Segons la FAO tres quartes parts de les persones que pateixen pobresa extrema basen la seva subsistència amb l'agricultura. És un fet que els sistemes rurals estan en risc, tant per les dinàmiques dominants de les indústries alimentàries internacionals com pel canvi climàtic. Aquestes són molt sovint les causes que empenyen a milions de persones a migrar, la recerca d'allò més bàsic, l'aliment.

Avui, dia mundial de l'alimentació, ens remet a reflexionar i actuar per "canviar el futur de la migració invertint en seguretat alimentària i desenvolupament rural", es a dir, enfortir el desenvolupament rural de les comunitats vulnerables, fomentar oportunitats agrícoles on la joventut pugui construir un present i futur digne, especialment als països empobrits, i així incidir positivament en el desenvolupament local.

La degradació de les condicions de vida al camp per les seves jornades dures, baix rendiment econòmic de les collites per la competència de multinacionals i la industria agroalimentària, així com els efectes negatius sobre el camp que ja provoca el canvi climàtic, causa a molts països l'èxode del camp a la ciutat. I quan a la ciutat les persones no troben oportunitats, migren a l'estranger.

Però aquí també hem perdut sobirania alimentària. El fenomen del canvi climàtic pronostica un risc alt de reducció de les precipitacions i un augment del risc de sequera, fets que poden comprometre la seguretat alimentària de Balears i de les zones d'on provenen molts dels aliments que s'hi consumeixen actualment. Per tant, és important actuar a nivell internacional, així com a nivell local.

Per tant, Palma també té dos reptes imprescindibles a abordar: la sobirania alimentària i la interculturalitat. Des de l'ajuntament estam ampliant la xarxa d'horts urbans comunitaris i ecosocials amb el Banc de Terres. Transformar solars en desús per a que siguin cultivats per col·lectius, crear espais productius i de cooperació. Facilitar els espais de trobada veïnal, mentre potenciam una Palma "comestible", que esdevenen llocs de participació, apropiació ciutadana i també d'educació mediambiental. Volem capgirar la dinàmica històrica d'aquesta ciutat, enlloc de deixar que la ciutat ens mengi, volem menjar-nos-la nosaltres. Cultivem-la per viure-la!

Al mateix temps, Palma ha esdevingut una ciutat d'acollida i convivència. Consideram que els horts urbans comunitaris serien una oportunitat més per crear espais de trobada intercultural, intercanvi de coneixements i cultures. Els horts urbans poden ser un revulsiu de connexió multicultural amb la cultura agrícola. Sols alguns exemples: rescatar tradicions agrícoles d'aquí i d'allà; generar ocupació, especialment en els horts periurbans amb nous models de producció; o fomentant l'associacionisme, la cultura cooperativista, les estratègies participatives i la conciliació intergeneracional i intercultural.

Per nosaltres l'empoderament social és transversal en les polítiques locals, per això hem de recórrer aquests camins juntes, junts. Ens acompanyes?

Regidor de Igualtat, Joventut i Drets Cívics i regidora d´Ecologia,

Agricultura i Benestar Animal a l´ajuntament de Palma