ho és del propi sistema; un consumisme generador de frustració; la manca d´educació per a la gestió dels nostre temps lliure; o la incapacitat per construir un projecte de vida propi en són un exemple.

Però hi ha una espurna d´esperança. Hi ha joves que decideixen utilitzar el seu temps lliure per convertir-se en educadors i educadores. Pensen que només ho són durant unes hores del dissabte, quan en realitat ho són sempre, i només per a infants i joves d´un barri o poble en concret, però ho són pels infants i joves, les famílies, els veïnats, les institucions, per a tothom.

Cada cap de setmana a Mallorca, gairebé un centenar de casals d´esplai i caus escoltes obrin les seves portes per desenvolupar projectes pedagògics basats en valors com la igualtat, la solidaritat i la tolerància i que centren tota la força educadora en el creixement personal i autònom dels infants i joves que hi participen. Són autèntiques escoles de ciutadania i mai els hi podrem agrair tot el fan per la nostra comunitat.

Amb la voluntat de transformar la realitat i de, com diu la màxima escolta, "deixar-ho millor de com ho han trobat", aquestes persones treballen de forma altruista moltes hores a la setmana preparant el cap setmana, gestionant l´esplai o l´agrupament, aprenent dels infants i joves, vivint plenament. A canvi obtenen formació, eines educatives i resolutives, capacitat de decisió i crítica i aprenen millor que ningú a participar d´una societat que també és la seva.

Com a societat, i sobretot des de les institucions, hi tenim un deute. En el seu exemple de transformació, participació i aprenentatge podem trobar la ciutadania que volem tenir en el futur. Ens hi hem d´apropar per reconèixer-los-hi i aprendre de tots i totes elles.

*Director insular de Joventut del Consell de Mallorca