Segurament molts dels lectors hauran visitat o tendran referències d'alguna ciutat del nord d'Europa. La sensació generalitzada haurà estat sempre la del xoc provocat per un paisatge urbà completament diferent del nostre, atès que moltes d'aquestes ciutats es distingeixen per afavorir els usos de transport col·lectiu i no motoritzat per damunt del vehicle privat. Els visitants hauran constatat, doncs, que la realitat i la qualitat de vida d'aquestes urbs és substancialment diferent de la realitat dels pobles i ciutats de les nostres Illes i hauran sospirat, més d'un, perquè aquesta realitat pogués ser la nostra.
Però també en més d'una ocasió, nosaltres mateixos o els nostres interlocutors, haurem refrenat els nostres impulsos d'exigir una mobilitat diferent quan hem sentit allò de "tanmateix, la nostra ciutat no és com Amsterdam!" o també allò de "els escandinaus són diferents de nosaltres, tenen una altra cultura, i per això empren més la bicicleta i el transport públic". Tot plegat, afirmacions categòriques que donen a entendre que els naturals d'aquests països més "freds" compten amb una predisposició natural vers la mobilitat sostenible, mentre que els residents del sud som addictes al vehicle privat, al fum i a la contaminació atmosfèrica tot obviant que la majoria de localitats de les Illes gaudeixen d'un clima excel·lent i una orografia ideal per a l'ús de la bici urbana i el passeig.
Cal recordar que gran part d'aquestes ciutats que abracen des de fa anys la mobilitat sostenible, abans eren també considerables inferns de trànsit on la pol·lució i la sinistralitat eren la norma. Fou gràcies a moviments socials, impulsats sobretot a partir dels desproporcionats índexs d'accidents, i amb un ampli consens de la dreta i l'esquerra polítiques, que aconseguiren canviar les tornes vers una mobilitat basada en el transport col·lectiu, la bicicleta i el vianant. I tot plegat en un moment, els anys 60 i 70, mentre el desenvolupisme sense control a Espanya era la norma, ells ja havien aconseguit capgirar el seu model atesa la perillositat que suposava.
Per si no fos suficient la sinistralitat que suposa el trànsit (recordem que Illes Balears continua per damunt de la mitjana estatal) hem de tenir en compte altres morts, tal volta més silencioses mediàticament, però molt més contundents en xifres. Segons les dades de l'Agència Europea del Mediambient, la contaminació (amb els cotxes com a principals emissors de partícules letals) és la causa de 29.980 morts prematures a Espanya durant 2013. Per si sola, una xifra que hauria de fer caure governs i provocar revoltes socials, però que tots nosaltres, administració i ciutadania, hem assumit amb estranya naturalitat.
El més greu de tot és que aquesta dada desoladora quadra amb la nostra realitat més immediata. Si prenem l'estudi elaborat per la conselleria de Territori, Energia i Mobilitat a la diagnosi per dur a terme el pla director de Mobilitat, veim que a la nostra comunitat no s'hi ha produït cap reversió de la situació del trànsit, no s'ha aconseguit encara canviar la tendència. Es constata que el vehicle privat pràcticament s'ha mantingut sense cap alteració en la seva preeminència durant els darrers 16 anys i ocupa gairebé el 55% dels desplaçaments diaris. A això cal afegir-hi que l'estacionalitat turística i el gran nombre de visitants que rebem anualment provoca que el trànsit augmenti gairebé un 25% els dies punta de l'estiu amb una mitjana diària de circulació de 75.000 cotxes, afegits al ja excessiu trànsit habitual de residents.
És més que evident que els que pensam que una nova mobilitat sostenible és possible no feim prevaler els nostres posicionaments ideològics o ens deixam emportar per una tendència o moda. Es tracta de reivindicar un dret essencial, el de la salut, per damunt de qualsevol altre com pugui ser la malentesa prioritat d'arribar per tot arreu amb el vehicle privat, a la vegada que s'impulsen mesures per practicar allò que els experts anomenen com el push & pull (empènyer a favor de la mobilitat sostenible i estirar o retirar l'ús del cotxe).
Amb això, les línies d'actuació que ara mateix es plantegen des de les àrees de Mobilitat dels àmbits del Govern, consells i ajuntaments on els socialistes tenim responsabilitats executives, rauen justament en estratègies per empènyer la mobilitat sostenible: garantir una millor accessibilitat amb el transport públic (tot compensant la mala planificació i el dèficit històric inversor, la sempre mala d'esborrar marca dels governs del PP); reduir la contaminació i el consum energètic generats per la mobilitat; reduir la sinistralitat; reordenar el territori per evitar la generació de grans distàncies i nuclis de difícil accés (per exemple, els centres d'estudi i treball); capgirar el repartiment modal a favor de modes no motoritzats (a peu i en bicicleta) i col·lectius (bus, metro, tren...); i, en termes generals, aplicar molta més rigidesa en l'oferta i ús del cotxe privat a les ciutats, fins ara el causant de la situació actual. No es tracta, per tant, d'enfrontar els cotxes i les persones. Es tracta de posar les persones en el centre, garantir el seu dret a la mobilitat i ampliar la seva qualitat i esperança de vida. Gens banal, no?
Amb totes aquestes iniciatives amb les quals actuam i volem seguir implantant en el futur, amb el màxim impuls possible, els socialistes de Balears reivindiquem no sols la vigència dels principis bàsics del socialisme -igualtat, llibertat, solidaritat- sinó que, a més, plantegem un nou principi bàsic del socialisme democràtic: la sostenibilitat ambiental com a garantia imprescindible d'un progrés segur, més just i més durador, tant per a les generacions presents com per a les futures. Amb això consideram que no sols ens impulsarà a seguir treballant de manera ferma i decidida vers la mobilitat sostenible sinó que també combatrem les greus conseqüències socials de l'impacte ecològic del neoliberalisme, ja advertides per la comunitat científica i que tenen com a evidència més clara l'escalfament global, causant dels principals desastres naturals que patim actualment.
* Secretari de Sostenibilitat del PSIB-PSOE
