10 d'octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

Enguany, el lema escollit per la OMS pel dia mundial de la salut mental fa referència al món del treball: "Salut mental en el lloc de treball". La OMS vol emfasitzar sobretot la necessitat de prevenció. Problemes de salut mental com l'estrés, la depressió i l'ansietat són cada vegada més comuns en el món occidental i són una causa principal de baixes laborals i de baixa productivitat. Segons la OMS, més de 500 milions de treballadors pateixen depressió i ansietat, i es calcula que aquests trastorns suposen unes pèrdues d'un bilió de dólars, apart dels cost que suposa a nivell d'atenció sanitària i sociosanitària. Una estimació recent, referida a Espanya, del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el trabajo situa en un 8% la xifra de treballadors que han patit problemes de salut mental. No tenim dades a nivell de les Illes, ni del pressupost que es dedica a atendre la salut mental des de la sanitat (comptant atenció hospitalària, ambulatòria, farmacèutica), ni des de l'àmbit sociosanitari, ni molt manco eines per avaluar l'eficàcia i l'eficiència en l'assignació dels recursos públics. La única xifra que tenim clara és la que correspon a prevenció: zero.

Però aquest impacte de la salut mental en el món del treball, que destaca la OMS, és només un angle del problema. Molt més rellevant és que només un 15% de persones amb algun trastorn de salut mental es troben treballant. És una xifra baixíssima, que dóna idea de la dificultat per treballar quan es pateix un trastorn mental. Les causes, però, no són simples: certament no és estrany que l'aparició o l'agravament d'un trastorn mental pugui desembocar en una incapacitat laboral absoluta. I també és cert que sovint aquests trastorns es manifesten en el moment de la transició a la vida adulta, precisament quan s'ha d'adquirir una formació i desenvolupar una vocació. Però també és cert que segueix present en la nostra societat l'estigma que fa que es miri amb desconfiança aquestes persones, i costi que puguin trobar una oportunitat per demostrar les seves capacitats.

Certament hi ha entitats que treballen per donar oportunitats reals. Entitats com Estel de Llevant, Fundació Es Garrover, o Girasol, han creat centres especials de treball que contracten aquestes persones, i les preparen i orienten a nivell laboral, i més recentment a través de programes de formació professional dual, i a través de centres ocupacionals, per tal que també puguin arribar a ser contractades per les empreses com un treballador més. I entitats com el GREC o Fundació Deixalles a Calvià tenen programes específics per facilitar la reentrada en el mercat de treball de persones que es troben en risc d'exclusió o han passat per la presó. Per desgràcia, la presó és plena de persones amb algun tipus de trastorn mental. Certament la conselleria de Serveis Socials ha posat en marxa en aquesta legislatura la concertació de diversos programes amb aquestes entitats, que signifiquen un canvi de marxa benvingut.

Però aquests esforços són encara insuficients. Les llistes d'espera són llargues, les oportunitats insuficients, els recursos limitats. Així mateix, manquen alternatives pels qui la opció del treball no resulta viable. L'associació "La nostra veu" ofereix un punt de trobada i una sèrie d'activitats, a Palma, però hi ha molt per fer. Tenint en compte que la inserció laboral és la via més important per sentir-se valuós i per guanyar-se la vida, es pot arribar ràpidament a entendre que els trastorns mentals greus poden suposar una forma d'exclusió social, i generer un risc real de marginació. La prestació que rep una persona amb trastorn mental, en el cas que se li reconegui una discapacitat del 65%, és de 370 euros. El problema més greu per aquestes persones és el de la vivenda, quan no disposen de suport familiar. La vivenda és probablement el problema social més urgent en general, però en el nostre cas, resulta particularment difícil donar-li resposta.

El panorama de dificultats no acaba aquí. Val la pena destacar dos col·lectius amb necessitats específiques i a penes ateses: el de les persones majors i el de les patologies duals. En el primer cas, basta imaginar les dificultats afegides que suposa el trastorn mental en el procés d'envelliment, tot i que la millora del sistema d'atenció a la dependència pot permetre fer-hi front. I les patologies duals, en que el trastorn mental es pot donar combinat amb una discapacitat intel·lectual, una adicció, requereixen urgentment d'un recurs especialitzat a la nostra comunitat, que esperam que prest es faci realitat. Finalment, en alguns casos les persones que pateixen aquests trastorn necessiten un tutor que les ajudi a administrar-se i a protegir-les dels abusos que massa sovint es donen a la nostra societat. Quan no hi ha cap familiar que pugui fer aquesta funció, Fundación Aldaba o la nostra, oferim aquest servei.

Més enllà de la visió general que hem intentat donar, però, no hem de perdre de vista que els trastorns mentals són causa de greu patiment, tant pels afectats com per les seves famílies. Amb freqüència es viuen situacions extremes i doloroses. El risc de suïcidi és molt major en aquest col·lectiu. I aquests trastorns no fan distincions. Per tots aquests motius, és important adquirir consciència de la necessitat de majors esforços i d'un canvi d'actitud. Està en joc la dignitat humana d'aquestes persones.

*Director de la Fundació Tutelar Demà i catedràtic del departament de Psicologia de la UIB