Havia sentit a parlar d´en Jaume des de molt jove. Era habitual que el seu nom aparegués en parlar tant de llibres -en general- com de llibres de Mallorca -en particular. De sòlida formació de lletres, havia preparat notaries mentre donava volada a la rauxa bibliòfila. Finalment, bescanvià el codis civils i penals per el realisme màgic i l´existencialisme francès. Fet i fet, mai sabrem si la justícia perdia un lletrat primum inter pares en el paradís de la corrupció social i política del tot inclòs.
El que sí sabem ben cert és que el molt noble ofici de llibreter de textos introbables guanyava un dels seus principals representants. En Jaume era -costa parlar en passat- un marxant de llibres antics, rars i curiosos. Els seus nombrosos viatges a ciutats de gran tradició bibliòfila tant de l´Estat espanyol com d´arreu, servien per donar volada a la seva gran fam de trobar primeres edicions i llibres de bibliòfil. Abastí una important i sòlida biblioteca de primeres i rares edicions. En algun moment optà per fer una passa més i comerciar amb el fet del llibre compartint la seva fal·lera amb demés curiosos, iniciats o prestigiosos bibliòfils (més d´arreu que d´aquí, a fe de ser sincers). Ja d´antuvi era un habituals en les sales de subhasta.
Sempre estava rodejat de diversos catàlegs. En molts d´ells els llibres d´en Jaume suposaven el fet diferencial i sovint estaven entre els lots destacats de la subhasta. Però en Jaume volia més i per això, poc després emprengué la valenta determinació d´editar periòdics catàlegs de llibres antics ja com a llibreter (encara no en establiment públic) a través del segell Llibrera Turmeda. Arribà a editar-ne sis entre 1993 i 1997. En ells el seu editor i curador oferia un nodrit repertori d´obres que farien les delícies de qualsevol bona biblioteca. Tot i que no temàtics, els seus catàlegs tenien tres seccions habituals: els llibres de Mallorca, la literatura espanyola (generació del 98, generació del 27 i literatura d´avantguarda) i de primeres edicions. Gràcies a ell i els seus catàlegs vaig conèixer el món de les primeres edicions literàries nord-americanes.
En el devenir en Jaume obrí Turmeda ara sí de cara al públic en un ample local del passatge particular Joan XXIII de Palma. Ell importà a Mallorca la idea tant del Principat d´obrir una establiment de llibres de saldo, els quals adquiria a la península a palets i que aquí venia al detall. Fou allà on ens coneguérem. Recordo les tres seccions ben diferenciades d´aquell establiment: al mostrador i primers metres del local eren destinats al llibre de novetat. Cap a la meitat del mateix el llibre de saldo i de segona mà. I només reservada a un reduït grup d´elegits i separada físicament de la resta, la part del darrera de la botiga on s´hi podien trobar els llibres antics i les obres més rares i valuoses: l´autèntic tresor de les lletres. Allà, els volums relligats deixaven de ser una referència en un catàleg i passaven a ser tangibles, físics i mesurables.
Aquell model de negoci funcionà molt bé. El seu enginy comercial i instint per la lletra impresa penso que en foren els secrets. També la prodigiosa memòria i un gust exquisit en l´elecció dels autors (ell m´introduí en la lectura de Roth, Trapiello, Andreu Vidal o Gómez de la Serna) eren algunes de les moltes de les seves virtuts que ajudaren a fer tirar endavant el seu projecte. Amb ell hi vaig col·laborar un grapat d´anys mentre estudiava a la Facultat. A diferenciar sobrecobertes i primeres edicions i posteriors reimpressions, d´avituallar-me de determinats exemplars (escassos) en mercat o simplement, de negociar l´adquisició de petites i grans biblioteques me n´ensenyà en Jaume. Passarem molts i bons moments entre pàgines i prestatgeries que feren mantenir la nostra amistat en el temps.
Acabats els meus estudis vàrem concloure la nostra col·laboració. Amb tot però, vaig continuar en el món dels llibres, des de l´altra costat: com a bibliotecari i editor. El bagatge que en Jaume m´havia ofert era impagable. Ell plegà veles pel que fa a la visibilitat pública i tancà la botiga. Diferents esdeveniments hi van concórrer sense que cap d´ells en fos determinant. Els darrers anys de la seva vida -qui ho havia de dir quan encara no havia arribat als setanta- dedicà esforços al model amb el qual començà: tornà a freqüentar cases de subhasta (de les que encara quedaven en peu) i a dur-hi els seus volums.
En coincidir parlàvem dels anys en els quals es tancaven grans tractes i els bons llibres restaven poc temps a les mans. De quan pesava més l´enriquiment intel·lectual que el pecuniari i els doblers no ho eren tot. Seguia la meva trajectòria d´editor amb interès i crítica edificant. En els darrers temps parlàvem més d´art que de llibres. Féiem la mitja recordant en silenci aquell gairebé lustre en el qual visquérem tan bé de i per els llibres.
*Editor
